avatar

Politica Ficció?

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres, 25 de juny de 2008 a les 14:35 i està classificat a Ètica, Frikades, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Darrerament m’estic aficionant molt a llegir llibres de ciència ficció, sobretot d’ençà que, ja fa més d’un any, vaig descobrir un bon programa per llegir-los en format electrònic a la meva nokia. Sé que molta gent, parl de la gent que llegeix llibres, fugen dels llibres de ciència ficció perquè els troben avorrits. Jo pens que en fugen simplement perquè no tenen prou coneixements de ciència per entendre i gaudir d’aquest tipus de llibres. Atenció! Parl de llibres i no de pel·lícules de ciència ficció! Les pel·lícules no solen aprofundir en la ciència i, normalment, són efectes especials i poca cosa més.

Un bon llibre de ciència ficció sol tenir part de tractat ètic, polític i, fins i tot, religiós. Tot avanç científic duu implícites noves qüestions ètiques i morals i els llibres de ciència ficció, per tant, solen parlar d’aquestes qüestions.

Us deix un fragment del llibre Hijos de Dune (Children of Dune) den Frank Herbert. Jutjau vosaltres mateixos si els llibres de ciència ficció són interessants o no:

La atrocidad es reconocida como tal tanto por la víctima como por el perpetrador, y por todos aquellos que tienen conocimiento de ella. La atrocidad no tiene excusas ni argumentos mitigantes. La atrocidad nunca equilibra ni rectifica errores del pasado. La atrocidad simplemente arma al futuro para mayores atrocidades. Se perpetúa en sí misma… una forma bárbara de incesto. Cualquiera que comete una atrocidad comete también todas las atrocidades futuras generadas por ella.

Afegit: He hagut d’acabar aquesta entrada aviat perquè arribava tard a s’aeroport a cercar sa mare de na Mercè. Aquest afegit és per posar una mica de context al fragment anterior.

El llibre Hijos de Dune forma part duna saga, Dune. La saga parla d’una humanitat que s’ha estès per la galàxia, però que segueix la màxima religiosa “No crearàs una màquina semblant a la ment humana”. El personatge al qual se li atribueix aquest fragment té memòria genètica, és a dir, és capaç de recordar el que han viscut els seus avantpassats. Qualsevol historiador/a pot entendre el valor de no oblidar el passat. Ell ha viscut tot el passat a través dels seus avantpassats i ha vist de primera mà com una atrocitat duu a una altra i, aquesta, a una pitjor. Això fa que el que diu aquí tengui molta més contundència.

Tan els comentaris com els pings no estan permesos.

3 comentaris per “Politica Ficció?”

  1. avatar

    I parlant de ciència ficció… te recomano la serie Big ban.
    és d’un parell de frikis de ciències que no saben lligar (un directament te una patologia que li impedeix parlar amb dones) he pensant tant amb tu Jaume jjajaja. No per lo de que no parla amb dones sinó perquè sovint diu coses que NO entenc.

    Tolita el
  2. avatar

    Hola tolita,
    Primer: no es diu Big Ban (gran prohibició ), sino bing bang (gran catapum :P). Per cert, sabies que el terme big bang ho va inventar un critic de la teoria d’aquesta gran explosió creadora de l’univers i que li va posar el nom per fer-ne mofa?

    Segon: m’acab de posar a importar sa serie ;). Gracies!

    Jaume el
  3. avatar

    No es diu gran prohibició?, doncs tractan-se de frikis… és molt friki aquesta serie, se que vaig pasar es primers 10 minuts dient, només 3 personatge i dos d’ells no els entenc quan xerren. O Jaume la trobaràs interessant, xerren d’equacions de circunferencia i mariconades per l’estil que no comprenc. Sort que han posat: la tipica rubia tonta, que l’entenen hasta ses monees.

    Tolita el