Arxiu de la categoria 'Fotos'

avatar

S’acaba l’hivern: ja tornam a reviscolar

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,28 de març , 2010 a les 19:35 i està classificat a Fotos. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Els ànims han millorat bastant darrerament a Viena, amb el final del fred i l’allargament dels dies. És la salutació estàndar del mes de març en aquesta ciutat:

-¿Què tal?

-Bé, bastant millor ara que ja ha passat s’hivern.

Resulta difícil explicar com afecta al cos i a l’ànima la falta de llum de l’hivern centroeuropeu. Però tenim uns sis mesos abans que això ens torni a preocupar.

Ara, el que ens ocupa, és  la Pasqua, amb molts d’ous, molts de conills i molts d’Osterpinze. Com a mostra, algunes fotos:

Mercat de Pasqua - Freyung 1

Mercat de Pasqua - Freyung 3

No doneu menjar als conills ni els toqueu, que s’estressen

Aquest bicharraco sí que el podeu tocar.

Als austríacs els encanta escoltar jazz els matins de cap de setmana

Mmmmm… pretzels!

Vaja, algú m’ha robat el títol del llibre que tenia pensat escriure: “M’encanten els homes amb barba”

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

El Sobre Misteriós

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,14 d'octubre , 2009 a les 19:59 i està classificat a Ètica, Fotos, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui quan na Mercè i jo tornàvem a casa hem trobat dos sobres al nostre correu. Cada uns dels sobres tenien el nostre nom i adreça perfectament escrit i res més: Cap remitent, cap logotip al sobre i cap segell.

S’ha de reconèixer que el que ha enviat la carta sap com crear expectatives a la gent. A l’ascensor, na Mercè i jo hem fet una carrera d’obrir sobres, desgraciadament he guanyat jo:

La carta

Demagògia a part… Essent objectiu… Sempre he respectat…. Ho sento, no puc. Ja trobava jo que aquest canvi sobtat de temperatura no era normal.

L’Excel·lentíssim Sr. Don Ansar no ens hi tendra com assistents. No és que no ens interessi saber si el seu anglès ha millorat, però jo m’estim més estar amb la meva fillola a Mallorca el dia del seu aniversari i na Mercè ja te plans per aquest dissabte.

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Cafè i fotos

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,4 de febrer , 2009 a les 22:07 i està classificat a Fotos, Viatges. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Hola! Què tal? passau, passau. Voleu una infusió? un cafè? algun suc o cervesa? D’aquí 5 minuts les magdalenes sortiran del forn. Per favor, penjau els abrics i seieu al sofà, que vos posarem les fotos del nostre viatge a Nova Zelanda.

En varem fer unes 2500. No patiu, però, perquè les hem triades i nomes en veureu 375.

Les hem separades per illes, perquè pogueu feu un descans entre illa i illa, no cal que us digui perquè ha de servir el descans. Au venga, seieu, que això ja comença:

Illa Nord Illa Sud

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Inca, Mallorca

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte,6 de setembre , 2008 a les 3:06 i està classificat a Fotos, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

L’idea se’m va ocórrer el moment que vaig arribar a ca nostra després de deixar a na Mercè a l’aeroport. Vaig veure la càmera de fotos a sobre la taula, gairebé una setmana oblidada d’ençà que vaig buidar la maleta en arribar a Mallorca. Hauria d’haver fet algunes fotos més, vaig pensa, però de que? Que tal d’Inca?

Inca no és una ciutat bonica (si, ciutat, encara que sembli un poble).Totes les guies de Mallorca/Balears/Espanya que hem tengut l’ocasió de llegir ara que som a l’estranger ho confirmen. Poques d’elles en parlen i, quan ho fan, parlen d’una ciutat bruta i que te com a únic encant el mercat que s’hi fa cada dijous. La meva intenció era mostrar aquesta cara d’Inca: una ciutat lletja, mal gestionada i que em fa mal cada vegada que veig els desastres que s’hi han fet i es fan.

Així ho vaig fer saber a na Marga poc després:

-Demà vaig a fer fotos per Inca i per fer un apunt al blog.

-Que bé!

-Si, faré fotos de tot el que estic cansat de veure cada vegada que surt al carrer.

- No home, no.

Aquesta resposta va ser un xoc. Que hi podia haver a Inca que valgues la pena? El dia després ho vaig descobrir.

Poques coses m’han fet tanta vergonya. La gent no està acostumada a veure turistes per Inca si no és dijous i, si el turista ha nascut i viscut allà, encara es sorprèn més. Em vaig sentir observat en tot moment i algunes vegades no eren imaginacions meves ;) .

