Arxiu del mes de març de 2009

avatar

Algú ha dit Primavera?

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,27 de març , 2009 a les 22:22 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Fa dos dies estàvem al sofà mirant la tele a les fosques i la llum d’un llamp ens va fer girar cap a la finestra. El que vàrem veure no ens ho esperàvem.

Després de discutir-ho una estona varem arribar a una conclusió: o la pluja era molt lleugera, o bé estava nevant. El meu esperit científic, però, va anar més enllà. Fent un gran esforç vaig aixecar-me del sofà i vaig comprovar el que sospitàvem: el carrer era blanc de neu!

Nosaltres que  ja somiàvem amb berenar al parc tirats a la gespa…

Això me va recordar un parell de fotos que vaig fer per febrer, a una de les meves caminades cap a casa.

Danubi

El Danubi.

petjades

Petjades d’ocells que no saben emigrar.

Platja

El negoci d’algú molt optimista.

Al matí na Mercè va descobrir que, com diu una dita de per aquí, “Schnee, der erst im Märzen weht, abends kommt und morgens geht” (Neu que cau al març, el capvespre ve i al matí se’n va) .

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

L’oferta de la setmana

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimecres,25 de març , 2009 a les 21:33 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Si algú passa pel súper, que me compri uns quants d’aquests:

ofertes elegants

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Aprofitant la primavera

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dilluns,23 de març , 2009 a les 17:18 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

A Viena quan arriba el bon temps és recomanable aprofitar per cercar nous llocs. D’aquesta manera a l’hivern tendrem tota una llista d’indrets coneguts i no ens congelarem (al manco no tant) cercant-los. Alguns vienesos experts quan fa molt de fred són capaços, fins i tot,  de teletransportar-se directament a qualsevol lloc d’aquesta llista. Com explicaríeu sinó què, encara que al carrer no hi ha ningú, als cafès mai trobem lloc per seure?

Aquest cap de setmana ha arribat, teòricament, la primavera i tornant de la meva classe d’alemany he aprofitat per cercar punts nous pel proper hivern.

He trobat:

100_1194

Un lloc perfecte per dur a passejar el ca (ca que, per cert, no tenim). Segur que aquí hi van molts de cans.

100_1188

Sales per a concerts de grups locals (Les estrelles de Gute Laune tv )…

100_1200

… i de grups internacionals (Ai quent lif güiz or güizaut ju…).

Pensa globalment, actua localment

Un lloc més que adequat per a fer una manifestació (pensa globalment, actua localment a domicili).

Galeria d'art

Una galeria d’art (Banksy‘s way).

S'ha d'aprofitar ara que esta de moda dur els calçotets per defora

I, finalment, un lloc on canviar-me de roba quan la meva supeoïda senti que algú em necessita (s’ha d’aprofitar ara que està de moda dur els calçotets per defora).

Crec que ja me puc donar per satisfet, no?

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Aquests veïnats no fan gens de renou

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,22 de març , 2009 a les 22:03 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Quan vius a Viena saps que te pots trobar bocins de la Història de la ciutat i de l’Imperi en qualsevol lloc.

Diumenge passat vam agafar el tramvia 5 per anar fins al districte 9 i berenar a casa d’uns amics. En guaitar per la finestra del menjador, vam veure això:

Un cementeri jueu del segle XVI al qual només se pot accedir des de l’edifici que veis al fons, una llar de la tercera edat!

Però com que els vienesos són molt pràctics, no han tengut cap problema per aprofitar el terreny del costat:

Les vistes a l’exterior varen ser interessants, però el paisatge que ens teníen preparat damunt la taula del menjador, encara més:

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Derretir-se! Cibulet!

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el divendres,20 de març , 2009 a les 19:59 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Com saber si na Mercè està molt cansada de fer feina:

a) no xerra gaire (bé, això passa sempre, però quan estic cansada, encara més)

b) li piquen els costats dels llavis (quan estic dèbil, l’herpes lluita per sortir)

c) li fallen les paraules. Exemple núm. 1: s’ha passat tres dies per recordar com se diu allò que fa la neu quan passa d’estat sòlid a estat líquid. Resposta: derretir-se!!!! Exemple núm. 2: s’ha passat quatre dies per recordar com se diu sa planta que té a la finestra de la cuina, davora la qual pren es berenar cada matí. Resposta: cibulet!!!

Com que ja ha acabat el 52 període de sessions de la Comissió d’Estupefaents que m’ha tengut mooolt enfeinada durant una setmana i mitja, vaig a cel·lebrar que ha arribat el cap de setmana sopant crêpes amb uns amics. Que passeu bon cap de setmana!

