Arxiu del mes de febrer de 2008

avatar

El profesor es el que enseña y el alumno, el que aprende

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dilluns,25 de febrer , 2008 a les 22:54 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Fascinant, na Mercè i jo estam mirant el debat entre en Rajoy i en Zapatero i ens estam avorrint sobiranament. Algunes de les perles com la del títol del post és el que ens deixarà el debat.

Sa veritat és que començar amb economia, que són simples dades i on un ho mira en tant per cents i s’altre en dades absolutes, no és el millor començament (algun director de pelis d’acció podria donar-los algun consell). Ara en Rajoy pretén que a jo no m’importa la memòria històrica, perquè ell, pel que es veu, parla per tots els espanyols.

Res, no vull ser comentarista de debats electorals perquè no diuen res i, a més, segur que al final guanyen els més guapos. m’avoooooooooooooooresccccccccc.

Per cert, no votaré a cap dels dos.

Afegit: veig que algú s’ho passa millor que nosaltres mirant el debat.

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.
avatar

El que es va deixar la guerra (Augarten)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,21 de febrer , 2008 a les 21:03 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Dimarts li vaig comentar a na Johanna que estava molt bé anar a nedar i caminar un cop per setmana (bé, a nedar dos cops per setmana si el diumenge na Mercè i jo no trobam res millor per fer), però que trobava que no era abastament. Na Johanna, me va comentar que, ara que havia començat ses classes d’alemany, bé podria tornar a peu a ca meva. Ses classes a les que vaig les fan a la ONU, podeu intuir la meva resposta: “Caaaaa, que això està molt lluny!”. Així i tot, l’idea es va quedar dins el cap i ahir en sortir de classe enlloc d’agafar l’U-bahn vaig partir a peu. Vaig trigar 2 hores i busques i me vaig perdre un poc. Això me passa per no voler semblar un turista a una ciutat a la que visc des de fa dos anys i no agafar un mapa.

Però perdre’s no es tan dolent com sembla, sobretot si no saps que t’has perdut ;). Vaig començar a sospitar-ho quan vaig arribar a l’Augarten. L’Augarten és una parc del centre de Viena on fa molt bon passejar. És un parc dels de veritat, no com els que tenim per Mallorca: ple d’arbres, flors, gespa, zones per fer esport, una antiga fabrica de ceràmica (que ara és un museu) i el palau on s’eduquen els famosos nins cantors de Viena. Amb això ja li bastaria per ser un parc impressionant, però te més. Per molt perdut que em trobàs jo estava segur que ja havia estat allà. Va ser quan na Marga ens va venir a veure, ens hi va dur na Johanna que, com a bona Vienesa, coneix els millors racons de aquesta ciutat.

Refugui antiaeri de AugartenEl que fa indiscutible que ets allà és una torre immensa de uns 30 metres d’alçada i, potser, el mateixos de diàmetre. Per fer-vos una idea de lo gran que és clicau sobre la imatge de la dreta, a la imatge en gran s’hi veuen unes taques negres a la dreta sobre la torre, són coloms.

Aquesta torre és un refugi antiaeri que va construir el bàndol alemany durant la segona guerra mundial. Aquestes torres es construïen en parelles: La torre que veis a la imatge es diu torre G, de Gun Tower o torre de tir; l’altra part de la parella es diu torre L, torre de control de tir, que és una mica més petita i que també es troba al parc. Durant la guerra aquestes torres s’usaven com a refugi per a la població civil, d’hospitals, de bunkers i com estacions de radio per coordinar la defensa aèria. Tenen unes parets de uns 3 metres de grossor, el que va fer que, després de la guerra, fossin virtualment impossibles d’esbucar.

Hi ha tres parelles més de refugis antiaeris a la ciutat. Alguns d’ells s’han reaprofitat. L’exemple més notable és una de les torres L. Aquesta torre, que es troba a prop d’una de les zones comercials més importats del centre, ara és un aquari (“Haus des Meres”) i te una paret d’escalada a la part exterior. Els de l’Augarten, però, continuen buits .

Gracies a _____ (Posi aquí la deïtat o persona a la qual rendeixi culte), a prop de l’Augarten vaig trobar una aturada de busos amb un mapa ben gros de Viena. Me vaig trobar i vaig poder arribar a casa. Podeu veure el camí que més o manco vaig fer gracies a googlemaps.

Fonts: www.panzertruppen.org, turismogoogle.net

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Redescobrint

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,17 de febrer , 2008 a les 19:58 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Demà començ per tercer cop a estudiar alemany. Aquest cop esper que la cosa funcioni. La veritat és que ara fa gairebé dos anys vaig començar amb molta il·lusió a estudiar l’idioma, però a poc a poc vaig veure que la cosa no seria tan fàcil. Supòs que part de culpa és meva i s’altra part és dels cursos intensius. Com sa meva padrina diu: arrencada de cavall i arribada d’ase.

Encara que ja me ser defensar per demanar als cafès i entenc molt més del que puc parlar (ara puc entendre millor el que senten els castellanoparlants que duen poc a Mallorca), tornaré a començar des de el primer curs. Supòs que és deformació professional, de vegades quan un ordinador dóna massa problemes, el millor és reinstal·lar el sistema operatiu i configurar-ho tot de bell nou (sobretot amb güindous ;)). Aquesta vegada no són cursos intensius, sinó tres classes per setmana, d’una hora cada una, durant quatre mesos; per tant, ni cavall ni ase: arrencada de mul, no?

Aquesta és una de les coses que me fan pensar que a poc a poc ens començam a sentir millor a aquesta ciutat. També he redescobert el plaer de nedar. Na Johanna i jo vàrem decidir que les nostres ments brillants ;) es mereixien un cossos que estassin a la mateixa altura. Així que cada dimarts toca piscina i hora i mitja de caminar. Sé que encara queda molt, si és que hi arrib, per tornar a fer els 100 metres en manco d’un minut (ai! quins temps :P), però crec que a poc a poc podré acostar-m’hi (neurona rebel del cervell den Jaume: això no t’ho creus ni tu!).

Nedant

Ara toca redescobrir Viena. Vàrem arribar aquí a una mala època, un dels hiverns més freds dels darrers quinze anys, i just després de venir d’estar sis mesos a Nova York, on cada dia podia ser una aventura, volguessis o no. És just dir que no vàrem donar moltes oportunitats a aquesta ciutat. Na Mercè i jo ens hem proposat començar a aprofitar millor els caps de setmanes i dedicar-los a això: a redescobrir.

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

A que no sabíeu que l’exèrcit dels EUA fa… llet?

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dijous,14 de febrer , 2008 a les 22:12 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Hola després d’una llarga pausa!

Si haguéssiu de triar entre beure llet normal i beure llet patriòtica, què triaríeu? Jo també ho tenc clar: on hi hagi vaques patriotes…

Butter milk 1

L’exèrcit dels EUA (divisió vacuna) fa llet i altres productes lactis per als soldats destinats a l’estranger i les seves famílies. Clar, com que aquí als Alps és tan difícil trobar llet de bona qualitat!

butter-milk-4.jpg

Jo vaig comprar aquesta botella de suero de llet a l’economat de la feina per fer un pa irlandès.

I per a tots vosaltres que sovint us demanau com és l’artesania de l’Uzbequistan, aquí en teniu una mostra (si us fixau, veureu que se tracta d’un peix).

ceramica-uzbeka.jpg

I en Jaume, segueix jugant amb sa Wii. Una abraçada!

en-jaume-jugant.jpg
Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.