Arxiu del mes de juliol de 2006

avatar

Milonga del moro judio

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,26 de juliol , 2006 a les 17:40 i està classificat a Ètica, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Per pensar un poc:

Por cada muro un lamento
en Jerusalén la dorada
y mil vidas malgastadas
por cada mandamiento.
Yo soy polvo de tu viento
y aunque sangro de tu herida,
y cada piedra querida
guarda mi amor más profundo,
no hay una piedra en el mundo
que valga lo que una vida.

Yo soy un moro judío
que vive con los cristianos,
no sé que Dios es el mío
ni cuales son mis hermanos.

No hay muerto que no me duela,
no hay un bando ganador,
no hay nada más que dolor
y otra vida que se vuela.
La guerra es muy mala escuela
no importa el disfraz que viste,
perdonen que no me aliste
bajo ninguna bandera,
vale más cualquier quimera
que un trozo de tela triste.

Yo soy un moro judío
que vive con los cristianos,
no sé que Dios es el mío
ni cuales son mis hermanos.

Y a nadie le dí permiso
para matar en mi nombre,
un hombre no es más que un hombre
y si hay Dios, así lo quiso.
El mismo suelo que piso
seguirá, yo me habré ido;
rumbo también del olvido
no hay doctrina que no vaya,
y no hay pueblo que no se haya
creído el pueblo elegido.

Milonga del moro judio
Jorge drexler

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.
avatar

Ja hem fet ses maletes

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,23 de juliol , 2006 a les 0:00 i està classificat a Informació. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Maletes fetesDemà de matí agafam s’avió cap a Mallorca. Trobàvem que 30 graus no era calor a bastament i hem decidit venir a Mallorca. O us pensàveu que veníem a veure-us a vosaltres? ;)

Si trobau que escrivim poc durant aquests dies, serà perquè a sa platja no arriba wifi. Bon estiu a tots i totes (sempre i quant visqueu a l’hemisferi nord).

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Fomentant la cultura

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dilluns,17 de juliol , 2006 a les 2:28 i està classificat a Ètica, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Fa dues setmanes, pam envant, pam enrere, que es va aprovar a Espanya la nova llei de la propietat intel·lectual . Ara quan compreu qualsevol cosa on s’hi pugui emmagatzemar informació digital estareu pagat uns doblers de més en concepte de drets d’autor. Aquest doblers aniran a les butxaques (unes molt grosses) de l’SGAE, que s’encarregarà de “gestionar-los”.A més, ara sí que serà il·legal davallar música, pel·lícules o llibres d’internet si no tenim l’original. De fet serà il·legal fer copia de qualsevol cosa de la qual no tenguem l’original.

Ens han deixat amb el cul a l'aire.Així, no nomes estareu cometent un delicte cada vegada que graveu en vídeo la vostra serie de televisió preferida per veure-la més tard (perquè no tendreu l’original de la serie), sinó que cada cop que compreu un reproductor de musica portàtil, un disc dur, una PDA, un llapis USB o qualsevol suport digital, vos suposaran delinqüents i vos cobraran una mica més per si de cas. És com si quan vos compràssiu un cotxe nou us cobrassin per les infraccions que fareu o no, o com si cada cop que compràssiu un ganivet de cuina us cobrassin més per tenir dobler per possibles indemnitzacions a les família de la gent que podríeu matar amb aquest. (more…)

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Spa i es vi

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,12 de juliol , 2006 a les 16:11 i està classificat a Fotos, Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Com ja va comentar na mercè i sa meva germana Xisca ens ha fet saber (dues vegades :)). Dissabte passat va fer un any que ens varem casar (na Mercè i jo, of course :P). Per celebrar-ho hem passat el cap de setmana a Langenlois, un poblet a una hora en tren de Viena. Langelois és un poble amb tradició vinícola, però no hi varem anar per això, o si. Langenlois

Na Mercè i jo no es volíem quedar a casa per el nostre primer aniversari. Varem pensar fer un viatge a qualque lloc, però estam en sa nostra fase vaguista i varem decidir anar a un spa, oseatelojuro. L’elegit va ser l’hotel Loisium, a Langenlois. Aquest hotel s’autodenomina “wine & spa resort” (lloc de vacances de vi i Spa) i , entre altres coses, tenen tractaments a base de vi i oli de rem. He penjat ses fotos que varem fer per si les voleu veure.

A jo no m’acaba d’agradar que me palpi gent que no conec, sobretot desprès que, al viatge de final de carrera a Istambul, al bany turc el massatgista me va oferir “extra services” si li pagava un poc més. Però bé, a na mercè li feia il·lusió, i no serè jo qui li llevi una il·lusió a sa meva estimada, no? A més, a l’hotel tenien piscina i enguany ja me feia ganes nedar una mica.