Vaig començar per la part fàcil l’Ermita de Santa magdalena, que es troba al puig del municipi. És un dels pocs llocs d’Inca que sempre m’han agradat. Des d’allà es pot veure gairebé tota l’illa i, em deien els meus pares quan era petit, si el dia es prou clar, fins i tot es pot veure Menorca. Per sort per la meva vergonya nomes m’hi vaig trobar una persona: un home que va pujar corrent tan aviat com jo en cotxe :S .

Com diuen, el més difícil és començar. Després de passar pel Monestir de Sant Bartomeu (2, 3) vaig passejar una estona pel centre.

Primer vaig fotografiar els llocs que ja coneixia: L’ajuntament, Ca ses Domingues (on tenim la botiga de Finestra al Sud), L’església de Santa Maria la Major, el Claustre de Sant Domingo, Can Melis… Desprès, racons que havia vist,  però que no havia mirat. El que me va impactar més ser el portal de Cas Català, una casa que es troba molt aprop de l’ajuntament. Em va semblar d’allò més curiós la crisis de personalitat numèrica que pateix el portal: a la fotografia podeu veure el nou taxat per passar a ser un deu, per, finalment (com es veu a la foto del portal complet), quedar-se amb el 20. Quina historia hi deu haver darrera?

La visita turística a la meva ciutat va durar poc més de tres hores i, per sorprenent que sembli, em vaig quedar amb ganes de més. Podeu veure la resta de fotografies a Mallorca->Inca->Cara A.  No vos deixeu enganar per les fotografies, per desgracia les imatges que hi veureu no són tot el que hi ha a Inca, de fet, són una minoria. Si voleu podeu anar pegant una ullada a les imatges de Mallorca->Inca->Cara B (de les quals sortirà un altre apunt) per anant-vos fent una idea.

De totes Maneres he de dir que Inca m’agrada bastant més després d’aquesta experiència i que, potser, les guies turistiques no li fan del tot justícia (o si?).

8 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Cortesia Salzburgesa

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts ,19 d'agost , 2008 a les 20:26 i està classificat a escapades, Fotos. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Na Mercè és fan de R.E.M., al manco, d’ençà que la conec, així que quan va saber que tocarien a Salzburg no va voler perdre l’oportunitat de veure’ls en directe. D’aquesta manera dijous al matí passat, entrades comprades, vam enfilar cap a Salzburg a passar-hi 3 dies: Un pel concert i dos per fer turisme (digues-li turisme, digues-li dormir ;) ).

Del concert ja en vaig parlar una mica a l’apunt que vaig fer des d’allà. A més de que en Michael Stipe balla amb un estil un tant austríac, no se que més afegir al meu apunt. Me sap greu Raquel però no soc el més adequat per fer un resum del concert, quan era jove el meu pare ens martiritzava amb cassetes de “el Dúo Dinámico”, “La tuna de Salamanca”, “Los Beatles de Guadalajara(o un nom equivalent)”, “Formula Quinta”, … quan vaig descobrir que hi havia música que me podia agradar ja era tard: era un friki ;) .

Ah! varem deixar la càmera a l’hotel quan varem anar al concert, de totes maneres varem fer un parell de fotos cutres amb el mòbil.

El segon dia varem descansar fins a tard. L’horabaixa na Mercè i jo varem tenir sa nostra primera (mini) kedada. Varem conèixer a na Mar i en Toni. Són una parella que viuen a Salzburg des de fa 4 anys. Varem descobrir el seus blogs ja fa un temps i na Mercè va trobar el coratge per escriure’ls un correu abans de partir cap allà. Ens varen passejar per parts de Salzburg que no havíem vist i ens varen convidar a prendre un cafè/te a casa seva, on varem veure la cuina on na Mar prepara plats com aquest.

Ens varen explicar que la gent de Salzburg és molt correcta. Part de la cortesia d’allà consisteix a telefonar el dia després de que et convidin a ca algú per agrair-li i dir-li com t’ho has passat . Jo els vaig dir que no els telefonaríem, però que escriuríem un apunt al blog: moltes gracies per tot, ens va agradar molt la volta que ens vareu donar per Salzburg. Varem gaudir de les galetes de coco i de la vostra companyia (però més de la vostra companyia ;) ), esperam que això es pugui repetir.

El tercer dia varem deixar l’hotel i vam anar, per recomanació den Toni i na Mar, a Hallstatt, un poble preciós que es troba a la vora d’un llac i que és patrimoni de l’humanitat.

