Arxiu de la categoria 'ficció'

avatar

Adaptació (II)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,29 de setembre , 2010 a les 14:25 i està classificat a ficció, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Previusli on Aventures a Viena: Adaptació (I)

Havia passat un mes de el que els mitjans de comunicació havien batejat com La Pluja. L’Expert en Economia, però, trobava que caos era un nom més adient per aquell fenomen.

La Pluja havia estat tan sols un miratge, tot d’una que els bitllets tocaren a terra, es desferen com a cendra. De tota manera, aquells doblers havien desaparegut de llocs ben reals. Així es va fer saber quan varen trobar buides arreu del món caixes fortes, carteres i, fins i tot, alguna caixa de Colacao. Per tot les gravacions mostraven el mateix: els doblers eren allà i un instant després desapareixien. Els Estats havien començat a imprimir bitllets nous de manera massiva, però quan varen voler repartir-los, es van adonar que també s’havia esborrat tot registre oficial -físic o electrònic-  de a qui pertanyien els doblers.  Sense contar que la producció diària de bitllets nous no podia reemplaçar de manera instantània tot el que s’havia perdut. L’Expert en Economia ho havia perdut gairebé tot.

Mentre savis de tot el món es reunien per decidir quina era la millor manera de repartir els doblers, l’Expert en Economia feia servir tots el seus contactes al govern per recuperar d’alguna manera part de les seves inversions. Però la situació era massa greu i els governants tenien poc temps per tornar favors. La població estava cada vegada més alterada, no deixaven de sortir nous profetes assegurant que el que havia passat  era obra de Déu, dels extraterrestres o d’un Monstre Volador d’Espagueti. Poca era la gent que seguia fent feina. Ara que l’Estat era l’únic amb doblers, només les forces de seguretat i els funcionaris seguien treballant.

Sense doblers, la majoria de ciutadans havien perdut l’accés a aliments i serveis bàsics. Les zones metropolitanes eren les més afectades. Els supermercats feia temps que havien estat saquejats i la violència al carrer cada vegada era més accentuada. L’única manera segura d’aconseguir aliments era fer llargues coes per rebre les racions bàsiques que repartia l’exèrcit. L’Expert en Economia havia pensat en anar a la casa que tenia al camp. A les petites zones rurals les coses eren diferents. Allà la gent es coneixia i era més fàcil aconseguir aliment. Però el seu lloc era a la capital, lluitant per a que els polítics recordassin tots els favors que li devien. Odiava fer cua cada dia per aconseguir menjar i aigua, però odiava encara més ser pobre.

L’Expert en Economia sabia que no era bo deixar passar tan de temps. La gent es començava a recuperar del xoc inicial i començava a organitzar-se. Encara no s’havia pogut explicar què havia causat La Pluja i la por de que, una vegada els doblers tornassin a circular, es repetís el fenomen, era evident. Era aquesta por la que havia aturat als governs a l’hora de tornar a repartir els doblers.  Es rebia cada vegada més pressió de la població per trobar un sistema a prova d’una nova Pluja. Alguns havien ocupat fàbriques i granges abandonades i feien economia d’intercanvi elemental.

Irònicament els països pobres eren els que havien patit manco el xoc, hi havia poca diferència entre tenir pocs doblers i no tenir-ne. Sense contar que molts consideraven condonat el seu deute extern, en desaparèixer gairebé tota prova escrita d’aquest. Enmig del desastre molta gent respirava esperança.

A l’Expert en Economia li quedava poca esperança. Feia dies que no dormia a casa, el seu apartament era massa lluny del palau presidencial i volia ser el primer en assabentar-se de qualsevol comunicat que es fes. Molta gent li havia oferit un lloc on estar a canvi de feina, però ell s’havia negat en redó.

“Soc fort! No depenc de ningú!” Repeteix cada nit mentre es dorm entre cartons i es tapa amb les pagines salmó d’un diari vell que va trobar a les escombraries. I ja entre somnis sent la veu de la seva secretaria que li diu: “Ho sento senyor, però aquí diu que sobreviuen els millor adaptats.”

7 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Adaptació (I)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,16 de setembre , 2010 a les 16:27 i està classificat a ficció, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

L’Expert en Economia s’acaba el seu cafè mentre fulleja les pagines salmó. Tot sembla en ordre.  Sempre ha tengut una habilitat innata per a les inversions, però els darrers anys han estat sorprenentment bons, fins i tot pel que està acostumat. Pot ser aquest any es podrà permetre les vacances a l’illa privada que tanta il·lusió fan a la seva dona.

L’Expert en Economia és feliç, per fi el món és com Déu mana! Si fins i tot la Xina s’ha obert a l’economia de mercat! D’acord, Cuba es resisteix, però no és més que una petita part del món i ben segur que no li falta molt per fer el canvi. No està d’acord amb la gent que es queixa del capitalisme, no és culpa del sistema sinó de les persones que volen que els ho donin tot fet. Al tercer món el que cal és gent amb empenta, que no tengui por de córrer riscos. Ai… què seria d’ell si hagés de dependre dels altres?!

Però no passa res, l’Expert en Economia sap que els drets dels treballadors varen ser un mal necessari per guanyar la partida al comunisme. Ara que el món ha vist que el comunisme només du al fracàs,  aquests drets ja no són necessaris i el sistema que ell, i els que són com ell, han somiat per a un món perfecte, està més aprop.

L’Expert en Economia tanca el diari i avisa a la seva secretària que ja pot retirar l’esmorzar. S’aixeca per fer una ullada a la seva biblioteca personal. Llegeix el títol d’alguns llibres: Assajos sobre economia positiva, Capitalisme i llibertat… Li crida l’atenció un exemplar de L’origen de les espècies de Charles Darwin, no l’ha llegit encara. Recorda que ho va comprar quan era més jove i necessitava raons per convèncer-se que el capitalisme era la millor opció, l’opció més natural. Ja no li cal aquell llibre per saber que només els  forts sobreviuen,  ell és un dels forts!

L’Expert en Economia fulleja el llibre mentre la secretària entra per la porta. “Bon dia senyor,” diu “no sabia que l’interessàs la biologia”. “Només quan em dona la raó!” respon ell. “La raó, senyor?”. “Sí, aquí diu que només sobreviuen els  forts!”. La secretària fa que no amb el cap “Ho sento senyor, però aquí diu que sobreviuen els millor adaptats”,  somriu, surt del despatx i tanca la porta.  L’Expert en Economia triga un moment en reaccionar, obre la porta i crida: “És gairebé el mateix!”.

A L’Expert en Economia li respon el silenci. Al principi pensa que la secretària deu ser a la cuina de l’oficina, fent nets els plats, però tampoc sent el soroll de la gent treballant. Camina obrint portes i la seva estupefacció va creixent a cada despatx buid que troba. Corre cap a la sala de juntes creient, volent creure, que hi trobarà la festa d’aniversari d’algun empleat. La sala també està buida.

L’Expert en Economia davalla al carrer. Veu als seus empleats aturats mirant cap al cel. De fet, el carrer està ple de gent mirant cap al cel. L’Expert en Economia aixeca cap i mira. Triga un moment en entendre el que està passat, però no hi troba cap altra explicació:

Plouen doblers!

Continuarà…

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.