Arxiu de la categoria 'Ètica'

avatar

I amar prestar aen (El món ha canviat)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,19 de maig , 2011 a les 16:57 i està classificat a Ètica, Informació, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,



I amar prestar aen, han mathon ne nen, han mathon ne chae a han noston ned ‘wilith.

El món ha canviat, ho puc sentir a l’aigua, ho puc sentir a la terra, ho puc ensumar a l’aire.

Galadriel a El Senyor dels Anells,La Germandat de l’Anells

Sorpresa, aquesta és la paraula que circulava per boca dels periodistes i partits polítics el dia 16 de maig. Les manifestacions del 15 de maig, convocades per la plataforma DemocraciaRealYa, havien estat un èxit. Les portades de molts diaris estrangers ho deien, les dels Espanyols, ben poques.

Els més connectats us diran  que això va començar amb el moviment #NoLesVotes —moviment que demana que no es voti a PP, PSOE o CiU, no l’abstencionisme com diuen alguns “mitjans de comunicació”, que va néixer com a resposta a la llei Sinde— però s’equivoquen. NoLesVotes i DemocraciRealYa són símptomes d’una cosa que va començar ja fa temps.

El nostres dirigents varen malvendre l’estat i amb els pocs doblers que varen guanyar han estat enriquint a amics i familiars mentre l’economia “anava bé”.  Ara, quan la crisi “necessària” d’un sistema mal fet ens està colpejant, els nostres dirigents s’han llevat les mascares:  No són els nostres dirigents, són els servents de la banca i el capital.

Per salvar als seus amos ens han anat retallant, des del començament de la crisis, drets que pensaven intocables i ens hem emprenyat.  La llei Sinde per si sola no era un motiu per fer una revolució, però Internet era, per molts, el darrer lloc on poder ser lliures: Lliures d’informació filtrada pel poder, lliures per accedir a la cultura de preus abusius, lliures per poder expressar-se, … Ara, que ens volen llevar aquesta llibertat, hem sortit al carrer a cercar-la i, pel camí, ens han seguit tot de gent indignada que havia cregut als gran mitjans quan els deien que eren minoria.

Nosaltres a Viena també ens unirem a la vertadera festa de la democràcia. Dissabte hi ha convocada un concentració enfront de l’ambaixada Espanyola i diumenge una performance a la plaça de la Catedral. Personalment crec que aquest canvi serà més efectiu si aprofitam una de les poques eines que ens ha proporcionat el sistema per influir-hi: Anar a votar!

I recordau: No som tan sols ciutadans amb dret a vot, som ciutadans amb dret a democràcia!

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Ocupar, resistir, produir.

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,18 de desembre , 2009 a les 1:29 i està classificat a Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Arriba el Nadal i toca parlar d’esperança, toca parlar de The Take (La presa), un documental de l’any 2004 de Avi Lewis i Naomi Klein.

El documental ens situa 3 anys després de la crisi econòmica argentina – crisi on, gracies a uns mercats totalment oberts, els grans capitals van desaparèixer del país i van deixar darrere seu fàbriques abandonades i treballadors sense feina- i fa el seguiment d’un grup de treballadors en el seu camí cap a autogestionar la fabrica d’on els van fer fora.

El documental aprofita per fer un repàs del moviment d’ocupació i resistència que va nàixer després del corralito. Aquest moviment va sorgir de la desesperació dels treballadors que es quedaven sense feina mentre veien que el seu govern es dedicava a salvar els empresaris que havien enfonsat el seu país.

Si aquest Nadal no us fa ganes esperar que al senyor Scrooge se li apareixin el tres fantasmes del temps perquè es decideixi a pagar un sou digne al seus treballadors, ocupau els vostres televisors amb un missatge d’esperança més realista i mirau aquest documental

Si no el trobau per comprar, sempre ho podeu veure aquí en baixa qualitat.

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

El Sobre Misteriós

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,14 d'octubre , 2009 a les 19:59 i està classificat a Ètica, Fotos, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui quan na Mercè i jo tornàvem a casa hem trobat dos sobres al nostre correu. Cada uns dels sobres tenien el nostre nom i adreça perfectament escrit i res més: Cap remitent, cap logotip al sobre i cap segell.

