avatar

Con ánimo de lucro (o “all we gotta do”)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres, 9 d'octubre de 2009 a les 0:14 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Després de veure el El Món segons Montsanto, na Mercè i jo varem decidir que veuríem algun documental de l’estil cada setmana. No hem complit la promesa cada setmana, però hem fet més o manco els deures.

Jo m’havia plantejat comentar els documentals al blog, però entre la peresa i que cap m’havia acabat de convèncer no ho he fet. Avui li tocava a Con ánimo de lucro, un documental que tampoc ens ha acabat de convèncer.

El documental esta gravat de camí entre Nicaragua i Barcelona, te una durada de 30 minuts i te llicencia de Creative Commons, això vol dir que (entre altres coses) ho podeu copiar i distribuir.


Au! Distribuit

Segons diuen a la seva web:

“Con ánimo de lucro” es un documental que habla sobre la pobreza del tercer y el primer mundo, analizando las dos sociedades desde las ONG, la televisión, la educación, los políticos y la religión, poniendo en duda la aplicación de los 8 objetivos del milenio y proponiendo una solución.

La meva opinió és que el documental vol explicar més del que és capaç, deixa idees a mitges i treu conclusions precipitades. Pareix més fruit d’una emprenyada que d’un intent racional de voler demostrar el que pretén.  La part de Nicaragua és la més interessant del documental, sobretot el cas d’una ONG que no va poder fer la canalització d’aigua d’un poble per culpa del seu batle. A la resta del documental s’hi pot trobar informació de valor i amb la que estic d’acord en general, però cap el final peca d’ingenu.

Quan a la web diuen “…proponiendo una solución” és totalment cert. Després d’intentar demostrar que els polítics, les ONGs i els ajuts internacionals al desenvolupament no serveixen per res, fa la següent pregunta: Que fa que els països rics i el països pobres siguin diferents? De la comparació en treu que el que cal als països pobres és un canvi d’actitud (més responsabilitat, higiene, honradesa,…) i no més doblers.

No dubt de la bona intenció dels que han fet el documental, però la solució no és tan simple i tampoc és aquesta. Dir que els països són pobres per la seva actitud, és com dir que ho són perquè volen (o, com diria la meva padrina, perquè són “vagos y maleantes”).  Oblida, entre altres moltes coses,  que l'”actitud” dels països rics està basada en l’estabilitat (econòmica, laboral,…) i que aquesta estabilitat depèn de l’obtenció de recursos dels països pobres a preus “raonables” (lliures del sobrepreu que imposarien els DDHH).

Potser m’estic fent major i no veig les coses tan simples, potser un canvi d’actitud és el que cal. Però el que se ben cert és que el canvi l’hem de fer nosaltres, els rics (si tens recursos per llegir aquest blog, ets ric) i que culpar nomes als pobres del seu destí és indecent i irresponsable.

I vosaltres, que en trobau?

P.S.: Això de les solucions simples m’ha recordat una cançó protesta:

Tan els comentaris com els pings no estan permesos.

7 comentaris per “Con ánimo de lucro (o “all we gotta do”)”

  1. avatar

    Me'l miraré. Gràcies, Jaume!

    Raquel López Corbacho el
  2. avatar

    Hola!
    No si l’heu vist, però per si un cas aprofit que estau mirant reportatges. L’altre dia varen fer a documentos tv un reportatge sobre assaigs clínics , donant una mica d’informació de com va el món del medicament en general. Vaig veure un trosset i em va semblar interessant. El podeu veure a “a la carta” a la pàgina de tve. Crec que és prou interessant per que el vegin els meus alumnes de ciències pel món contemporani. Si per un casual en veis qualcun que us sembli un bon candidat feis-m’ho saber!
    un abraçada!

    Toni el
  3. avatar

    Bé, acabo de veure el docu aquest i a grans trets estic bastant d’acord amb tu: una mica massa ingenu, una mica maniqueu, es queda en la superfície (penso que no és tan senzill com diu) i a mi hi ha una cosa que em reca encara més i és que posa tots els polítics dins el mateix sac, totes les ONGs dins el mateix sac, etc. Obvia uns quants polítics, unes quantes ONGs, unes quantes persones… No es pot posar com a exemple de polític l’impresentable aquest que deia que els gays són tarats, sisplau!

    Raquel el
  4. avatar

    Per cert, que bona la cançó i en Laurie, genial!

    Raquel el
  5. avatar

    @Toni, he trobar el reportatge del que parles i ho tenc davallat. Ho tenien ben amagat, però ho he aconseguit!

    Respecte als teus alumnes. “El món segons Montsanto” pot ser una bona elecció. El teu germà ho va veure a la tele en castellà (als alumnes no els agrada “llegir la tele” 😉 ) i, encara que és un poc llarg per veure a classe, pots triar-ne algun fragment. De totes maneres estarem a l’aguait per si veim alguna cosa més que et pugui servir.

    @Raquel, estic totalment d’acord amb tu. És una llàstima que gent que te la possibilitat de recollir informació de primera mà de coses que aquí desconeixem, en faci un ús esbiaixat. Es suposa que els mitjans alternatius d’informació no haurien de copiar als que estan al servei de les grans corporacions. Fent això nomes aconsegueixin perdre tota la credibilitat.

    Jaume el
  6. avatar

    hola!
    EL món segons montsanto també és una bóna opció. Quan el vaig veure em va agradar però no vaig trobar cap versió en castellà/català i vaig pensar que hauria d’esperar una miqueta….
    Si el puc trobar igual els pos…

    Toni el
  7. avatar

    @Toni, mira tu per on, cercant “El mundo según Montsanto” + “telecinco” al google he trobat això

    Jaume el