Arxiu del mes de juliol de 2008

avatar

Comerç just a les gran superfícies

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,11 de juliol , 2008 a les 13:21 i està classificat a comerç just, Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Un dels debats que està més present dins el moviment del comerç just és la venda del seus productes a les grans superfícies. Aquesta venda sovint beneficia més als supermercats que al moviment per l’efecte de “rentat de cara” que generen.

Avui, a la meva lectura matinal de fils de subscripció, he trobat un apunt molt interesant que m’ha fet ganes compartir al blog. L’apunt és una entrevista a Christian Jacquiau, un economista francès que, entre altres coses, ha estudiat els impactes sobre els petits productors i sobre el teixit social que generen la implantació generalitzada de les grans superfícies. A l’entrevista comenta que les grans superfícies que venen productes de comerç just han buidat aquests de contingut polític i què els productes que hi tenen a la venda nomes són de comerç just al principi de la cadena (artesans i pagesos), però que s’omplen d’injustícia quan passen al sistema de distribució habitual (per exemple, les condicions de treball als supermercats que, sovint, no són dignes).

Evidentment comprar productes de comerç just al supermercat sempre és millor que no comprar-ne ,però sempre és millor comprar-ne a una botiga.

Si voleu saber més de l’impacte que tenen els supermercats, podeu passar-vos pel web Grans cadenes de distribució, No gràcies!, on també hi podreu trobar una altra entrevista a Christian Jacquiau.

Au, a despertar la consciència.

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Obert per reformes

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dilluns,7 de juliol , 2008 a les 18:39 i està classificat a Informació, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Si sou dels que  ens llegiu per fils de subscripció, no us haureu assabentat del canvi.  Avui hem canviat el disseny del blog!

El d’abans ja el teníem massa vist i, a més, a na Tolita no li agradava :P. Fa una setmana  vam decidir canviar i aquí teniu el resultat. Si algú hi troba alguna errada que ens avisi :).

Afegit:

  1. Pels que us demaneu d’on venen tots els colorins de la capçalera, dir que vol imitar la ferratina de cortesia que hi ha al metro de Viena. I no, no vol dir que na Mercè i jo som vellets i que ens heu de deixar seure per respecte. Simplement hem trobat que la ferretina (que te la seva versió políticament correcte amb l’home que guarda del nin) ens feia gracia.
  2. A petició den Biel vos deix una captura de pantalla de l’anterior perquè pugueu comparar.

captura de pantalla anterior Aventures a Viena

10 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Fora de servei

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,6 de juliol , 2008 a les 18:42 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui horabaixa, com cada diumenge, tocava anar a la piscina. Hem practicat la natació amb obstacles, perquè amb aquest dia de juliol tan asolellat, la piscina estava pleníssima de gent que se’ns creuava a la nostra trajectòria.

De tornada cap a casa, al metro (en Jaume capficat al seu llibre, jo dormitant), ha entrat un senyor d’uns 40 anys, eixut, amb una maleta, una motxilla i una cara… com ho diria? Semblava que els músculs de la seva cara estaven molt en forma.

També duia un “bombín” amb una flor de tela a una banda i un cartell a l’altra banda que deia “Pallasso fora de servei”. Aaah, ara entenc això dels músculs facials acostumats a moure’s.

A la següent estació, s’han assegut davora el pallasso un nin d’uns cinc anys amb sa mare. Abans encuriosida, i ara veritablement interessada, he observat dissimuladament al pallasso. Tenia un nin davora! Fins a quin punt estava fora de servei?

Els músculs han començat a treballar de valent. El nin, amb expressió seriosa i un tant tens, com si fos davant un professor, li contava alguna cosa. Ell ha aixecat les celles gairebé fins a la línia on li començaven els cabells. El nin feia un gest amb la mà, per explicar-li millor el que deia. Ell ha tret el llavi inferior, ha baixat els costats de la boca i ha obert més els ulls, com per dir: “impressionant!”. Quina gamma d’expressions sense dir ni una paraula! Jo que em guany la vida pensant que la llengua és la forma de comunicació més perfecta…

A la següent aturada, en Jaume i jo hem davallat del metro i no hem pogut seguir més la conversa. Sembla que no estava tan fora de servei!

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Dibujo libre

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el divendres,4 de juliol , 2008 a les 17:19 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Em va cridar l’atenció aquesta foto que es va publicar a l’intranet de l’ONU fa unes setmanes. Hi apareix un jove que resideix al camp de desplaçats interns (refugiats dins el seu propi país) de Zam Zam (Sudan). Fixau-vos en el seu dibuix. Record que el psiquiatre Rojas Marcos va dir a una entrevista que la síndrome de l’estrès posttraumàtic es comença a curar quan el pacient pot expressar el que li va passar i parlar-ne (o, si és un nin, quan ho dibuixa). Me deman si és tan fàcil.

Resident del camp Zam Zam

(Crèdits: One of the young residents of the Zam Zam camp of the Internally Displaced Persons met by the delegation of the United Nations Security Council, led by Dumisani S. Kumalo, Permanent Representative of the Republic of South Africa to the United Nations, and John Sawers, Permanent Representative of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland. Sudan, 5 June 2008 | Credit:UN Photo 180271/Tim McKulka )

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.