S’ha de reconèixer que el que ha enviat la carta sap com crear expectatives a la gent. A l’ascensor, na Mercè i jo hem fet una carrera d’obrir sobres, desgraciadament he guanyat jo:

La carta

Demagògia a part… Essent objectiu… Sempre he respectat…. Ho sento, no puc. Ja trobava jo que aquest canvi sobtat de temperatura no era normal.

L’Excel·lentíssim Sr. Don Ansar no ens hi tendra com assistents. No és que no ens interessi saber si el seu anglès ha millorat, però jo m’estim més estar amb la meva fillola a Mallorca el dia del seu aniversari i na Mercè ja te plans per aquest dissabte.

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Collita

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimarts ,22 de setembre , 2009 a les 20:27 i està classificat a Ètica, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui he collit sa meva primera tomàtiga, de la gran collita de 2009 (total: 3 fantàstiques tomàtigues).

tomàtiga 22 set 09

Fa uns mesos vaig menjar una ensalada al meu despatx i vaig tirar les restes de la vinagreta a un petit arbre que hi tenc.

Unes setmanes després varen sortir unes plàntules espontàniament i ma mare, que va venir a visitar-me, va dir: “Això són tomatigueres. Han de mester molt de sol i molta d’aigua!”.

Yuhu!

Què bé! Havia surat tomatigueres sense proposar-m’ho!

Ara, al final de l’estiu i després d’intentar fer créixer les plantes verticalment (com que no tenc canyes, he usat palillos  xinesos,  palillos per a pintxos morunos i, finalment, he aferrat ses plantes a sa finestra amb cinta adhesiva), han sortit tres tomàtigues. M’ha agradat molt cuidar-les. Els meus pares han tengut un informe detallat dels progressos cada setmana i han donat consells molt bons.

Yuhu!

Com més vella me faig, més pagesa me torn. (Nota: trob que “pagesa” no hauria de ser un mot despectiu!)

I l’any que vé, què plantaré al meu despatx? Carabasses? (No, que sa planta se fa molt grossa i potser me sepulta s’ordinador.) Figues de moro? (Mhhh… poc pràctic.) Un ametller? (Sí, què més voldria jo.)

S’accepten suggeriments!

PS: Firmau aquí, perquè els nostres governants sàpiguen que volem que arribin a un bon acord pel medi ambient a la cimera de Copenhaguen!

8 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Nobelpreisträgerseminar

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte,4 d'octubre , 2008 a les 0:40 i està classificat a Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Dimarts passat na Mercè em va demanar si volia anar al Wiener Nobelpreisträgerseminar (Seminari de Premis Nobel de Viena) que feien dijous a vespre a la Universitat de Viena. Em va dir que hi parlarien tres Premis Nobel d’economia, les persones que els han rebut s’entén, i que podria ser interessant. Langweilig i no interessant va ser la paraula que em va passar pel cap. Vaig dir el meu “aha” estudiat durant anys i na Mercè va posar la seva també estudiada cara de “que malament dissimules, tio“. Merda, vaig pensar, hauré de demanar que hi troba d’interessant per seguir fingint interes: “Conta, conta..”

Na Mercè em coneix massa bé. Li va bastar dir-me que en Joseph Stiglitz seria un dels que serien allà parlant. Dijous a les 5 i mitja érem a porta de la Universitat.

En arribar allà, 4 fletxes redundats assenyalaven cap el lloc que on havíem d’anar. Era ple. Un home molt educat ens va indicar que a l’aula 33 podríem seguir l’acte a traves d’una pantalla. Vam entrar a l’aula, vam trobar un lloc i vam escoltar. Després que el rector de la Universitat donàs les gracies al Shopping City Süd pel seu patrocini, va començar a parlar la gent interessant.

