avatar

Adaptació (II)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres, 29 de setembre de 2010 a les 14:25 i està classificat a ficció, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Previusli on Aventures a Viena: Adaptació (I)

Havia passat un mes de el que els mitjans de comunicació havien batejat com La Pluja. L’Expert en Economia, però, trobava que caos era un nom més adient per aquell fenomen.

La Pluja havia estat tan sols un miratge, tot d’una que els bitllets tocaren a terra, es desferen com a cendra. De tota manera, aquells doblers havien desaparegut de llocs ben reals. Així es va fer saber quan varen trobar buides arreu del món caixes fortes, carteres i, fins i tot, alguna caixa de Colacao. Per tot les gravacions mostraven el mateix: els doblers eren allà i un instant després desapareixien. Els Estats havien començat a imprimir bitllets nous de manera massiva, però quan varen voler repartir-los, es van adonar que també s’havia esborrat tot registre oficial -físic o electrònic-  de a qui pertanyien els doblers.  Sense contar que la producció diària de bitllets nous no podia reemplaçar de manera instantània tot el que s’havia perdut. L’Expert en Economia ho havia perdut gairebé tot.

Mentre savis de tot el món es reunien per decidir quina era la millor manera de repartir els doblers, l’Expert en Economia feia servir tots el seus contactes al govern per recuperar d’alguna manera part de les seves inversions. Però la situació era massa greu i els governants tenien poc temps per tornar favors. La població estava cada vegada més alterada, no deixaven de sortir nous profetes assegurant que el que havia passat  era obra de Déu, dels extraterrestres o d’un Monstre Volador d’Espagueti. Poca era la gent que seguia fent feina. Ara que l’Estat era l’únic amb doblers, només les forces de seguretat i els funcionaris seguien treballant.

Sense doblers, la majoria de ciutadans havien perdut l’accés a aliments i serveis bàsics. Les zones metropolitanes eren les més afectades. Els supermercats feia temps que havien estat saquejats i la violència al carrer cada vegada era més accentuada. L’única manera segura d’aconseguir aliments era fer llargues coes per rebre les racions bàsiques que repartia l’exèrcit. L’Expert en Economia havia pensat en anar a la casa que tenia al camp. A les petites zones rurals les coses eren diferents. Allà la gent es coneixia i era més fàcil aconseguir aliment. Però el seu lloc era a la capital, lluitant per a que els polítics recordassin tots els favors que li devien. Odiava fer cua cada dia per aconseguir menjar i aigua, però odiava encara més ser pobre.

L’Expert en Economia sabia que no era bo deixar passar tan de temps. La gent es començava a recuperar del xoc inicial i començava a organitzar-se. Encara no s’havia pogut explicar què havia causat La Pluja i la por de que, una vegada els doblers tornassin a circular, es repetís el fenomen, era evident. Era aquesta por la que havia aturat als governs a l’hora de tornar a repartir els doblers.  Es rebia cada vegada més pressió de la població per trobar un sistema a prova d’una nova Pluja. Alguns havien ocupat fàbriques i granges abandonades i feien economia d’intercanvi elemental.

Irònicament els països pobres eren els que havien patit manco el xoc, hi havia poca diferència entre tenir pocs doblers i no tenir-ne. Sense contar que molts consideraven condonat el seu deute extern, en desaparèixer gairebé tota prova escrita d’aquest. Enmig del desastre molta gent respirava esperança.

A l’Expert en Economia li quedava poca esperança. Feia dies que no dormia a casa, el seu apartament era massa lluny del palau presidencial i volia ser el primer en assabentar-se de qualsevol comunicat que es fes. Molta gent li havia oferit un lloc on estar a canvi de feina, però ell s’havia negat en redó.

“Soc fort! No depenc de ningú!” Repeteix cada nit mentre es dorm entre cartons i es tapa amb les pagines salmó d’un diari vell que va trobar a les escombraries. I ja entre somnis sent la veu de la seva secretaria que li diu: “Ho sento senyor, però aquí diu que sobreviuen els millor adaptats.”

Tan els comentaris com els pings no estan permesos.

7 comentaris per “Adaptació (II)”

  1. avatar

    Hi wo ist der like Button? 🙂 Viele Grüße aus Berlin Matthias

    Matthias Krells el
  2. avatar

    Rara vez dejo comentarios, pero sigo leyendo el blog, que conste. Me está encantando la serie Adaptació, Jaume. Saludos desde Ginebra.

    Marcela el
  3. avatar

    Aquest expert en economia, amb la seva obcecació que l’encega fins al límit, ha demostrat que no és tan intel·ligent com ell creia. Quina capacitat inventiva que tens, Jaume!!!

    Raquel el
  4. avatar

    Genial. 🙂

    ¿Va a continuar?

    Pepe el
  5. avatar

    @Marcela, Muchas gracias! Estoy contento de que te guste, esto de escribir ficción es más complicado de lo que me parecía cuando tuve la idea del relato. Mercè tuvo que soportar a un escritor amateur frustrado casi toda una semana cuando escribía la segunda parte :P.

    @Raquel, Sempre he tengut molta imaginació, el problema es que mai l’he estructurada. Això de posar les idees en ordre és molt complicat!!

    @Pepe, en principio la historia se acababa aquí, pero después de la acogida, tengo algunas ideas que van a tardar un poco en tomar forma. 🙂

    Jaume el
  6. avatar

    Visca la importació del Facebook! Nomes ha trigat 10 dies en importar l'apunt des del blog :

    Jaume Perelló Perelló el
  7. avatar

    Enhorabona per el mini-relat! 🙂
    És ficció, però està molt bé això de demanar-se què passaria si…? Sembla un tribut a Saramago

    Biel el