El poble és petit però te 5 aparcaments per visitants. Tots 5 eren plens, però varem trobar un lloc lliure a una zona d’aparcament limitat a un màxim d’una hora. Així i tot va valer la pena tot el que vam veure.

Passau a veure les fotografies de l’escapada.

Ara vaig a fer les maletes, que demà m’esperen a Mallorca :) !

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Deixondint-nos

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts ,19 d'agost , 2008 a les 12:08 i està classificat a Fotos, Viatges, Visites. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui m’he aixecat amb ganes d’escriure un apunt sobre el que na Mercè i jo hem estat fent aquest cap de setmana. També volia penjar algunes fotos, però quan estava revisant-les he descobert que estar gandul te els seus inconvenients.

Ànnera i família

Sa veritat és que teníem motius per estar ganduls, des de finals de juny ens han tengut ben ocupats: Va venir na Montse per cel·lebrar l’aniversari de na Mercè; ens va visitar na Martha, una companya de feina de na Mercè a NY, mentre feia una ruta per diverses ciutats europees; varen tenir d’okupas en Toni Daniel, el germà de na Marga i en Biel , i na Joanaina, i, last but not least, en Biel i na Gertru -els pares de na Marga, en Biel, en Toni Daniel i na Maria Victorià (aquesta  encara no ens ha vengut a veure ;) )- i uns amics seus es varen passar per Viena a principis d’agost.

Us podeu imaginar la quantitat de fotos que quedaven per penjar i les coses que queden per dir!? Anem per feina:

La visita de na Montse va ser la manco estressant,  era el segon cop que venia i, per tant, ens ho varem prendre sense gaires nervis. La visita havia de ser una sorpresa per l’aniversari de na Mercè, però un malentès amb en Luciano (el pare de na Mercè) va fer que el secret es destapàs poques hores després de néixer amb un “Hija, tu madre ya tiene billete para el dia de tu cumpleaños!” telefonic :) . La visita va coincidir amb la victorià a l’eurocopa d’adidas de la selecció espanyola. No us estranyeu, per tant, si veis moltes fotos de gent amb banderes espanyoles, na Mercè i jo les varem fer com a part d’un estudi sociològic ;) . Quin mal ha fet en Manolo Escobar a les ments espanyoles!

Na Martha va ser una visitant bastant independent. Ja tenia pensat el que volia veure a Viena i no va haver de menester guia (a veure si apreneu els altres ;) ). Va venir de pas en la seva ruta per Europa i varem aprofitar per anar amb ella a Praga. Praga és la ciutat on Tycho Brahe va cedir a Kepler les seves mesures sobre els moviments dels planetes!!! Que no sabeu de que parl? Us sonen les lleis de Kepler i les orbites el·líptiques dels planetes al voltant del sol? no? A quin planeta viviu? ;) .

En Toni Daniel i na Joanaina varen venir a les darreries de juliol. Encara que en Toni i jo som una mica frikis, varem aconseguir deixar la Wii prou temps com per que na Joanaina i ell fessin turisme. Fins i tot ens varem relacionar amb turistes Japonesos. Bé, sempre que entenguem relació com que una turista japonesa li posi a en Toni la seva càmera a la cara i li digui “thank you” amb la intenció que li faci una foto :) .

Per acabar, els darrers en venir varen ser na Gertru, en Biel, en Miguel i na Sebastiana. Ja us he de qui són els pares na Gertru i en Biel, el que no us he dit és que en Miguel i na Sebastiana són els pares de na Carme, una bona amiga del meu germà i la seva dona que va estar aquí quan ells venguerem.  Sabia que Mallorca era petit, però tant… Aquesta vegada no els varem tenir d’okupas, d’això se n’encarregaren na Johanna i na Mili (que curiosament també són amigues d’ells :P ), d’això i de rebre casi tota la sobrassada i quelitas  ;) . Com es pot veure a la foto, va ser una de les visites més calòriques que hem tengut.

Veient aquesta foto m’ha vengut gana. Vaig a dinar. Avui horabaixa intentaré conta-vos el nostre cap de setmana. Bon profit! o no.

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Aquí teniu les fotos

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dilluns,12 de maig , 2008 a les 15:31 i està classificat a Fotos, Frikades, programari lliure, Visites. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Com varem prometre al darrer apunt, ja hem posat les fotos de la visita de mon pare i na Magdalena.Aquest cop, enlloc de posar les fotos per data, les hem col·locades per lloc. Ho hem fet per evitar mostrar fotos de llocs que ja hem posat més d’una vegada al blog.

