Arxiu del mes de febrer de 2009

avatar

¿Le has puesto los guantes a todos tus amigos?

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dilluns,16 de febrer , 2009 a les 19:38 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

“¿Le has puesto los guantes a todos tus amigos?” vaig demanar a en Jaume quan va venir a dormir fa dues nits.

Abans d’acabar la frasse, varen passar dues coses: me vaig despertar i me vaig adonar que havia xerrat dormida. Per això me vaig disculpar: “Perdona, me he equivocado” , vaig dir a en Jaume, que va somriure i se’n va anar a dormir en silenci.

No comenceu a conjecturar el motiu pel qual vaig xerrar en castellà: us record que som forastera per ambdós costats.

Això no explica, però, la raó per la qual en Jaume va xerrar en castellà mentre dormia, fa uns quants mesos. No només va xerrar, sinó que va fer els gestos que acompanyaven la seva història. Això és el que va passar:

Jaume (adormit de costat i amb entonació de contacontes): Y por eso hay un pie gigante que va por tooooodo el mundo haciendo ¡PUM, PUM, PUM!

Mercè (desperta de sobte i sorpresa perquè el seu home, normalment pacífic i apacible, està aixecant el braç i pegant cops amb la ma plana a l’edredó repetides vegades): Eeeeh, vale, vale, ya está, ya no hace más “PUM”, ¿de acuerdo?

Jaume: [silenci... silenci... petit ronc]

Mercè: [suspir d'alivi]

Tenc curiositat: ¿quines coses heu dit o fet mentre dormíeu? Contau-nos ho als comentaris!

9 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Verlaufen auf der Donauinsel

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,11 de febrer , 2009 a les 23:16 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Aquest darrer any m’he acostumat a tornar a peu a ca nostra cada vegada que he de tornar de les Nacions Unides. Com que les meves classes d’alemany es fan allà, hi vaig molt sovint i, de tant en tant,  entr a botigues noves a fer una ullada o me perd intentant trobar rutes alternatives.

Sol caminar una hora i mitja llarga i he de confessar que alguns trams del camí són realment avorrits. No m’importa, però, perquè duc torta el meu reproductor d’àudio ple de podcasts dels que et provoquen somriures misteriosos que fan que els altres vianants et mirin com si fossis boig.

Avui la ruta que he seguit ha sigut molt diferent de la que faig normalment. La vaig descobrir la setmana passada i, com que avui tenia ganes de contar coses, hi anat amb la càmera preparada.

Avui no he vist botigues i el final del camí estava a poc més de 10 minuts de l’inici. Ara bé, he estat una hora i tres quarts per arribar-hi.

La setmana passada em vaig sentir casi tan perdut com el primers dies a Viena. La ruta, ara ja ho se, va d’una de les illes del Danubi a una altra. El camí no és gens eficient, però no t’hi trobes cotxes, semàfors, ni gent que s’et creuï.

Avui era un d’aquells dies dels que te planteges córrer a comprar un llum contra la depressió hivernal dels que venen per aquí a les tendes. L’experiència de caminar entre els arbres, amb el riu envoltant-te, però, és més efectiva que qualsevol llum artificial.

Vaig llegir a Und komisch spricht das Murmeltier… que trobar-se de cara amb animals a la natura ens fa sentir més alegres. Sembla que aquí ho saben prou bé i a la illa del Danubi fan trampes i els hi deixen menjar.

Ja fris de tornar a perdre’m.

4 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

I ara me diu que desenton amb es paisatge…

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts ,10 de febrer , 2009 a les 1:45 i està classificat a Frikades. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Postproducció

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dilluns,9 de febrer , 2009 a les 15:55 i està classificat a Frikades. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Quan, tot orgullós, vaig mostrar al meu amic Pedro la meva fotografia al volcà que va ser el Mont del Fat (Mount of Doom) a LOTR, no esperava la seva resposta: “Uf, quina feinada de postproducció!”

És cert que amb la missatgeria instantanea no es pot arribar a saber amb quin to et diuen les frases, però la falta d’emoticones me va fer pensar que la fotografia no va tenir l’afecte que jo cercava: Un no va a les antipodes a fer-se fotografies perquè la gent opini sobre la postproducció ;).

A veure, tampoc és que m’afectàs tant. No varem anar a Nova Zelanda nomes per fer enveja als meus amics d’aficions distretes. Però bé, aquest cap de setmana he tenguts 5 minutets de no res per jugar amb la fotografia…

…i li he afegit uns “petits” efectes de postproducció.

Que a mi a aficions distretes no em guanyen, mecachisenlosmengues!

P.S.: La gent que apareixen en aquesta entrada són personatges de ficció, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Ara bé, les coincidències passen sovint :).

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Un diumenge que NO vam quedar a casa fent el vago

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,8 de febrer , 2009 a les 14:21 i està classificat a escapades, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Estimats amics, un diumenge que NO vam quedar a ca nostra fent el vago és cosa poc freqüent i, per tant, digna de menció al blog.

Però primer, us vull agrair el comentaris que vareu fer a les nostres entrades des de Nova Zelanda. Ens varem sentir molt acompanyats i contents de tenir-vos al nostre costat, encara que fos virtualment. Moltes gràcies Marona, Biel, Tolita, Johanna, Macu, Maria, Ana, Susannah, Dani, Marcela, Raquel i Pepe!

Quan la previsió del temps per a un dia de mitjans gener a Viena diu que demà farà sol i, a més, resulta que aquest “demà” és un diumenge, cal treure les sabates de caminar, fer-les netes, preparar bocatas i recórrer a aquella amiga que se defineix com a “outdoorsy” per demanar-li: “on anam demà?”.

Na Cheryl, sempre disposta a aprofitar al màxim el temps que passa a fora de l’oficina, va suggerir la zona de Neuwaldegg, a l’est de Viena. Una de les coses que més m’agraden de Viena és que pots agafar el transport públic, sortir de la ciutat i plantar-te enmig de la natura en poc temps. En trenta minuts en Jaume, na Cheryl i jo havíem davallat del tramvia 43 i erem aquí:

A la ciutat, ja feia dies que la neu s’havia fos, però aquí encara havia llacs congelats:

I camins amb “escarchita”:

En Jaume i na Cheryl caminen per la vorera, perquè el centre del camí ja l’havien trepitjat moltes persones, amb la qual cosa la neu s’havia convertit en gel. Això, però, no impedia als intrèpids austríacs (rassa valenta on les hagi) passejar amb els cotxets de bebès o fer fúting, fins i tot en les capavalles.

El més impressionant, però, va ser veure el sol (ja l’enyoràvem):

Després de dues hores i mitja de caminar, na Mercè pensava: “Perquè no m’hauré quedat al meu sofà, tapadeta amb una manta?”, i en Jaume: “Crec que després de tantes hores fora de casa, el meu coixí favorit del sofà haurà perdut la forma del meu cul”.

4 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Cafè i fotos

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,4 de febrer , 2009 a les 22:07 i està classificat a Fotos, Viatges. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Hola! Què tal? passau, passau. Voleu una infusió? un cafè? algun suc o cervesa? D’aquí 5 minuts les magdalenes sortiran del forn. Per favor, penjau els abrics i seieu al sofà, que vos posarem les fotos del nostre viatge a Nova Zelanda.

En varem fer unes 2500. No patiu, però, perquè les hem triades i nomes en veureu 375.

Les hem separades per illes, perquè pogueu feu un descans entre illa i illa, no cal que us digui perquè ha de servir el descans. Au venga, seieu, que això ja comença:

Illa Nord Illa Sud

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.