El primer va ser n’Eric Maskin. Va explicar perquè, segons ell, els mercats globals no havien reduït la desigualtat entre països. El que va dir bàsicament és que com que els països rics importen matèries primeres i exporten tecnologia, els països pobres gairebé no necessiten ma d’obra formada i per això no progressen. Jo ja m’ho imaginava que la cosa anava així, però clar, no tenc un Premi Nobel ;).

Tot seguit va parlar en Robert Mundell. Aquest , després de divagar sobre l’història de la moneda i d’identificar Europa amb França, Itàlia i fins aquí en se, ens va dir que tenint una moneda única global es controlaria molt millor la inflació. Sii, siii… a aquest el que li passa és que viatja molt i està fart que les oficines de canvi li cobrin comissió :P .

En Joseph Stiglitz va ser el darrer. Va parlar sobre el cost de la guerra d’Iraq, de l’econòmic i del no econòmic. Encara que va reconèixer que, perquè la gent entengui aquest darrer, els economistes acaben inventant formules per posar-li un preu. La veritat és que va ser molt profitós. Per destacar alguna cosa, va contar que si els soldats havien quedat impedits abans de que acabàs el seu contracte, el govern els denunciava per incompliment de contracte.Negant-los, per tant, qualsevol ajut.

El que ens va contar era part del seu darrer llibre The Three Trillion Dollar War: The True Cost of the Iraq Conflict. Jo ja n’havia llegit un de llibre seu, El malestar de la globalització. Un llibre que, encara que no me va convèncer ideològicament, explicava d’una manera molt clara el mal que ha fet la globalització del capitalisme sense control.

Nota mental: fer cas a na Mercè quan diu que una cosa és interessant.

I de regal, una parida:

Nobelpreisträgerseminar aunque suene extravagante, raro y espantoso, si lo dice con sultura sonará armonioso. Nobelpreisträgerseminar. Si, na Mary Poppins tenia gens alemanys.

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Comerç just a les gran superfícies

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,11 de juliol , 2008 a les 13:21 i està classificat a comerç just, Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Un dels debats que està més present dins el moviment del comerç just és la venda del seus productes a les grans superfícies. Aquesta venda sovint beneficia més als supermercats que al moviment per l’efecte de “rentat de cara” que generen.

Avui, a la meva lectura matinal de fils de subscripció, he trobat un apunt molt interesant que m’ha fet ganes compartir al blog. L’apunt és una entrevista a Christian Jacquiau, un economista francès que, entre altres coses, ha estudiat els impactes sobre els petits productors i sobre el teixit social que generen la implantació generalitzada de les grans superfícies. A l’entrevista comenta que les grans superfícies que venen productes de comerç just han buidat aquests de contingut polític i què els productes que hi tenen a la venda nomes són de comerç just al principi de la cadena (artesans i pagesos), però que s’omplen d’injustícia quan passen al sistema de distribució habitual (per exemple, les condicions de treball als supermercats que, sovint, no són dignes).

Evidentment comprar productes de comerç just al supermercat sempre és millor que no comprar-ne ,però sempre és millor comprar-ne a una botiga.

Si voleu saber més de l’impacte que tenen els supermercats, podeu passar-vos pel web Grans cadenes de distribució, No gràcies!, on també hi podreu trobar una altra entrevista a Christian Jacquiau.

Au, a despertar la consciència.

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Politica Ficció?

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,25 de juny , 2008 a les 14:35 i està classificat a Ètica, Frikades, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Darrerament m’estic aficionant molt a llegir llibres de ciència ficció, sobretot d’ençà que, ja fa més d’un any, vaig descobrir un bon programa per llegir-los en format electrònic a la meva nokia. Sé que molta gent, parl de la gent que llegeix llibres, fugen dels llibres de ciència ficció perquè els troben avorrits. Jo pens que en fugen simplement perquè no tenen prou coneixements de ciència per entendre i gaudir d’aquest tipus de llibres. Atenció! Parl de llibres i no de pel·lícules de ciència ficció! Les pel·lícules no solen aprofundir en la ciència i, normalment, són efectes especials i poca cosa més.