El que varem tenir va ser molt de temps per pensar. Jo ja tenc mig projecte d’un Spa com aquest a Binissalem: “Spa i es vi”, Pamboli, Wine & Spa resort. Amb tractaments a base de tomàtigues de ramallet, herbes dolces i cabell d’àngel. Ja puc veure a sa gent ajaguda a ses seves hamaques amb una llesca de pamboli a cada ull. Podrien triar sa versió de pamboli que volguessin , posant la sal, l’oli i les tomàtigues en l’ordre que s’estimasin més. I, per els més agosarats, hi hauria s’opció de fregar-li un all. Si, crec que he aprofitat molt aquest cap de setmana. Algun inversor que hi estigui interessat?

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Ensayo sobre la ceguera

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,7 de juliol , 2006 a les 3:16 i està classificat a Ètica, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Acab de llegir la darrera pagina d’aquest llibre de José Saramago. “M’ha agradat molt” no crec que defineixi del tot el que opín del llibre, però després de veure el que es capaç de fer Saramago amb les paraules no m’atrevesc a intentar res més.

El llibre m’ho va deixar en Biel abans de tornar cap a Viena després de les vacances de pasqua. El darrer dia, crec recordar, vaig anar a ca seva i li vaig demanar, o implorar, que me deixes un parell de llibres. Supòs que necessitava dur-me algun tros de literatura no germànica per no sentir-me tan lluny de casa. Gracies Biel!

O hauria de donar ses gracies a qui te va regalar es llibre? Alguna gent que regala llibres te es costum de personalitzar-los. En aquest cas la personalització està a sa primera pagina, aquella que sempre està en blanc. Potser els que fan llibre la deixen en blanc aposta, qui sap? A la pagina hi ha escrita una frase que va dir en Saramago a una manifestació contra la guerra (2003) que es va fer a Madrid : (more…)

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Let’s try Japanese!

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimecres,5 de juliol , 2006 a les 19:41 i està classificat a Frikades, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

“Per què??” És la pregunta que em fan quan dic que en Jaume i jo hem començat a estudiar japonès. Supòs que ens va cridar l’atenció que hi hagués un curs curtet a la ONU, i vam decidir provar, per curiositat. Per altra banda, qui no haCapells de Samurais pensat mai lo xulo que seria poder desxifrar els estranys símbols i dibuixets que veus als manuals d’instruccions o al final dels capítols de Heidi? (Només jo? Deu ser que això només els passa als traductors.)

A en Jaume li va engrescar sa idea i des de fa dos dies som companys de classe per primera vegada (el curset prematrimonial no compta, havia tongo des del principi perquè en Jaume tenia bo amb el capellà).

Si ens haguéssiu enregistrat amb una càmera de vídeo durant les dues classes que ja hem tengut, hauríeu vist en Jaume ben atent i divertit, com si li contassin un xiste boníssim durant una hora i quart, i a mi, amb la boca mig oberta, també durant tota la classe, perquè aquesta és la meva cara de prestar atenció i concentrar-me molt.

Hem escrit els nostres noms en caràcters japonesos i també els noms dels nostres cans. El meu nom sona com a “merutsedesu”, sempre posen “us” de relleno.

La seño acaba cada classe ensenyant-mos a fer una figureta d’origami (doblegar paper). De moment hem fet el capell d’un samurai (!) i un globus (!!). I mirau per on, dissabte farà un any que ens vàrem casar i farem les noces de paper.

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Ich lerne Deutsch, o no.

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts ,4 de juliol , 2006 a les 9:14 i està classificat a Fotos, Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ara farà dos mesos, pam envant pam enrere, vaig començar ses meves classes d’alemany. Buf, quins dos mesos!Material escolar

S’alemany no és una llengua que se deixi aprendre així com així. Ses seves màximes són:

  1. Per què posar una regla per una cosa quan en pots posar 10 al mateix temps?
  2. Per què tenir unes poques excepcions per cada regla si en pots tenir 1000?
  3. Fer paraules llarguíssimes ajuntant-ne d’altres, però xapar els verbs de tant en quant i posar-ne les parts a cada punta de sa frase

    Totes aquestes regles es poden resumir en una:
    Estimau-vos els uns als altr… Si volies aprendre un idioma no haver triat l’alemany. Així i tot m’ho he passat bé anant a classe i, a més, he conegut gent nova. (more…)

    Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.