Arxiu del mes de setembre de 2008

avatar

Ausgeschlafen (ja he acabat sa son)

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,28 de setembre , 2008 a les 12:48 i està classificat a Uncategorized. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Dijous vaig anar al supermercat. Era davant l’estant de fruits secs quan vaig veure de reüll que l’home que tenia devora anava en pijama. De franel·la, de quadres, i amb sabatilles i tot!

Vaig pensar en allunyar-me a poc a poc i sense donar l’esquena a aquest tio raro, però tot d’una vaig recordar que em trobava a l’Spar de l’hospital general de Viena (tenen un súper a dins!). En anar cap a la caixa vaig creuar-me amb una senyora en batí i un jove en la camisa de dormir de l’hospital.

Vaig pagar la botella d’aigua i els fruits secs que en Jaume m’havia demanat i vaig pujar nou pisos fins a la seva habitació. Quina sensació més estranya veure al meu home a un llit de l’hospital quan es troba perfectament sa. Bé, no del tot. En Jaume té problemes per respirar, sobre tot quan dorm. Per això es troba bastant cansat sempre. No pot descansar bé durant la nit i això l’afecta durant tot el dia. Com que els metges sospiten que té apnea, i jo ho sé segur (perquè jo dorm amb ell cada nit i els metges no), en Jaume va passar una nit a l’hospital per a què li féssin unes proves. Li van aferrar més de 16 electròdes a diverses parts del cos per mesurar-li la respiració, els batecs del cor i més coses (dos electrodes als costats de la boca, dos darrere les orelles, altres dos a la cama) mentre dormia. ¡El hombre biónico! ¡El hombre 2.0!

En Jaume va estar bastant content de tornar a casa divendres i ja te ganes de tenir els resultats i xerrar amb el metge per a què li doni una solució a aquest cansament continu que el fa sentir un poc presoner del seu cos (què poètic que m’ha sortit això).

Mentrestant, seguim preparant el nostre viage a Nova Zelanda i soportant les temperatures cada vegada més baixes de la tardor vienesa.

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Per a què no perdeu el fil

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,7 de setembre , 2008 a les 22:54 i està classificat a bitena, Frikades. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Quan vàrem començar aquest blog no vàrem pensar massa bé el tema de la galeria d’imatges. El codi de la galeria és de can SPGM, un generador de galeries d’imatges que té moltes coses a favor (per això ho vàrem triar), però que té algunes carències que hem anat solucionant al llarg dels 3 anys i busques del blog.

El primer va ser el tema dels comentaris, que vàrem solucionar gràcies a un afegit que hi havia per Internet. El segon ha estat la falta d’un fil de subscripció per a les noves galeries que anàvem afegint.

Finalment, dissabte m’hi vaig posar. A partir d’ara també us podreu subscriure a les galeries d’imatges. Els vincles per fer-ho són al menú de la dreta. On diu Subscripció ara hi apareix també:Fil de galeries d’imatges, Fil de comentaris a les fotos, Fil d’apunts i galeries i Fil de comentaris als apunts i les fotografies.

Per els que no sabeu que és un fil de subscripció, vos recoman que passeu per: rss a la Viquipédia, Què són els fils de subscripció? i Què passa a la web? Vídeo explicatiu de com utilitzar els RSS. Ja veureu que no és tan difícil i que us ajudarà a aprofitar molt millor Internet. Si no, sempre podreu mirar la barra lateral on també hi hem afegit la secció Darreres galeries.

Au, gaudiu-ne.

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Inca, Mallorca

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte,6 de setembre , 2008 a les 3:06 i està classificat a Fotos, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

L’idea se’m va ocórrer el moment que vaig arribar a ca nostra després de deixar a na Mercè a l’aeroport. Vaig veure la càmera de fotos a sobre la taula, gairebé una setmana oblidada d’ençà que vaig buidar la maleta en arribar a Mallorca. Hauria d’haver fet algunes fotos més, vaig pensa, però de que? Que tal d’Inca?

Inca no és una ciutat bonica (si, ciutat, encara que sembli un poble).Totes les guies de Mallorca/Balears/Espanya que hem tengut l’ocasió de llegir ara que som a l’estranger ho confirmen. Poques d’elles en parlen i, quan ho fan, parlen d’una ciutat bruta i que te com a únic encant el mercat que s’hi fa cada dijous. La meva intenció era mostrar aquesta cara d’Inca: una ciutat lletja, mal gestionada i que em fa mal cada vegada que veig els desastres que s’hi han fet i es fan.

