Collita

Avui he collit sa meva primera tomàtiga, de la gran collita de 2009 (total: 3 fantàstiques tomàtigues).

tomàtiga 22 set 09

Fa uns mesos vaig menjar una ensalada al meu despatx i vaig tirar les restes de la vinagreta a un petit arbre que hi tenc.

Unes setmanes després varen sortir unes plàntules espontàniament i ma mare, que va venir a visitar-me, va dir: “Això són tomatigueres. Han de mester molt de sol i molta d’aigua!”.

Yuhu!

Què bé! Havia surat tomatigueres sense proposar-m’ho!

Ara, al final de l’estiu i després d’intentar fer créixer les plantes verticalment (com que no tenc canyes, he usat palillos  xinesos,  palillos per a pintxos morunos i, finalment, he aferrat ses plantes a sa finestra amb cinta adhesiva), han sortit tres tomàtigues. M’ha agradat molt cuidar-les. Els meus pares han tengut un informe detallat dels progressos cada setmana i han donat consells molt bons.

Yuhu!

Com més vella me faig, més pagesa me torn. (Nota: trob que “pagesa” no hauria de ser un mot despectiu!)

I l’any que vé, què plantaré al meu despatx? Carabasses? (No, que sa planta se fa molt grossa i potser me sepulta s’ordinador.) Figues de moro? (Mhhh… poc pràctic.) Un ametller? (Sí, què més voldria jo.)

S’accepten suggeriments!

PS: Firmau aquí, perquè els nostres governants sàpiguen que volem que arribin a un bon acord pel medi ambient a la cimera de Copenhaguen!

8 respostes a «Collita»

  1. Viscaaa!!! Nosaltres l’any passat vam recollir només dos, però aquest any ja en portem cinc i n’hi ha quatre més de verds!!!! Jo crec que l’any vinent la collita encara serà millor 🙂 Per cert, boníssim el vostre Schnitzel! 😉 Petonets!

  2. Quina tomàtiga més perfecta!! Vols dir que no serà transgènica? 😉
    D’aquí poc tindràs un hortet a l’oficina!!

    Per cert, molts d’anys… que m’acab d’enterar que avui és la Mercè (ja que els meus companys de Barcelona tenen lliure)

  3. ¡Increíble! ¡Te felicito! Qué envidia, además. Yo también me quiero lanzar a plantar tomates, o sea que ya sabes, voy a necesitar tu asesoramiento.

    Besos

  4. Marona: I no havíeu plantat també llimoneres o taronjers? Han sobreviscut al clima de Salzburg? Molt bons els Bauernkrapfen! 🙂

    Biel: De transgènica res, però m’hagués agradat més que fos de pa amb oli! La varem menjar amb un poc de sal ahir vespre.

    Marcela: ¿Y si formamos un Grupo de trabajo “inter-duty-station” para el fomento del cultivo de tomateras (Solanum lycopersicum) en las instalaciones de las Naciones Unidas? Esto sí que es “Greening the UN”.

    Maria: Com diu el cuiner vegetarià del meu poble: Avui dia el més revolucionari és tenir un hort! (Volem veure fotos de Hawai!)

  5. Yo me apuntaría encantado al Grupo de trabajo, pero si vieras dónde está mi oficina nueva del edificio Albano, y a qué temperaturas nos someten día y noche, comprenderías que iba a ser un fracaso desde el principio. A estos gringos el clima de Almería les parece “extreme”… Bueno, felicidades por tus tres tomates :-).

  6. Mercè, això no és ser pagesa això és de tenir poders sobrenaturals 🙂

    Vosaltres sí que practiqueu la cuina biològica, doncs!

    Per cert, jo ja vaig signar hehe

    Petons!

  7. sí, sí, tenim uns quants tarongers que han sobreviscut al estar dins de caseta amb la calefacció, pobrets 🙂 Però al no estar injertats no ens faran mai taronges (quines coses més extranyes té de vegades la natura, ains)

Els comentaris estan tancats.