avatar

Un diumenge que NO vam quedar a casa fent el vago

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge, 8 de febrer de 2009 a les 14:21 i està classificat a escapades, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Estimats amics, un diumenge que NO vam quedar a ca nostra fent el vago és cosa poc freqüent i, per tant, digna de menció al blog.

Però primer, us vull agrair el comentaris que vareu fer a les nostres entrades des de Nova Zelanda. Ens varem sentir molt acompanyats i contents de tenir-vos al nostre costat, encara que fos virtualment. Moltes gràcies Marona, Biel, Tolita, Johanna, Macu, Maria, Ana, Susannah, Dani, Marcela, Raquel i Pepe!

Quan la previsió del temps per a un dia de mitjans gener a Viena diu que demà farà sol i, a més, resulta que aquest “demà” és un diumenge, cal treure les sabates de caminar, fer-les netes, preparar bocatas i recórrer a aquella amiga que se defineix com a “outdoorsy” per demanar-li: “on anam demà?”.

Na Cheryl, sempre disposta a aprofitar al màxim el temps que passa a fora de l’oficina, va suggerir la zona de Neuwaldegg, a l’est de Viena. Una de les coses que més m’agraden de Viena és que pots agafar el transport públic, sortir de la ciutat i plantar-te enmig de la natura en poc temps. En trenta minuts en Jaume, na Cheryl i jo havíem davallat del tramvia 43 i erem aquí:

A la ciutat, ja feia dies que la neu s’havia fos, però aquí encara havia llacs congelats:

I camins amb “escarchita”:

En Jaume i na Cheryl caminen per la vorera, perquè el centre del camí ja l’havien trepitjat moltes persones, amb la qual cosa la neu s’havia convertit en gel. Això, però, no impedia als intrèpids austríacs (rassa valenta on les hagi) passejar amb els cotxets de bebès o fer fúting, fins i tot en les capavalles.

El més impressionant, però, va ser veure el sol (ja l’enyoràvem):

Després de dues hores i mitja de caminar, na Mercè pensava: “Perquè no m’hauré quedat al meu sofà, tapadeta amb una manta?”, i en Jaume: “Crec que després de tantes hores fora de casa, el meu coixí favorit del sofà haurà perdut la forma del meu cul”.

Tan els comentaris com els pings no estan permesos.

4 comentaris per “Un diumenge que NO vam quedar a casa fent el vago”

  1. avatar

    Hola, Mercè i Jaume,

    M’agrada que poseu coses així al bloc, perquè així em vaig ambientant en l’atmosfera de Vienna i la veritat és que desconeixia que hi haguessin tantes zones verdes a la ciutat. Tinc tantes coses per aprendre! De fet, darrerament només faig que llegir crítiques als vienesos (que si són estirats, massa seriosos, que si s’emprenyen amb facilitat); però això, això que heu posat, poder caminar per la neu un dia de sol a l’hivern enmig de la natura i a la ciutat a la vegada, això no té preu.
    Apa, que tingueu bona setmana!

    Raquel el
  2. avatar

    Et vas ambientant? Això explica els teus missatges d’estat al Feisbuc, Ja ens avisaràs quan t’ambientis del tot!
    Per altra banda, si bé és veritat que alguns vienesos són “peculiars”,a Viena hi viu molta gent de fora 😛 . Això no lleva que, quan fa sol, passejar per la ciutat i els seus boscos sigui molt gratificant.

    Jaume el
  3. avatar

    Hehe, sí! Estic molt motivada per aprendre alemany! A més, ja gairebé segur que serà cap a finals d’aquest any que deixaré terres catalanes… Aviso que penso avisar 🙂

    Raquel el
  4. avatar

    Holaaaaa.
    Ainns ja vos anyor.
    Anau descobrint cosetes noves per quan vengui a vorer-vos. Ja sabeu sempre que la meva agenda m’ho permeti. Ja s’acaba el CAP i aniré molt més relaxada fins juny que ploraré s’anima si no m’aproven els examens que me queden.
    Una besada.

    Tolita el