Arxiu del mes de juny de 2009

avatar

La meva amiga artista

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,28 de juny , 2009 a les 19:43 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Moltes gràcies a tots per les felicitacions d’aniversari, que m’han fet molta, molta il·lusió.

La gran artista Sophia T. (de 5 anys) ha captat l’atmosfera de la celebració en la seva obra “Sense títol” (20×25 cm, retolador i cera sobre paper), on hi aparesc jo davant una fabulosa tarta de xocolata:

Postal_Sophia

Firma de l’artista (ella no escriu la “h” del seu nom perquè, total, no se pronuncia):

Postal_Sophia_2

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Du iii

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,21 de juny , 2009 a les 12:53 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

A veure, fa dos dies que ni en Jaume ni jo ens podem llevar una cançó del cap: Apple tree, de n’Erykah Badu.  De fet, avui m’he despert i ha passat una cosa poc freqüent:  en Jaume també s’ha despert al mateix temps.  Però encara ha passat una cosa menys freqüent encara:  en Jaume ha dit exactament el que jo estava pensant: “du iii, du iii, du iiiiii”. AAAAAAG! No me puc llevar el “du iii” d’aquesta cançó del cap!

Com que el meu mal no té remei, i som molt dolenta, només me consola saber que us puc contagiar a tots i ficar-vos també el “du iii” dins el cap (mu ha ha ha ha!): http://www.youtube.com/watch?v=HzhyG_1rmCE (ignorau a la nina que balla a sa cuina: és l’únic vídeo amb so decent que he trobat de la cançó).

Ara que ja teniu banda sonora per a la resta del meu post, seguiu llegint, plis.

rodatge 1

Fa unes setmanes varen rodar una peli d’època molt a prop de casa. L’escena en qüestió consistia en uns carruatges que passaven pel carrer i, a dins un d’ells, havia un home vestit de militar, amb cara de preocupació.

Jo crec que era un príncep.

Jo crec que era aquest príncep.

Jo crec que, més que preocupat, el príncep estava taciturn.

Per això he batiat la película com “El príncep taciturn”. Estau atents a l’estrena!

Van haver de repetir l’escena bastants vegades i, com que els cavalls no tenen marxa enrere, el que feien era donar la volta a la illeta una i una altra vegada: Lenaugasse – Loidolgasse – Schmidplatz – Tulpengasse i tornam a começar. L’escena se rodava només a Lenaugasse, o sigui que supòs que en sortir del plànol, l’actor que feia de príncep sortia del seu personatge fins a tornar a entrar al carrer on l’esperaven les càmeres, una i una altra vegada. M’imagin que va anar així:

Lenaugasse (amb càmeres): Actua amb taciturnitat.

Loidolgasse (sense càmeres): Agafa el mòbil i crida al seu col·lega: “Què passa, tron? Feim unes birres avui vespre o què?”

Schmidplatz: “Scolta Pakitu, que avui vespre anam a fer unes birres a Schwedenplatz amb en Jonathan, vale?”

Tulpengasse: Penja el telèfon i se prepara per tornar a la taciturnitat.

Lenaugasse: Actua amb taciturnitat.

Loidolgasse: Torna a començar.

Me l’imagin un poc com en Bono de Muchachada Nui: estrella de rock – comprometido – rock – compromiso.

El bareto “Centimeter”:

rodatge 2

Es va convertir en una tenda de fruita i verdura:

rodatge 3

Els contenidors van desaparèixer:

rodatge 4

I es van camuflar els pilons que eren massa moderns:

rodatge 5

Ses portes de garatges i cases:

rodatge 6

rodatge 7

Se van cobrir amb unes altres més antigues i sense grafitis:

rodatge 8

rodatge 9

I fins i tots van tapar els noms del carrers i van llevar les senyals de tràfic.

rodatge 10

rodatge 11

En acabar, les extres se feien fotos per recordar aquest dia:

rodatge 12

Du iii!

7 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Manifestació a distància

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,17 de juny , 2009 a les 9:13 i està classificat a Matemàtiques, Neures, xeix. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ahir, a la nostra ciutat natal (Inca), hi va haver una manifestació en protesta per la gestió municipal. Ara fa una estona he llegit com va anar a diariodemallorca.es i a dbalears.cat.  Com ja és costum a les manifestacions, la policia local i l’organització no estan d’acord amb la xifra de participants (en aquest cas concret, ni tan sols els diaris es posen d’acord :P ). Segons l’organització varen ser unes 2000 persones i  segons la policia local unes 500.

Jo, seguint l’exemple de El Manifestómetro i com a expert matemàtic ;), intentaré deixar un poc clar l’assumpte.

Aquestes són fotografies de la concentració al final de la manifestació que he manllevat del facebook d’en Biel Frontera (gracies Biel! :)).

Manifestació a Inca 1 Manifestació a Inca 2

D’aquí podem deduir, usant el Google Planimeter, que l’àrea que ocupaven els participants en aquell moment era d’uns 674 m².

Càlcul de l'àrea de la manifestació.

El cálcul de densitats possibles seria el següent:

  • Per 1 persona per m²: 674 manifestants
  • Per 2 persones per m²: 1348 manifestants
  • Per 3 persones per m²: 2022 manifestants
  • Per 4 persones per m²: 2696 manifestants

De nou, segons les fotografies, en aquell moment hi podia haver entre 2’5 i 3 persones per m² (si algú te millor ull que jo qué me corregeixi ;) ) . La xifra de manifestants està, per tant, entre els 1685 i 2022. Una xifra considerable si pensam que Inca te uns 28.000 habitants.

9 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Vessa

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,14 de juny , 2009 a les 15:27 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Vessa: f. [LC] Peresa

1 f. [LC] Repugnància al treball, a l’acció.
2 f. [LC]Lentitud a obrar.

Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans.

Cada vegada que faig un cop d’ull a la llista de coses per escriure al blog, aquesta creix. Llavors, els dits perden força sobre un teclat, que es nega a escriure les paraules que el meu cervell ha pensat amb no gaire cura. Na Mercè li diu crisis creativa, jo li dic vessa.

El meu TODO blogosfèric està ple de coses insignificants i absurdes. Coses que, ben segur, serien les darreres triades pels capitans als equips de futbol a classe d’educació física. Gracies a Déu, mai he estat capità a les classes d’educació física. Així us podré explicar que:

a la tornada del nostre viatge a Nova Zelanda, ens varem trobar aquest cartell a la sala d’espera de l’aeroport de Los Angeles.

Aeroport de Los Angeles
“Avis: Aquesta zona conté productes químics que, segons l’estat de Califòrnia, poden causar càncer i defectes de naixement o altres danys reproductius.

a una església vienesa varem trobar un cartell d’allò més geek, digne de la meva galeria de fe friki.

PrayStation
Amb jocs com: Final Dinnersy, Faith Fighter i Contra Evolution Pope.

vaig anar a Barcelona a fer coses màgiques amb 1494 persones més.

Grand Prix de Magic a Barcelona
Soc friki, què passa!?

vaig trobar un sobre de sucre sionista a un cafè de Barcelona.

Sembla que la solució és el judaisme
deu ser kósher?

De totes maneres la vessa nomes ataca quan em pos davant l’ordinador. Com ja us hem explicat, Viena es posa preciosa amb el bon temps i na Mercè i jo ho estam aprofitant. Jo vaig per tot amb la meva bicicleta nova i na Mercè me du per la ciutat a conèixer cafès nous:

Café Latte, mmmmmmm....

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.