Arxiu del mes de maig de 2007

avatar

Ancha es Castilla

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dilluns,28 de maig , 2007 a les 21:24 i està classificat a Fotos, Viatges. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Fa dues setmanes vam anar a La Manxa per ses noces de na Loli, una molt bona amiga que vaig conèixer quan estudiava a Granada i que he vist molt poques vegades des de llavors, però a qui encara estim molt.

En Jaume i jo vam passar dos dies molt divertits, disfrutant dels embotits, els formatges i els vins de la terra, retrobant vells amics i fent-ne altres de nous. Us deixam una nova galeria de fotos comentades on podreu veure, entre altres coses, com de bé va menar es meu home per la xarxa viària nacional (gràcies, Guia Campsa ;)).

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Paisatge des de la meva cuina

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimecres,23 de maig , 2007 a les 20:14 i està classificat a Capítols. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

moix_retallat.jpg

Un amic me va demanar què tal són els veïnats del meu edifici i me’n vaig adonar que conec millor els animals que viuen devora jo que no les persones.

Al pis del costat viu en Mosquito, un ca xato i camacurt que fa poc ha adoptat una moixeta com a germana petita. En Mosquito lladra cada pic que posam sa clau al pany de ca nostra, per això sé que estam protegits contra els lladres.
Just damunt viu na Vinka, una cussa molt vella i tan prima (una espècie de galgo) que sembla que s’ha de rompre en qualsevol moment. Quan la trob a s’ascensor, m’aixeca el cap molt lentament, després s’ho pensa una estona i fa quatre passetes a poc a poc per sortir al carrer. En Jaume i jo li deim sa padrineta.

Enfront de nosaltres viuen dos moixos siamesos amb una família d’americans que també fan feina a s’ONU. Un dels dos és guerxo (o sigui, “bizco” segons el Diccionari de la Llengua Catalana; no en tenia ni idea). Tots dos fan torns per prendre el sol entre el vidre interior i l’exterior de la finestra, i així me’ls trob alguns matins mentre prenc el meu berenar seguda devora la finestra de la cuina.

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

He venido a hablar de mi libro (y de sus dientes)

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dilluns,21 de maig , 2007 a les 20:04 i està classificat a Capítols. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,
petites001.jpg

Avui m’han arribat a la fi uns exemplars de Otra manera de hacer negocios, l’anuari de comerç just que vaig traduir aquesta tardor. Se’m fa estrany veure el meu nom imprès a un llibre. En anar a Inca, duré un a Finestra al Sud. Crec que hauria de ser lectura obligatòria per a tots els membres i voluntaris :P

petites002.jpg

El dentista va dir a en Jaume que ha de dur “brackets” durant dos anys. S’ho ha pres amb molta filosofia. Vaig sortir de la consulta suant, no per la por, sinó per l’esforç d’entendre el metge en alemany. I això que anava ben preparada: un post-it al bolso amb vocabulari bàsic: die Karies, die Weisheitszähne (els extremers), die Mundhygiene (una neteja dental).

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Panades

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,20 de maig , 2007 a les 19:55 i està classificat a Fotos. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Enguany he anat a Mallorca quatre o cinc dies per Pasqua. Quan estic a Mallorca, suposadament de vacances, mai aconseguesc relaxar-me del tot.

Quan estic fent un cafè amb els amics, pens que hauria d’anar a veure els meus pares i la meva padrina. Quan estic amb la meva família, pens que hauria de passar temps amb els amics, perquè no s’oblidin de jo per viure lluny. Quan estic molt de temps fora de casa, pens que m’agradaria descansar una estona tota sola i llegir els llibres que duc endarrerits, i quan estic a casa llegint, pens que això ho puc fer a Viena, i que hauria de sortir i veure què hi ha de nou pels carrers d’Inca. Però si vull anar a Inca, he d’agafar el cotxe, i només de pensar que he de menar, ja m’agafa mal de panxa.
Total, que faci el que faci, sempre tenc sa impressió d’estar decepcionant algú (inclosa jo mateixa), i no aconseguesc relaxar-me (“Això és la definició d’estrès”, me va dir una amiga quan li vaig explicar). Per això m’agrada tornar a Viena i començar de nou a treballar, cosa que me fa sentir “bitxo raro”.