Així ho vaig fer saber a na Marga poc després:

-Demà vaig a fer fotos per Inca i per fer un apunt al blog.

-Que bé!

-Si, faré fotos de tot el que estic cansat de veure cada vegada que surt al carrer.

- No home, no.

Aquesta resposta va ser un xoc. Que hi podia haver a Inca que valgues la pena? El dia després ho vaig descobrir.

Poques coses m’han fet tanta vergonya. La gent no està acostumada a veure turistes per Inca si no és dijous i, si el turista ha nascut i viscut allà, encara es sorprèn més. Em vaig sentir observat en tot moment i algunes vegades no eren imaginacions meves ;) .

Vaig començar per la part fàcil l’Ermita de Santa magdalena, que es troba al puig del municipi. És un dels pocs llocs d’Inca que sempre m’han agradat. Des d’allà es pot veure gairebé tota l’illa i, em deien els meus pares quan era petit, si el dia es prou clar, fins i tot es pot veure Menorca. Per sort per la meva vergonya nomes m’hi vaig trobar una persona: un home que va pujar corrent tan aviat com jo en cotxe :S .

Com diuen, el més difícil és començar. Després de passar pel Monestir de Sant Bartomeu (2, 3) vaig passejar una estona pel centre.

Primer vaig fotografiar els llocs que ja coneixia: L’ajuntament, Ca ses Domingues (on tenim la botiga de Finestra al Sud), L’església de Santa Maria la Major, el Claustre de Sant Domingo, Can Melis… Desprès, racons que havia vist,  però que no havia mirat. El que me va impactar més ser el portal de Cas Català, una casa que es troba molt aprop de l’ajuntament. Em va semblar d’allò més curiós la crisis de personalitat numèrica que pateix el portal: a la fotografia podeu veure el nou taxat per passar a ser un deu, per, finalment (com es veu a la foto del portal complet), quedar-se amb el 20. Quina historia hi deu haver darrera?

La visita turística a la meva ciutat va durar poc més de tres hores i, per sorprenent que sembli, em vaig quedar amb ganes de més. Podeu veure la resta de fotografies a Mallorca->Inca->Cara A.  No vos deixeu enganar per les fotografies, per desgracia les imatges que hi veureu no són tot el que hi ha a Inca, de fet, són una minoria. Si voleu podeu anar pegant una ullada a les imatges de Mallorca->Inca->Cara B (de les quals sortirà un altre apunt) per anant-vos fent una idea.

De totes Maneres he de dir que Inca m’agrada bastant més després d’aquesta experiència i que, potser, les guies turistiques no li fan del tot justícia (o si?).

8 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Una visita nocturna

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts ,2 de setembre , 2008 a les 13:31 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Era mitjanit passada i jo gaudia del meu darrer vespre d’estiu a Mallorca mirant el televisor amb els llums apagats i les finestres obertes.  De sobte una ombra va passar ràpidament per davant els meus ulls i, després de voltar per l’habitació, es va aturar sobre la respatlera d’una cadira. Uns ulls grossos i desconcertats em van mirar.

Un mussol atrevit.

Bon vespre senyor mussol, vaig dir, no esperava la seva visita. Ell no em va contestar però em mirà encuriosit, la saviesa popular no fallà en això: els lloros parlen i els mussols escolten. Quan va veure que l’únic ratolí que li podia oferir era el de l’ordinador, va decidir marxar … cap al bany.  Al principi vaig pensar deixar-li un poc de privadesa, però després vaig decidir explotar la meva vena de paparatzi i agafar la meva càmera (si volia privadesa que hagués tancat la porta, no?).

Nomes vaig fer una fotografia, en veure el flaix es va posar nirviós i no m’agrada molestar a altres éssers vius si no és estrictament necessari. Varem arribar a un acord: ell deixava que l’envoltàs amb una tovallola i, a canvi, jo li ensenyava el meu balcó.

Bona nit Jaume, va dir mentre volava cap a la fosca i jo el mirava amb ulls grossos i desconcertats. Bona nit senyor mussol.

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.