avatar

Nobelpreisträgerseminar

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte, 4 d'octubre de 2008 a les 0:40 i està classificat a Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Dimarts passat na Mercè em va demanar si volia anar al Wiener Nobelpreisträgerseminar (Seminari de Premis Nobel de Viena) que feien dijous a vespre a la Universitat de Viena. Em va dir que hi parlarien tres Premis Nobel d’economia, les persones que els han rebut s’entén, i que podria ser interessant. Langweilig i no interessant va ser la paraula que em va passar pel cap. Vaig dir el meu “aha” estudiat durant anys i na Mercè va posar la seva també estudiada cara de “que malament dissimules, tio“. Merda, vaig pensar, hauré de demanar que hi troba d’interessant per seguir fingint interes: “Conta, conta..”

Na Mercè em coneix massa bé. Li va bastar dir-me que en Joseph Stiglitz seria un dels que serien allà parlant. Dijous a les 5 i mitja érem a porta de la Universitat.

En arribar allà, 4 fletxes redundats assenyalaven cap el lloc que on havíem d’anar. Era ple. Un home molt educat ens va indicar que a l’aula 33 podríem seguir l’acte a traves d’una pantalla. Vam entrar a l’aula, vam trobar un lloc i vam escoltar. Després que el rector de la Universitat donàs les gracies al Shopping City Süd pel seu patrocini, va començar a parlar la gent interessant.

El primer va ser n’Eric Maskin. Va explicar perquè, segons ell, els mercats globals no havien reduït la desigualtat entre països. El que va dir bàsicament és que com que els països rics importen matèries primeres i exporten tecnologia, els països pobres gairebé no necessiten ma d’obra formada i per això no progressen. Jo ja m’ho imaginava que la cosa anava així, però clar, no tenc un Premi Nobel ;).

Tot seguit va parlar en Robert Mundell. Aquest , després de divagar sobre l’història de la moneda i d’identificar Europa amb França, Itàlia i fins aquí en se, ens va dir que tenint una moneda única global es controlaria molt millor la inflació. Sii, siii… a aquest el que li passa és que viatja molt i està fart que les oficines de canvi li cobrin comissió 😛 .

En Joseph Stiglitz va ser el darrer. Va parlar sobre el cost de la guerra d’Iraq, de l’econòmic i del no econòmic. Encara que va reconèixer que, perquè la gent entengui aquest darrer, els economistes acaben inventant formules per posar-li un preu. La veritat és que va ser molt profitós. Per destacar alguna cosa, va contar que si els soldats havien quedat impedits abans de que acabàs el seu contracte, el govern els denunciava per incompliment de contracte.Negant-los, per tant, qualsevol ajut.

El que ens va contar era part del seu darrer llibre The Three Trillion Dollar War: The True Cost of the Iraq Conflict. Jo ja n’havia llegit un de llibre seu, El malestar de la globalització. Un llibre que, encara que no me va convèncer ideològicament, explicava d’una manera molt clara el mal que ha fet la globalització del capitalisme sense control.

Nota mental: fer cas a na Mercè quan diu que una cosa és interessant.

I de regal, una parida:

Nobelpreisträgerseminar aunque suene extravagante, raro y espantoso, si lo dice con sultura sonará armonioso. Nobelpreisträgerseminar. Si, na Mary Poppins tenia gens alemanys.

Tan els comentaris com els pings no estan permesos.

3 comentaris per “Nobelpreisträgerseminar”

  1. avatar

    Hola, Jaume,

    Carai, quines coses interessants tens l’oportunitat d’escoltar! Ara fa temps que no sento a parlar de globalització i, ara més que mai, amb tot això de la crisi, es fa palesa en la seva màxima expressió: l’econòmica!

    Podries explicar alguna cosa més sobre el llibre aquest que has llegit, El malestar de la globalització.

    Per cert, suposo que domines l’alemany ja com un aborigen, oi? Quina enveja!!

    Raquel el
  2. avatar

    Hola!

    A “El malestar de la globalització”, Stiglitz parla de la situació econòmica global. Entre altres coses, explica com s’anat implantat el capitalisme als països “nous” i de com moltes vegades s’ha fet abans de crear les lleis que l’haurien de “guiar”. Ara mateix no record molt més, però se que quan ho vaig llegir vaig aprendre molt.

    L’alemany no el domin, no es vol deixar aprendre 😉 . Per sort, els tres que varen parlar allà, tampoc en sabien gaire. Varen parlar en anglès.

    Jaume el
  3. avatar

    “Jo ja m’ho imaginava que la cosa anava així, però clar, no tenc un Premi Nobel ;).”
    M’ha encantat.

    tolita el