Un bon llibre de ciència ficció sol tenir part de tractat ètic, polític i, fins i tot, religiós. Tot avanç científic duu implícites noves qüestions ètiques i morals i els llibres de ciència ficció, per tant, solen parlar d’aquestes qüestions.

Us deix un fragment del llibre Hijos de Dune (Children of Dune) den Frank Herbert. Jutjau vosaltres mateixos si els llibres de ciència ficció són interessants o no:

La atrocidad es reconocida como tal tanto por la víctima como por el perpetrador, y por todos aquellos que tienen conocimiento de ella. La atrocidad no tiene excusas ni argumentos mitigantes. La atrocidad nunca equilibra ni rectifica errores del pasado. La atrocidad simplemente arma al futuro para mayores atrocidades. Se perpetúa en sí misma… una forma bárbara de incesto. Cualquiera que comete una atrocidad comete también todas las atrocidades futuras generadas por ella.

Afegit: He hagut d’acabar aquesta entrada aviat perquè arribava tard a s’aeroport a cercar sa mare de na Mercè. Aquest afegit és per posar una mica de context al fragment anterior.

El llibre Hijos de Dune forma part duna saga, Dune. La saga parla d’una humanitat que s’ha estès per la galàxia, però que segueix la màxima religiosa “No crearàs una màquina semblant a la ment humana”. El personatge al qual se li atribueix aquest fragment té memòria genètica, és a dir, és capaç de recordar el que han viscut els seus avantpassats. Qualsevol historiador/a pot entendre el valor de no oblidar el passat. Ell ha viscut tot el passat a través dels seus avantpassats i ha vist de primera mà com una atrocitat duu a una altra i, aquesta, a una pitjor. Això fa que el que diu aquí tengui molta més contundència.

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Justament avui estàvem parlant dels JJ.OO. i d’hipocresia!

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,16 d'abril , 2008 a les 16:14 i està classificat a Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui he anat a sa meva classe de alemany a la ONU i, com cada dimecres, he dinat amb na Mercè i els seus companys de feina/amics.

Els he dit que, en arribar a cases, havia de contestar els comentaris al post sobre els JJ.OO., post que vaig fer amb massa poc temps (i sense aprofundir gaire) i que me ha costat una estirada d’orelles de part d’en Biel i d’en Pepe (na Tolita, que ens enyora més, m’ha tractat millor :P ).

Un comentari que s’ha convertit en post després de que na Mercè me reenviàs un correu de na Susannah (una dels companys de feina/amics) amb el text: “una imagen para Jaume, justo hoy estabamos hablando de las olimpiadas y de hipocresia!”.

La imatge és aquesta:

Com descriure la hipocresia amb una imatge

La imatge és de la publicació online del Milwaukee Journal Sentinel. Allà i trobareu una galeria d’altres dibuixos del mateix autor.

Supòs que no esperàveu que fes un post llarg i aprofundint molt, no? ;)

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Jo tampoc podré anar als JJ.OO. per “problemes d’agenda”

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,10 d'abril , 2008 a les 23:32 i està classificat a Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Després de l’actitud del Govern Xinés amb el tibetans, no sorprèn a ningú que el secretari general de la ONU al·legui “problemes d’agenda” per no anar a la inauguració de els JJ.OO. de Pequin. Una actitud que ja ha tengut molta altre gent abans que ell i que s’esta plantejant el parlament europeu.

Esperem que l’efecte viral no nomes funcioni amb el chicki-chicki i que la gent faci arribar ben clar el missatge al Govern Xines: “Potser fareu callar a la gent dins el vostre país, però la resta del món ens farem sentir”

A que mola el jefe de na Mercè ;).

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

La pepa per explicar el perill de les mines explosives

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dilluns,7 d'abril , 2008 a les 19:53 i està classificat a Ètica. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Dia 4 d’abril va ser el dia internacional d’informació sobre el perill de les mines. Aquesta foto està treta de la pàgina web interna de l’ONU, iSeek, i l’ha feta el fotògraf Fred Fath.

doll-against-mines-un-intranet.jpg
Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.