Arxiu de l'any 2009

avatar

Ocupar, resistir, produir.

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,18 de desembre , 2009 a les 1:29 i està classificat a Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Arriba el Nadal i toca parlar d’esperança, toca parlar de The Take (La presa), un documental de l’any 2004 de Avi Lewis i Naomi Klein.

El documental ens situa 3 anys després de la crisi econòmica argentina – crisi on, gracies a uns mercats totalment oberts, els grans capitals van desaparèixer del país i van deixar darrere seu fàbriques abandonades i treballadors sense feina- i fa el seguiment d’un grup de treballadors en el seu camí cap a autogestionar la fabrica d’on els van fer fora.

El documental aprofita per fer un repàs del moviment d’ocupació i resistència que va nàixer després del corralito. Aquest moviment va sorgir de la desesperació dels treballadors que es quedaven sense feina mentre veien que el seu govern es dedicava a salvar els empresaris que havien enfonsat el seu país.

Si aquest Nadal no us fa ganes esperar que al senyor Scrooge se li apareixin el tres fantasmes del temps perquè es decideixi a pagar un sou digne al seus treballadors, ocupau els vostres televisors amb un missatge d’esperança més realista i mirau aquest documental

Si no el trobau per comprar, sempre ho podeu veure aquí en baixa qualitat.

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Date un respiro

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dilluns,7 de desembre , 2009 a les 21:16 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Companyes i companys  “comerç-justers”, què en pensau, d’això: a partir de gener de 2010 els Kit Kat (Nestlé)  d’Irlanda i el Regne Unit seran de comerç just.

Ja sabeu que a Irlanda i el Regne Unit s’han posat bastant les piles en això d’incorporar productes de comerç just a marques i grans botigues convencionals. Quan hem viatjat a aquests dos països darrerament hem vist poques tendes de comerç just (poques, però molt ben montades), i sí molts de cafès i supermercats que oferien, sobre tot, cafè i xocolata amb el segell Fairtrade.

Què n’opinau del fet que aquesta marca enorme hagi donat aquesta passa? Li donam una palmellada a l’esquena pensant en els pagesos de Costa d’Ivori que en sortiran beneficiats o ens estimam més seguir sense fer-los amics?

Ooooojjjj. Ara acab de veure a la tele un anunci de Nespresso amb en George Clooney i en John Malkovich. Els de Nestlé tenen pensat fer Nespresso de comerç just, també? Podran pagar un sou decent als pagesos de les plantacions de cafè després de pagar la tarifa a aquests dos actors (que no deuen ser barats)?

Basta de parlar d’aquesta gent. Mirau quin catàleg més xulo han fet els fairtraders de Washington!

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Eh la qui va là!

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimarts ,24 de novembre , 2009 a les 23:01 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ja sabeu que a Viena hi ha cafès per a tots els gustos. Mirau qui ens va atendre aquest dissabte, quan vam anar a berenar al Pickwick’s

gadgetofactura

Vam prendre un gadgetobocata, una gadgetoinfusió i una gadgetoxocolata calenta.

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

El motiu pel qual no me divorciaré mai

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dijous,12 de novembre , 2009 a les 21:03 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

galetes d'Inca

mmm... galletes d'Inca

Ueeeeeeee! El meu home ha fet galletes d’Inca! Tremola, Quely!

7 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

El Sobre Misteriós

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,14 d'octubre , 2009 a les 19:59 i està classificat a Ètica, Fotos, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui quan na Mercè i jo tornàvem a casa hem trobat dos sobres al nostre correu. Cada uns dels sobres tenien el nostre nom i adreça perfectament escrit i res més: Cap remitent, cap logotip al sobre i cap segell.

S’ha de reconèixer que el que ha enviat la carta sap com crear expectatives a la gent. A l’ascensor, na Mercè i jo hem fet una carrera d’obrir sobres, desgraciadament he guanyat jo:

La carta

Demagògia a part… Essent objectiu… Sempre he respectat…. Ho sento, no puc. Ja trobava jo que aquest canvi sobtat de temperatura no era normal.

L’Excel·lentíssim Sr. Don Ansar no ens hi tendra com assistents. No és que no ens interessi saber si el seu anglès ha millorat, però jo m’estim més estar amb la meva fillola a Mallorca el dia del seu aniversari i na Mercè ja te plans per aquest dissabte.