Hi ha hagut algunes coses, però, que m’ha agradat molt fer aquests dies. Una ha estat xerrar de moltíssimes coses amb na Cati, que va venir de Barcelona. L’altra ha estat fer panades amb mon pare i ma mare. Per als no mallorquins que visitau el blog, us he posat unes quantes fotos del procés de fer panades. Aquest any no hem fet cocarrois (allò que duu el nostre amadísim president damunt el cap).

Abraçades!

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Aventurers?

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,20 de maig , 2007 a les 18:11 i està classificat a Capítols. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

A la fi tenim un cap de setmana lliure, a casa, després de dos caps de setmana vagant pel món. I per celebrar-ho, m’he posat malalta. Estic refredada i he descobert, en aquesta ciutat tan cafetera, que un xut de cafeïna me funciona molt millor que un Frenadol.

En Jaume i jo estam tan contents de poder passar dos dies fent el gandul sense sortir de casa que cada vegada tenc més clar que el títol d’aquest blog, “aventurers”, no ens defineix gens. Per complicacions tècniques, no canviarem el nom però, només per curiositat, amb quina paraula ens definiríeu vosaltres?

Al principi era fàcil escriure apunts per contar-vos totes les coses noves que ens passaven a Nova York. Ara, la veritat és que ja no sé què contar-vos. Tot i així, us promet escriure més sovint i xerrar-vos de la nostra vida quotidiana a Viena. Encara que no seran aventures, esper que els meus posts us agradin i que faceu molts de comentaris per saber què us interessa i què us avorreix.

Com a inspiració, tenc aquest blog en què les dues presentadores d’un programa de ràdio xerren sobre les seves vides. Una no s’atura de repetir com estima de molt al seu home (ecs) i l’altra fa fotos i més fotos de les galetes i tartes que cuina cada cap de setmana, però que ni tan sols tasta: http://www.whateverradio.com/website/blogs.php Dic que me serveix d’inspiració perquè aquestes dones no expliquen coses gaire interessants i, encara així, estic enganxada als seus posts.

Com que encara estic sota els efectes de la cafeïna, començ ara mateix a escriure! Abraçades!

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Democràcia preventiva

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,10 de maig , 2007 a les 19:36 i està classificat a Ètica, Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Desprès de corregir alguna faltota d’ortografia. Ja torn a ser aquí, dic torn perqué, encara que na Mercè ha dit que d’aquesta setmana no passa, finalment soc jo el que escriu això :P.

Des de pasqua he estat massa ocupat provant jocs nous per sa Wii (gràcies, Tomeu, per soldar-me el xip per poder jugar “còpies de seguretat”). Com vos podeu imaginar això no dóna per un apunt al blog, sobretot per que no soc escriptor a cap revista de videojocs. I, encara que, no només de Wii viu en Jaume, no he estat gaire inspirat darrerament. Sona a excusa? Sí? fantàstic, perquè ho és ;).

paparetes Aquesta setmana ens han arribat uns sobres molt bonics: el vot per correu per les eleccions municipals i autonòmiques. A un parell d’hores de l’inici de campanya electoral, és tot un luxe enviar el vot abans que els polítics ens inundin de cartells i correu per veure qui la té més grossa. Ben pocs es dediquen a exposar idees més enllà de quatre o cinc lemes fàcils de recordar. A l’era de la (sobre)informació la gent no vol perdre el temps en coses tan insignificants com què farà cada partit s i arriba al poder el triam per gestionar el nostre municipi/comunitat.

Per això, perquè la campanya no serveix per a res, us propòs la democràcia preventiva. Triau el partit al qual voleu votar i ficau el vostre vot dins un sobre. Així, cada cop que us regalin un bolígraf, us convidin a un sopar o us saludi un polític -que no us coneix de res- pel carrer, basta dir: “No gràcies, jo ja he votat”.

A veure si així se’ls acaba sa parladaleria! Que la política s’ha convertit en fems mediàtic i després ens hem de passar quatre anys trabujant dins sa brossa, cercant les poques coses que encara es poden aprofitar.

P.S.:Deman perdó als pocs polítics que no són fems, això no va per vosaltres.

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.