Arxiu del mes de octubre de 2008

avatar

Perduda per Viena

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dissabte,25 d'octubre , 2008 a les 0:14 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Mentre en Jaume és a Mallorca, jo intent mantenir-me ocupada durant aquest cap de setmana llarg:

-anant a la festa de la carabassa, potser per fer alguna cosa d’aquestes

- llegint en Chomsky, que em fa pensar una altra vegada en la Schadenfreude

- escoltant n’Erykah Badu (us he contat mai que ma mare me volia posar de nom Erica?)

- escoltant també Travis

- mirant aquestes fotos i aquestes

Diumenge:

- berenaré aquí

- i aniré al teatre

Que passeu bon cap de setmana!

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Perdut per Inca

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,22 d'octubre , 2008 a les 16:51 i està classificat a comerç just. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Soc a Inca des de divendres passat. Els motius inicials del meu viatge, a més dels de visitar amics i família, eren dos: celebrar el segon aniversari de la meva fillola i donar una mà al 9è aniversari de Finestra al Sud.

Ara estic a la setmana interaniversaris. Això vol dir que vaig d’aquí cap allà com una baldufa a la se li ha donat massa corda i no troba cap lloc on aturar-se. Dia 25, el dia de la festa de la botiga serà un bona ocasió per anar aturant.

Si sou per Mallorca, ja sabeu on i quan em podeu trobar:

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Dia mundial de rentar-se les mans

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimecres,15 d'octubre , 2008 a les 23:31 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Per si encara no us heu fet a la idea que enguany és l’any internacional de la patata, us inform que avui, 15 d’octubre, és el dia mundial de rentar-se les mans!

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.
avatar

De vegades pegaven contra el sostre del vagó

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,12 d'octubre , 2008 a les 15:19 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Sense que serveixi de precedent, escric dues entrades el mateix dia per compartir amb vosaltres aquest “slide show” sobre uns mutxatxos que ballen al metro de Nova York. Nosaltres ens els trobàrem algunes vegades (a ells, o a uns que s’hi assemblaven molt) i vàrem repetir mentalment un altre cop més allò de: “Quines coses que es veuen quan surts fora d’Inca”. Que passeu bon diumenge!

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Coca de moniato

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,12 d'octubre , 2008 a les 14:38 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui deix la modèstia aparcada al garatge i us dic que aquesta coca de moniatos blancs m’ha sortit de vici. La recepta de la pasta, l’he treta d’aquí i la del farcit, d’aquí.

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Partit de futbol a Libèria

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dijous,9 d'octubre , 2008 a les 22:16 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Un partit de futbol, jugat com a part de les activitats per commemorar el Dia Internacional de la Pau, organitzat per la Missió de les Nacions Unides a Libèria. (Crèdit: UN Photo 200143 / Christopher Herwig)

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.
avatar

Nobelpreisträgerseminar

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte,4 d'octubre , 2008 a les 0:40 i està classificat a Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Dimarts passat na Mercè em va demanar si volia anar al Wiener Nobelpreisträgerseminar (Seminari de Premis Nobel de Viena) que feien dijous a vespre a la Universitat de Viena. Em va dir que hi parlarien tres Premis Nobel d’economia, les persones que els han rebut s’entén, i que podria ser interessant. Langweilig i no interessant va ser la paraula que em va passar pel cap. Vaig dir el meu “aha” estudiat durant anys i na Mercè va posar la seva també estudiada cara de “que malament dissimules, tio“. Merda, vaig pensar, hauré de demanar que hi troba d’interessant per seguir fingint interes: “Conta, conta..”

Na Mercè em coneix massa bé. Li va bastar dir-me que en Joseph Stiglitz seria un dels que serien allà parlant. Dijous a les 5 i mitja érem a porta de la Universitat.

En arribar allà, 4 fletxes redundats assenyalaven cap el lloc que on havíem d’anar. Era ple. Un home molt educat ens va indicar que a l’aula 33 podríem seguir l’acte a traves d’una pantalla. Vam entrar a l’aula, vam trobar un lloc i vam escoltar. Després que el rector de la Universitat donàs les gracies al Shopping City Süd pel seu patrocini, va començar a parlar la gent interessant.

El primer va ser n’Eric Maskin. Va explicar perquè, segons ell, els mercats globals no havien reduït la desigualtat entre països. El que va dir bàsicament és que com que els països rics importen matèries primeres i exporten tecnologia, els països pobres gairebé no necessiten ma d’obra formada i per això no progressen. Jo ja m’ho imaginava que la cosa anava així, però clar, no tenc un Premi Nobel ;).

Tot seguit va parlar en Robert Mundell. Aquest , després de divagar sobre l’història de la moneda i d’identificar Europa amb França, Itàlia i fins aquí en se, ens va dir que tenint una moneda única global es controlaria molt millor la inflació. Sii, siii… a aquest el que li passa és que viatja molt i està fart que les oficines de canvi li cobrin comissió :P .

En Joseph Stiglitz va ser el darrer. Va parlar sobre el cost de la guerra d’Iraq, de l’econòmic i del no econòmic. Encara que va reconèixer que, perquè la gent entengui aquest darrer, els economistes acaben inventant formules per posar-li un preu. La veritat és que va ser molt profitós. Per destacar alguna cosa, va contar que si els soldats havien quedat impedits abans de que acabàs el seu contracte, el govern els denunciava per incompliment de contracte.Negant-los, per tant, qualsevol ajut.

El que ens va contar era part del seu darrer llibre The Three Trillion Dollar War: The True Cost of the Iraq Conflict. Jo ja n’havia llegit un de llibre seu, El malestar de la globalització. Un llibre que, encara que no me va convèncer ideològicament, explicava d’una manera molt clara el mal que ha fet la globalització del capitalisme sense control.

Nota mental: fer cas a na Mercè quan diu que una cosa és interessant.

I de regal, una parida:

Nobelpreisträgerseminar aunque suene extravagante, raro y espantoso, si lo dice con sultura sonará armonioso. Nobelpreisträgerseminar. Si, na Mary Poppins tenia gens alemanys.

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.