avatar

Inca, Mallorca

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte, 6 de setembre de 2008 a les 3:06 i està classificat a Fotos, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

L’idea se’m va ocórrer el moment que vaig arribar a ca nostra després de deixar a na Mercè a l’aeroport. Vaig veure la càmera de fotos a sobre la taula, gairebé una setmana oblidada d’ençà que vaig buidar la maleta en arribar a Mallorca. Hauria d’haver fet algunes fotos més, vaig pensa, però de que? Que tal d’Inca?

Inca no és una ciutat bonica (si, ciutat, encara que sembli un poble).Totes les guies de Mallorca/Balears/Espanya que hem tengut l’ocasió de llegir ara que som a l’estranger ho confirmen. Poques d’elles en parlen i, quan ho fan, parlen d’una ciutat bruta i que te com a únic encant el mercat que s’hi fa cada dijous. La meva intenció era mostrar aquesta cara d’Inca: una ciutat lletja, mal gestionada i que em fa mal cada vegada que veig els desastres que s’hi han fet i es fan.

Així ho vaig fer saber a na Marga poc després:

-Demà vaig a fer fotos per Inca i per fer un apunt al blog.

-Que bé!

-Si, faré fotos de tot el que estic cansat de veure cada vegada que surt al carrer.

– No home, no.

Aquesta resposta va ser un xoc. Que hi podia haver a Inca que valgues la pena? El dia després ho vaig descobrir.

Poques coses m’han fet tanta vergonya. La gent no està acostumada a veure turistes per Inca si no és dijous i, si el turista ha nascut i viscut allà, encara es sorprèn més. Em vaig sentir observat en tot moment i algunes vegades no eren imaginacions meves 😉 .

Vaig començar per la part fàcil l’Ermita de Santa magdalena, que es troba al puig del municipi. És un dels pocs llocs d’Inca que sempre m’han agradat. Des d’allà es pot veure gairebé tota l’illa i, em deien els meus pares quan era petit, si el dia es prou clar, fins i tot es pot veure Menorca. Per sort per la meva vergonya nomes m’hi vaig trobar una persona: un home que va pujar corrent tan aviat com jo en cotxe :S .

Com diuen, el més difícil és començar. Després de passar pel Monestir de Sant Bartomeu (2, 3) vaig passejar una estona pel centre.

Primer vaig fotografiar els llocs que ja coneixia: L’ajuntament, Ca ses Domingues (on tenim la botiga de Finestra al Sud), L’església de Santa Maria la Major, el Claustre de Sant Domingo, Can Melis… Desprès, racons que havia vist,  però que no havia mirat. El que me va impactar més ser el portal de Cas Català, una casa que es troba molt aprop de l’ajuntament. Em va semblar d’allò més curiós la crisis de personalitat numèrica que pateix el portal: a la fotografia podeu veure el nou taxat per passar a ser un deu, per, finalment (com es veu a la foto del portal complet), quedar-se amb el 20. Quina historia hi deu haver darrera?

La visita turística a la meva ciutat va durar poc més de tres hores i, per sorprenent que sembli, em vaig quedar amb ganes de més. Podeu veure la resta de fotografies a Mallorca->Inca->Cara A.  No vos deixeu enganar per les fotografies, per desgracia les imatges que hi veureu no són tot el que hi ha a Inca, de fet, són una minoria. Si voleu podeu anar pegant una ullada a les imatges de Mallorca->Inca->Cara B (de les quals sortirà un altre apunt) per anant-vos fent una idea.

De totes Maneres he de dir que Inca m’agrada bastant més després d’aquesta experiència i que, potser, les guies turistiques no li fan del tot justícia (o si?).

Tan els comentaris com els pings no estan permesos.

8 comentaris per “Inca, Mallorca”

  1. avatar

    Quan vareu anar a la nostra trobada a Florència amb na Marta, me va sorprendre aquesta curiosa curiositat (permeteu-me les paraules) per retratar les coses més insignificants i belles. Ja sigui una antiga apotecaria abandonada, un timbre antic de porta… A Bratislava seguireu a la recerca de joies com els relleus de rèptils i escultures grotesques, a Viena vos relaxareu i la fotografia estrella va ser la nutelona (no podria haver estat d’un altre manere).

    Ara sovint, quan vaig per segons quins carrers o mir petits detalls que abans m’haurien passat desapercebuts, somric i pens… “Si, això li agradaria a na Mercè”, i després m’apareix sa cara d’en Jaume amagada darrera la seva càmera inseparable.
    Veis? Gent com voltros fa gaudir als altres de les petites coses amb un somriure als llavis.

    Tolita el
  2. avatar

    Gracies, guapa! 🙂

    Jaume el
  3. avatar

    Gràcies, fonfa :*

    Mercè el
  4. avatar

    No identifico la foto nº 7, m’encanta aquest portal pero no se on es. Volia deixar un missatge a la foto peo no m’ha anat be. Ha estat una passejada molt agradable per aquests raconets amagats de la nostra ciutat. El meu pare té aquesta capacitat de percebre la bellesa de les petites coses a través de l càmara, malgrat estiguin envoltades de fems. Veig que tu tambe la tens, no la perdis, en un futur els teus fills ho valoraran, com ho faig ara jo amb el meu pare a traves de tu.
    Besades
    Marta

    MARTA el
  5. avatar

    És a les monges tancades (Monestir de Sant Bartomeu). Un dels portals que són a l’entrada.

    Sa veritat és que ha estat na Mercè que m’ha ensenyat a mirar aquests detalls, jo, de tant en quant, li aferr sa meva xerrera ;).

    Jaume el
  6. avatar

    Ja no hi són, les fotos?
    L’enllaç no em va enlloc.

    Si vols, puc enviar-te una altra fotografia d’Inca amb joc de números de portal.

    El vent.

    El vent que t'empeny. el
  7. avatar

    Ja esta arreglat. Havia posat els enllaços malament 😛 .

    Jaume el
  8. avatar

    M’agrada veure que encara hi ha entusiastes d’aquesta ciutat oblidada al cor de mallorca. M’has fet ganes també d’agafar la càmara i mirar de nou, ara des del meu exili a la gran ciutat, que tot sia dit, te port i mar…

    caterina el