Arxiu del mes de desembre de 2007

avatar

No, no cal que Nadal sigui tot l’any

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts ,18 de desembre , 2007 a les 13:38 i està classificat a comerç just, Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Nadal ja no és el que era, potser hauríem de tornar a celebrar simplement el solstici d’hivern. Mentres tant, com cada any, toca posar un toc critic. A Finestra al Sud ho feim cada dia, però per Nadal ho feim també amb una postal.

Postal de Nadal 2007 Finestra al Sud

Bones Festes, o no.

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Ara que hi pens

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,14 de desembre , 2007 a les 17:30 i està classificat a Fotos, Viatges. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui anirem a veure na Marta que acaba les seves practiques a Florència d’aquí una setmana. Na Tolita també s’ha apuntat i ve des de Roma. Ara que he vist sa maleta preparada he recordat que tenim unes fotos que encara no heu vist.

Fa un mes i mig ens varem escapar un cap de setmana a Salzburg amb n’Ana. No tenc molt de temps, així que vos deix les fotos al blog i partim a agafar un avió cap a Florència. Dilluns més!!

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.
avatar

Cosmumeix fins a morir

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dilluns,10 de desembre , 2007 a les 18:56 i està classificat a comerç just, Ètica, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Si, Nadal ja és aquí. Qui ho diria? I jo que me pensava que nadal era tot l’any ;). Avui m’he posat amb la postal de Nadal de Finestra al Sud. Cercant informació he trobat un vídeo molt adient per aquestes festes:

Bon Nadal 2007!

Font: Consume Hasta Morir

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Remote Wars (El meu ordinador nou III)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,6 de desembre , 2007 a les 22:20 i està classificat a bitena, Frikades, programari lliure. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ja us vaig explicar que tenc un ordinador nou, que té comandament a distància i el que és un media center. Jo fa temps que tenc instal·lat un media center al meu ordinador, es diu Mythtv i només podreu gaudir d’ell al vostre ordinador si usau un sistema operatiu lliure. Amb l’ordinador vell ho feia funcionar des del sofà amb un joystick de playstation endollat a l’ordinador a través del port d’impressora. Sa veritat és que sis metres de cable feien una mica de nosa però, llevat d’això, era perfecte :).

Ara l’antic sistema ha quedat obsolet, no nomes perquè tenc comandament a distància, sinó perquè l’ordinador nou no té port d’impressora (maleïts USB! ;) ). Amb GNU/Linux , configurar el comandament a distància va ser relativament fàcil. Dic relativament fàcil perquè els fabricants de dispositius per PC no es preocupen gaire d’afegir al manual d’instruccions com fer-los anar amb GNU/Linux. Gràcies a Déu, existeix el LIRC, un paquet que fa possible descodificar i enviar senyals d’infrarojos (es veu, però, que amb els ultrafatxes no hi ha res a fer ;) ).

Després de configurar-ho, tot va anar mel. Ordinador a sa tele amb un clic i des del sofà!!! Al manco va ser així fins fa un mes: Comença Remote Wars.

Remote Wars
Si, na Mercè ja m’ha dit que soc un friki, però a que m’ha quedat bé ;) ?

A un país no molt lluny, Àustria mismamente, comença aquesta història.

Primer de tot, he d’aclarir un petit concepte: el comandaments a distancia solen ser direccionals, és a dir, si no apuntam cap a la tele, no funcionen. Però també n’hi ha de radials, que funcionen apuntis cap on apuntis. Aquest és el cas del comandament que tenim.

Idò, fa un mes, el media center es va començar a tornar boig, es posava en marxa tot sol, es baixava i pujava el volum perquè si, s’aturaven a mitges els vídeos o la musica… Vaig arribar a pensar que el comandament o el receptor del comandament s’havien espenyat. Vaig reinstal·lar el LIRC i vaig reconfigurar tots els botons del comandament, però res pareixia arreglar el problema, que apareixia i desapareixia de manera aleatòria. Al final vaig endevinar què passava (supòs que alguns ja ho haureu imaginat): tenc algun veïnat amb el mateix comandament a distància que jo!!

Després d’això, les nostres batalles s’han convertit en llegendes ;): la batalla de jo puc pitjar més vegades el botó mute que tu; la de si me comencen a aparèixer números mentre escric te pitjaré més números perquè te sigui impossible posar un canal decent; i la de si m’encens el media center mentre estic fent feina, jo l’apagaré.

Afortunadament, pareix que estic guanyant la guerra o, al manco, he descobert una manera de fer que el veïnat me deixi en pau una estona. Provant el media center a Windows Vista vaig descobrir que el botó d’apagar no atura el media center (com ho tenia configurat a linux), sinó que suspèn l’ordinador. Així que he deshabilitat en linux el botó apagar i quan el veïnat es posa pesat, el pitj un parell de vegades. Desprès d’això me deixa tranquil fins l’endemà. Pel que sembla, com jo, encara no ha trobat com deshabilitar aquest botó en Windows Vista. Això li passa per haver triat el costat obscur de la força :).

 

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.
avatar

Galetes de Nadal

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dijous,6 de desembre , 2007 a les 20:47 i està classificat a Cuina. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Galetes Nadal

Sembla que les bosses de Quelitas que vaig regalant de tant en tant als amics a mode de suborn han funcionat. Mirau quines galetes de Nadal més guapes que ens han donat en Léonard i na Julia. Les varen fer ells mateixos. Qué apañaos.

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.
avatar

Aquesta és la terra que després he de rentar de les meves lletugues

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,2 de desembre , 2007 a les 22:38 i està classificat a Fotos. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Una de les coses que m’agraden dels austríacs és que saben veure el costat positiu de totes les estacions de l’any. Quan és el temps dels espàrrecs, tots els supermercats s’omplen d’espàrrecs blancs i verds i de salsa bearnesa per acompanyar-lo. En lloc de queixar-se perquè a l’hivern fa fred, van a esquiar. Tot d’una que arriba la calor, la gent surt al carrer a passejar i a prendre cafès a les terrasses, i a la tardor, tots els restaurants ofereixen sopa de carabassa.

Al final de l’estiu celebren Erntedankfeste, festes per donar gràcies per la collita de productes agrícoles. Imagin que aquestes festes estan relacionades amb l’acció de gràcies estadounidenc que tantes vegades hem vist a la televisió. M’agraden aquestes festes paganes, perquè ens connecten amb la natura.

A l’octubre vaig anar a l’Erntedankfest de la cooperativa agrícola ecològica que ens envia fruites i verdures cada setmana (Adamah), vaig gaudir d’un dels darrers dies de bon temps, vaig menjar una sopa de carabassa deliciosa i un crêpe encara millor, vaig veure els camps d’on venen les lletugues i les pastanagues que menjam a casa i vaig mesclar-me amb molts austríacs d’aquests mig “rojillos” i ecologistes, els seus nins i els seus cans. Esper que us agradin les fotos!

Per cert, a la pàgina web d’Adamah hi ha una galeria de fotos fetes per un mocoso de 12 anys moltíssim més guapes que les meves.

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.