avatar

Ocupar, resistir, produir.

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres, 18 de desembre de 2009 a les 1:29 i està classificat a Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Arriba el Nadal i toca parlar d’esperança, toca parlar de The Take (La presa), un documental de l’any 2004 de Avi Lewis i Naomi Klein.

El documental ens situa 3 anys després de la crisi econòmica argentina – crisi on, gracies a uns mercats totalment oberts, els grans capitals van desaparèixer del país i van deixar darrere seu fàbriques abandonades i treballadors sense feina- i fa el seguiment d’un grup de treballadors en el seu camí cap a autogestionar la fabrica d’on els van fer fora.

El documental aprofita per fer un repàs del moviment d’ocupació i resistència que va nàixer després del corralito. Aquest moviment va sorgir de la desesperació dels treballadors que es quedaven sense feina mentre veien que el seu govern es dedicava a salvar els empresaris que havien enfonsat el seu país.

Si aquest Nadal no us fa ganes esperar que al senyor Scrooge se li apareixin el tres fantasmes del temps perquè es decideixi a pagar un sou digne al seus treballadors, ocupau els vostres televisors amb un missatge d’esperança més realista i mirau aquest documental

Si no el trobau per comprar, sempre ho podeu veure aquí en baixa qualitat.

Tan els comentaris com els pings no estan permesos.

2 comentaris per “Ocupar, resistir, produir.”

  1. avatar

    Impressionant. L’acabo de veure ara i m’he emocionat unes quantes vegades. El que en el fons a mi em “reca” una mica és que han de produir-se situacions extremes perquè la gent del carrer, la gent que realment “aixeca el país” (com es diu en un dels moments més emotius de la peli) reaccioni i prengui la iniciativa.
    De totes maneres, és un molt bon document que mostra un exemple a seguir per a la resta del món, ja que “Argentina és el lloc a on la resta dels països estan abocats”.
    Sé que aquest document és tendenciós, però, que carai!, està bé donar veu a qui normalment no la té, no? A més, sembla força contrastat… em sembla increïble l’estampa de l’antic patró de la fàbrica de ceràmica… Realment existeixen persones així!!!

    Si no us fa res, en faig difusió.

    Raquel el
  2. avatar

    Estic d’acord amb tu en que, normalment, la gent no pren la iniciativa fins que no passa algun fet que afecta dramàticament la seva manera de viure.

    Si, el documental és parcial, però com tu dius, conta la part dels fets que no han transcendit als mitjans de comunicació globals. Al capitalisme pur no li agrada que es sàpiga de l’existència d’altres models possibles d’entendre el món, desfaria l’encís de que és el millor al que podem aspirar.

    Fes difusió! Clar!

    Jaume el