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Haquejant el meu Mediacenter

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,19 de març , 2009 a les 21:32 i està classificat a bitena, Frikades. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Anteriorment a Aventures a Viena:

Mentre en Jaume millorava el seu ordinador li va caure dels genolls (i no era un portàtil!) i es va veure obligat a comprar-ne un de nou. Noooooooooooooooooo

I ara, la continuació:

En Jaume tenia la lliçó apresa des de ben petit, la seva padrina li va gravar aquestes paraules a la ment: “No tiris res, que mai saps quan ho hauràs de mester.” Per tant, quan en Jaume es va donar per vençut i comprengué, per fi, que la reparació d’aquella màquina estava per sobre dels seus coneixements, sabia molt bé què fer. Va mirar l’ordinador que jeia sense vida, vida que mai va tenir perquè era tan sols una màquina, obrí la capsa de l’ordinador nou, que ja estava funcionant al seu lloc, i hi va posar els seu vell amic amb tota la cura que li havia negat moments abans del tràgic accident. Des d’aquell dia l’ordinador descansà a la bugaderia esperant, com Walt Disney, que les tècniques i els coneixements del futur el tornassin a la vida. Hem de pensar que, encara que avui dia considerem que les màquines no són éssers vius -com ja he dit fa unes frases-, potser en el futur no serà així.

Fa uns mesos, una font d’alimentació nova i l’extirpació d’un mòdul de memòria varen produir el miracle: l’ordinador havia ressuscitat (discussions transcendentals a part).

Na Mercè mirà el miracle que les mans i la ment d’en Jaume havia obrat i, veient que era bo, digué:

- Li haurem de posar un nom, no?

- Si, ja hi he pensat. Li direm @mediacenter.

En Jaume va comprar una targeta de xarxa inalàmbrica perquè en @mediacenter pogués parlar amb els seus amics i li va ensenyar la seva nova habitació: just al costat de la tele.

Així, els dies van anar passant i na Mercè i en Jaume trobaven que en @mediacenter, encara que útil, no era tan guapo com ells (seràn superficials!) i van decidir pagar-li un tractament de bellesa a IKEA (no, aquí no hi pos vincle. Que ja els hem fet prou publicitat posant el seu nom). Un poc de botox per aquí, dos o tres talls per allà, una mica de silicona i un grapat de perns, i en @mediacenter va quedar com nou. Aquí en teniu les fotos:

Al quiròfan

Aquí el tenim a la seva habitació

I aquí està amb la seva amiga na tele

Gràcies a l’operació hem descobert que en @mediacenter s’estima més que li diguem na @mediacenter. Segons hem entès, per molt que sigui un ordinador, sempre s’ha sentit una computadora.

4 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Feliç dia de St. Patrick

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimarts ,17 de març , 2009 a les 21:47 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Feliç dia de St. Patrick! Avui he fet un pa irlandès (si us interessa la recepta, demanau-me-la, perquè només la tenc en paper) i diumenge vam escoltar en directe aquest grup d’irlandesos que viuen a Viena, amb un bocata de salmó, un altre de roastbeef, una pinta de cervesa negra i molta gent vestida de verd.

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.
avatar

Compadre

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimecres,4 de març , 2009 a les 19:58 i està classificat a Neures, Visites. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Eines necessàries per preparar el berenar d’avui:

berbiquí:

i martell

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Top ten d’aquest cap de setmana

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,1 de març , 2009 a les 21:28 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Les deu millors coses des de divendres horabaixa fins ara:

1. La truita de patata més guapa que en Jaume ha fet mai (per al sopar que vàrem fer amb els veinats).

2. La meva veinada em va dir que me sembl a na Salma Hayek (potser de lluny, amb els llums apagats???)

3. Dormir fins les onze, ahir i avui.

4. Aixecar-se i veure tota la casa ordenada i neta (again, per mor del nostre sopar amb els veinats).

5. Anar en tren fins a les afores de la ciutat.

6. Berenar un super batut de fruites amb en Jaume (encara que podrien haver filtrat les llavors del maracujà).

7. Llegir un article la mar d’interessant a les pàgines del suplement d’un diari que algú s’havia deixat al tren.

8. No haver de preparar dinars, ni sopars: coca de trempó dins el forn durant dos dies! (once again, per la tonelada de menjar que varem preparar per al sopar amb els veinats).

9. No llevar-nos el pijama fins a les 15.40 de s’horabaixa.

10. Saber que ens llegeixen des de Suissa.

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.