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Eingerüstet

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,11 d'octubre , 2009 a les 15:21 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Amics, avui la paraula del dia és “eingerüstet”, que vol dir “embastidats” o “andamiats”.

Així és com esteim des de fa unes quantes setmanes a ca nostra: rodejats de bastides per totes bandes. Als propietaris de l’edifici se’ls ha ocorregut que era una bona idea construir un àtic.

“No us queixeu”, ens va dir el veinat del tercer amb el seu accent de Bretanya (o era de Normandia?), “ara tenim un balconet per sortir a sopar a la fresca”.

obra1

Sempre tan optimista, aquest francès.

Vaig decidir aplicar jo també una mica d’aquest optimisme. Això:

obra 2

No és una grua a un metre de la finestra del meu menjador, sinó… la meva torre Eiffel personal.

No va funcionar. Se veu que no estic feta de pasta optimista.

Segurament tampoc ajuda que els picapedrers se posin a fer feina a les sis i mitja del matí.

Foto_2009-10-11_14_36_52-000004

4 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Con ánimo de lucro (o “all we gotta do”)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,9 d'octubre , 2009 a les 0:14 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Després de veure el El Món segons Montsanto, na Mercè i jo varem decidir que veuríem algun documental de l’estil cada setmana. No hem complit la promesa cada setmana, però hem fet més o manco els deures.

Jo m’havia plantejat comentar els documentals al blog, però entre la peresa i que cap m’havia acabat de convèncer no ho he fet. Avui li tocava a Con ánimo de lucro, un documental que tampoc ens ha acabat de convèncer.

El documental esta gravat de camí entre Nicaragua i Barcelona, te una durada de 30 minuts i te llicencia de Creative Commons, això vol dir que (entre altres coses) ho podeu copiar i distribuir.


Au! Distribuit

Segons diuen a la seva web:

“Con ánimo de lucro” es un documental que habla sobre la pobreza del tercer y el primer mundo, analizando las dos sociedades desde las ONG, la televisión, la educación, los políticos y la religión, poniendo en duda la aplicación de los 8 objetivos del milenio y proponiendo una solución.

La meva opinió és que el documental vol explicar més del que és capaç, deixa idees a mitges i treu conclusions precipitades. Pareix més fruit d’una emprenyada que d’un intent racional de voler demostrar el que pretén.  La part de Nicaragua és la més interessant del documental, sobretot el cas d’una ONG que no va poder fer la canalització d’aigua d’un poble per culpa del seu batle. A la resta del documental s’hi pot trobar informació de valor i amb la que estic d’acord en general, però cap el final peca d’ingenu.

Quan a la web diuen “…proponiendo una solución” és totalment cert. Després d’intentar demostrar que els polítics, les ONGs i els ajuts internacionals al desenvolupament no serveixen per res, fa la següent pregunta: Que fa que els països rics i el països pobres siguin diferents? De la comparació en treu que el que cal als països pobres és un canvi d’actitud (més responsabilitat, higiene, honradesa,…) i no més doblers.

No dubt de la bona intenció dels que han fet el documental, però la solució no és tan simple i tampoc és aquesta. Dir que els països són pobres per la seva actitud, és com dir que ho són perquè volen (o, com diria la meva padrina, perquè són “vagos y maleantes”).  Oblida, entre altres moltes coses,  que l’”actitud” dels països rics està basada en l’estabilitat (econòmica, laboral,…) i que aquesta estabilitat depèn de l’obtenció de recursos dels països pobres a preus “raonables” (lliures del sobrepreu que imposarien els DDHH).

Potser m’estic fent major i no veig les coses tan simples, potser un canvi d’actitud és el que cal. Però el que se ben cert és que el canvi l’hem de fer nosaltres, els rics (si tens recursos per llegir aquest blog, ets ric) i que culpar nomes als pobres del seu destí és indecent i irresponsable.

I vosaltres, que en trobau?

P.S.: Això de les solucions simples m’ha recordat una cançó protesta:

7 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Lange Nacht der Museen

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts ,6 d'octubre , 2009 a les 21:42 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Com ja us ha dit na Mercè, aquest cap de setmana hem anat a molts de museus.  Això no se deu a que de sobte ens hagi pegat la febre de la cultura -na Mercè i jo ja som prou (es)culturals- sinó perquè dissabte era la Lange Nacht der Museen (la nit llarga dels museus).

