avatar

A qui pugui interessar

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres, 8 de setembre de 2010 a les 0:37 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ja fa temps que volia escriure aquestes línies, avui crec que he trobat les forces.

Varem començar aquest blog com una manera de mantenir el contacte amb la gent que varem deixar enfora. Poc a poc les xarxes socials han anat prenent més importància i hem apres a mantenir a contacte d’una altre manera.  Si ara mir enrere veig que una part de la nostra vida escrita  està perduda: al Facebook és molt fàcil conversar amb la gent, però quan vols recuperar les converses de fa temps la cosa és mes complicada.

Ara fa poc més d’un mes, vaig perdre a la meva padrina. Encara que la padrina tenia 96 anys, va ser un cop dur: quan el seu home va morir vaig passar tots els estius amb ella i, després de la mort de la meva mare, ens varem fer companyia fins que na Mercè i jo varem sortir de Mallorca.

Això me va fer pensar molt: una de les coses que més enyoraré d’ella, a més de que ens discutíem per qualsevol cosa ;), és tot el que contava del seu passat. Cada cop que parlava de quan feia feina de criada o de com va viure la guerra era com conèixer una part del que soc.  Era molt millor que qualsevol llibre d’història. Quan ella ho contava feia real tot el que els llibres nomes poden contar amb paraules.

No puc evitar pensar amb totes les preguntes que ja no li podré fer. De la mateixa manera que va passar amb ma mare, no nomes he perdut algú a qui estimava molt, he perdut també l’oportunitat de consultar la meva història.

A finals de febrer arribarà a les nostres vides algú que potser es farà preguntes sobre nosaltres en ser gran, esper que aquest blog li serveixi per veure que potser no li calia saber segons quines coses dels seus pares ;).

Tan els comentaris com els pings no estan permesos.

9 comentaris per “A qui pugui interessar”

  1. avatar

    aix, q m'emociono!

    Bego Ña el
  2. avatar

    Ostres Jaume m'has fet plorar i tot!! i també m'has fet recordar moments que he passat amb sa tia Antonia i sa teva padrina, a sa finca quan feiem es dinars en família! ara que hi pens tenc una foto de ses "cocinitas" que ens va regalar a na Maria Magdalena i jo! jejejeEsper que vagi tot bé per allà dalt!Un beso molt fort per tots dos! 😉

    Neus Perelló el
  3. avatar

    la verdad es que es un texto lleno de emoción, Jaume… Me ha encantado leerlo. El panorama gris de fuera incita a las lecturas intensas.

    Ainhoa Bestue el
  4. avatar

    T’entenc perfectament. A mi també m’hauria agradat poder fer-li moltes més preguntes al meu avi. Encara que fossin grans, se’ls troba molt a faltar. I en el teu cas, era una situació ben especial. Tant de bo haguessin existit aleshores màquines d’enregistrar el temps per ara poder recordar-los encara més!
    Petons.

    Raquel el
  5. avatar

    @Bego moltes gracies.@Neus, jo també pens molt amb els dinars familiars que feia ma mare, sobretot ara que som enfora. Per aquí, llevat de que ja fa fred, tot va molt bé. Envia una abraçada molt forta a tota la família! @Ainhoa gracias, la verdad es que llevaba pensando escribir esto desde que llegue del funeral de mi abuela hace un mes. Como se dice: después de la lluvia llega el buen tiempo. Y, aunque nos duela perder a gente que queremos, también estamos contentos porque pronto llegara una nueva vida a casa.

    Jaume Perelló Perelló el
  6. avatar

    @Bego moltes gracies.@Neus, jo també pens molt amb els dinars familiars que feia ma mare, sobretot ara que som enfora. Per aquí, llevat de que ja fa fred, tot va molt bé. Envia una abraçada molt forta a tota la família! @Ainhoa gracias, la verdad es que llevaba pensando escribir esto desde que llegue del funeral de mi abuela hace un mes. Como se dice: después de la lluvia llega el buen tiempo. Y, aunque nos duela perder a gente que queremos, también estamos contentos porque pronto llegara una nueva vida a casa.

    Jaume Perelló Perelló el
  7. avatar

    Raquel, esperem que els nostres descendents no tengui aquests problemes i que els hi puguem donar unes vides interessants de conèixer.

    Jaume el
  8. avatar

    Pensa en la sort que tens d'haver tengut una relació així amb ella, i en totes les coses interessants i emocionants que heu compartit. 🙂

    Caterina Santandreu Oliver el
  9. avatar

    gràcies

    Bartomeu Perelló el