avatar

Deixondint-nos

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts, 19 d'agost de 2008 a les 12:08 i està classificat a Fotos, Viatges, Visites. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui m’he aixecat amb ganes d’escriure un apunt sobre el que na Mercè i jo hem estat fent aquest cap de setmana. També volia penjar algunes fotos, però quan estava revisant-les he descobert que estar gandul te els seus inconvenients.

Ànnera i família

Sa veritat és que teníem motius per estar ganduls, des de finals de juny ens han tengut ben ocupats: Va venir na Montse per cel·lebrar l’aniversari de na Mercè; ens va visitar na Martha, una companya de feina de na Mercè a NY, mentre feia una ruta per diverses ciutats europees; varen tenir d’okupas en Toni Daniel, el germà de na Marga i en Biel , i na Joanaina, i, last but not least, en Biel i na Gertru -els pares de na Marga, en Biel, en Toni Daniel i na Maria Victorià (aquesta  encara no ens ha vengut a veure 😉 )- i uns amics seus es varen passar per Viena a principis d’agost.

Us podeu imaginar la quantitat de fotos que quedaven per penjar i les coses que queden per dir!? Anem per feina:

La visita de na Montse va ser la manco estressant,  era el segon cop que venia i, per tant, ens ho varem prendre sense gaires nervis. La visita havia de ser una sorpresa per l’aniversari de na Mercè, però un malentès amb en Luciano (el pare de na Mercè) va fer que el secret es destapàs poques hores després de néixer amb un “Hija, tu madre ya tiene billete para el dia de tu cumpleaños!” telefonic 🙂 . La visita va coincidir amb la victorià a l’eurocopa d’adidas de la selecció espanyola. No us estranyeu, per tant, si veis moltes fotos de gent amb banderes espanyoles, na Mercè i jo les varem fer com a part d’un estudi sociològic 😉 . Quin mal ha fet en Manolo Escobar a les ments espanyoles!

Na Martha va ser una visitant bastant independent. Ja tenia pensat el que volia veure a Viena i no va haver de menester guia (a veure si apreneu els altres 😉 ). Va venir de pas en la seva ruta per Europa i varem aprofitar per anar amb ella a Praga. Praga és la ciutat on Tycho Brahe va cedir a Kepler les seves mesures sobre els moviments dels planetes!!! Que no sabeu de que parl? Us sonen les lleis de Kepler i les orbites el·líptiques dels planetes al voltant del sol? no? A quin planeta viviu? 😉 .

En Toni Daniel i na Joanaina varen venir a les darreries de juliol. Encara que en Toni i jo som una mica frikis, varem aconseguir deixar la Wii prou temps com per que na Joanaina i ell fessin turisme. Fins i tot ens varem relacionar amb turistes Japonesos. Bé, sempre que entenguem relació com que una turista japonesa li posi a en Toni la seva càmera a la cara i li digui “thank you” amb la intenció que li faci una foto 🙂 .

Per acabar, els darrers en venir varen ser na Gertru, en Biel, en Miguel i na Sebastiana. Ja us he de qui són els pares na Gertru i en Biel, el que no us he dit és que en Miguel i na Sebastiana són els pares de na Carme, una bona amiga del meu germà i la seva dona que va estar aquí quan ells venguerem.  Sabia que Mallorca era petit, però tant… Aquesta vegada no els varem tenir d’okupas, d’això se n’encarregaren na Johanna i na Mili (que curiosament també són amigues d’ells 😛 ), d’això i de rebre casi tota la sobrassada i quelitas  😉 . Com es pot veure a la foto, va ser una de les visites més calòriques que hem tengut.

Veient aquesta foto m’ha vengut gana. Vaig a dinar. Avui horabaixa intentaré conta-vos el nostre cap de setmana. Bon profit! o no.

Tan els comentaris com els pings no estan permesos.

Un comentari per “Deixondint-nos”

  1. avatar

    Si que heu estat ocupadets no? jeje
    Per aquí se vos anyora i molt, tant que ja pensava venir a fer un cafè si no tornaveu a vorer-me aviat.
    Molt bé ses visites no? Es veu que vareu veure costes noves sense fer gaire de frikis. (per cert li has recoanat a en Tedi la super serie de frikis?)
    Per altre banda, has vist na Gertru, cada dia està més guapa, no se que ha fet però s’ha llevat més de 10 anys, jo diria uns 15.

    Jaume, avui arribes així que te voré d’aquí una estoneta, Mercè ja queda menos!

    Tolita el