La Lange Nacht der Museen es fa anualment a Viena i és una nit en termes vienesos, de les 6 de l’horabaixa a l’1 de la matinada,  on et pots comprar un bonomuseu per visitar quasi 100 museus de la ciutat de Viena.

Ens fa  vergonya dir que, en quatre anys que fa que vivim a Viena, aquest és el primer cop que hi anam. Hem de donar les gràcies a n’Elena, una espanyola que hem conegut aquest any, que va tenir la iniciativa i ens va fer  aixecar del sofà  un dissabte vespre. També va ser ella qui ens va suggerir que evitàssim museus grans per no trobar-nos aglomeracions.

Varem anar a 7 museus/exposicions:

Museu de la sabata

Ensenyat als nins com es treballa la pell.

On ensenyaven als nins com es treballa la pell

Sabates de fantasia

i hi havia sabates de tot tipus

Exposició  de pepes i óssos de peluix

On vàrem veure

American Beauty Barbie Remix

un American Beauty a lo Barbie,

Teddy Bearnedict

Un ós de peluix del Papa,

Baby Backup

i un servei per fer reproduccions del teu nadó nounat…

Museu dels capells (a.k.a. barrets)

Guapa!!!

Museu de la fotografia

Encenedor espia

Amb una exposició de càmeres espia

També varem anar  al museu del papir (on no vaig gosar usar la càmera),  una exposició de xocolata (a la que vàrem fer tard per menjar xocolata :( ) i un planetari on no ens deixaren fer fotos (es veu que ara els estels tenen copyright).

Algú s’apunta a venir-hi l’any que ve?

4 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Mòbil nou, funda nova

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,4 d'octubre , 2009 a les 20:52 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Cada vegada que he d’enfilar una agulla, me’n record de sa meva padrina, que era una dona amb una mica de mala llet en general, però no quan cosia.

Aquest cap de setmana m’he enrecordat d’ella perquè he decidit fer una funda pel meu mòbil nou, a partir d’uns calçotets vells que havia per ca nostra.

Abans:

funda 1

Després:

funda 2

A més de cosir, aquest cap de setmana hem anat a una festa d’aniversari amb pinyata inclosa, hem visitat set museus en set hores, hem conegut a una traductora que mai ha estudiat anglès i hem jugat a bàsquet.

I a vosaltres, com us ha anat el cap de setmana?

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Collita

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimarts ,22 de setembre , 2009 a les 20:27 i està classificat a Ètica, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui he collit sa meva primera tomàtiga, de la gran collita de 2009 (total: 3 fantàstiques tomàtigues).

tomàtiga 22 set 09

Fa uns mesos vaig menjar una ensalada al meu despatx i vaig tirar les restes de la vinagreta a un petit arbre que hi tenc.

Unes setmanes després varen sortir unes plàntules espontàniament i ma mare, que va venir a visitar-me, va dir: “Això són tomatigueres. Han de mester molt de sol i molta d’aigua!”.

Yuhu!

Què bé! Havia surat tomatigueres sense proposar-m’ho!

Ara, al final de l’estiu i després d’intentar fer créixer les plantes verticalment (com que no tenc canyes, he usat palillos  xinesos,  palillos per a pintxos morunos i, finalment, he aferrat ses plantes a sa finestra amb cinta adhesiva), han sortit tres tomàtigues. M’ha agradat molt cuidar-les. Els meus pares han tengut un informe detallat dels progressos cada setmana i han donat consells molt bons.

Yuhu!

Com més vella me faig, més pagesa me torn. (Nota: trob que “pagesa” no hauria de ser un mot despectiu!)

I l’any que vé, què plantaré al meu despatx? Carabasses? (No, que sa planta se fa molt grossa i potser me sepulta s’ordinador.) Figues de moro? (Mhhh… poc pràctic.) Un ametller? (Sí, què més voldria jo.)

S’accepten suggeriments!

PS: Firmau aquí, perquè els nostres governants sàpiguen que volem que arribin a un bon acord pel medi ambient a la cimera de Copenhaguen!

8 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.