Un dels llocs nous on varem anar és en Neusiedler see un llac que està, més o manco, a una hora de Viena. Ens varem aturar a un poblet que dona al llac, Rust, que ens va agradar molt.

Tambè varem anar al palau i al zoo de Schönbrunn. Pareix mentida, però en els més de dos anys que duim a Viena, encara no l’haviem anat a veure. De la visita al palau no en tenim gaires fotos, no ens en deixaren fer, del zoo, però, en tenim moltes. Tenim fotos de: un firefox, un Tux, un spip, un azureus, un PHP/meneame, un GNU i un Microsoft(???). Avui en dia les noves tecnologies són per tot!! (si no sabeu de que estic parlant potser us interessa passar per La fauna del Software Libre)

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Tolita i Enriqueta (exageradament)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,16 de març , 2008 a les 22:29 i està classificat a Fotos, Frikades, Visites. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Aquestes dues setmanes hem tengut visites a ca nostra. Des de Roma va venir na Tolita, que està estudiant allà gracies a una beca Erasmus, i des de Mallorca n’Enriqueta, sa mare de na Tolita. Durant aquests dies he vist coses de Viena que, després de dos anys de ser per aquí, encara no havia vist. Mai subestimeu la curiositat d’una estudiant d’història a un país estranger ;).

Varem estar a museus, esglésies, teatres i a tota visita guiada que varem trobar oberta, però els descobriment d’aquesta visita no va ser arquitectònic ni artístic: va ser culinari. Senyores i senyors, nins i nines , animals diversos… us present la NUTELLONA (la pizza de nutella).

Nutellonaaaaa

Si, amics i amigues, si hi hagués premi Nobel de Cuina ben segur que l’autor d’aquesta genialitat ho hauria guanyat 10 anys seguits com a mínim, un per cada porció de la millor pizza que he menjat mai!! No puc afegir res més, simplement impressionant!

No tots el museus que varem visitar els varem visitar per obra i miracle de na Tolita. Aquesta setmana també varem tenir l’ocasió d’anar a una exposició d’art i matemàtiques al Mumok (el museu d’art modern de Viena). L’exposició es diu “Genau und anders” (exacte i diferent). Hi varem trobar coses molt interessants, entre elles una obra d’art den Bruce Nauman , Walking in an Exaggerated Manner Around the Perimeter of a Square (Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un quadrat). Tot això va encendre la meva capacitat creadora de manera exagerada i a Bratislava vaig trobar l’oportunitat de deixar escapar tota la meva creativitat: Caminant exageradament al voltant del perímetre d’un cercle.

Vos deix les fotos de la visita a Viena » Visites » Tolita i Enriqueta a la secció Fotos (ànecs inclosos).

5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Ara que hi pens

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,14 de desembre , 2007 a les 17:30 i està classificat a Fotos, Viatges. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui anirem a veure na Marta que acaba les seves practiques a Florència d’aquí una setmana. Na Tolita també s’ha apuntat i ve des de Roma. Ara que he vist sa maleta preparada he recordat que tenim unes fotos que encara no heu vist.

Fa un mes i mig ens varem escapar un cap de setmana a Salzburg amb n’Ana. No tenc molt de temps, així que vos deix les fotos al blog i partim a agafar un avió cap a Florència. Dilluns més!!

Desactiva els comentaris. Pots deixar Desactiva els comentaris o trackback des del teu web.
avatar

Aquesta és la terra que després he de rentar de les meves lletugues

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,2 de desembre , 2007 a les 22:38 i està classificat a Fotos. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Una de les coses que m’agraden dels austríacs és que saben veure el costat positiu de totes les estacions de l’any. Quan és el temps dels espàrrecs, tots els supermercats s’omplen d’espàrrecs blancs i verds i de salsa bearnesa per acompanyar-lo. En lloc de queixar-se perquè a l’hivern fa fred, van a esquiar. Tot d’una que arriba la calor, la gent surt al carrer a passejar i a prendre cafès a les terrasses, i a la tardor, tots els restaurants ofereixen sopa de carabassa.

Al final de l’estiu celebren Erntedankfeste, festes per donar gràcies per la collita de productes agrícoles. Imagin que aquestes festes estan relacionades amb l’acció de gràcies estadounidenc que tantes vegades hem vist a la televisió. M’agraden aquestes festes paganes, perquè ens connecten amb la natura.

A l’octubre vaig anar a l’Erntedankfest de la cooperativa agrícola ecològica que ens envia fruites i verdures cada setmana (Adamah), vaig gaudir d’un dels darrers dies de bon temps, vaig menjar una sopa de carabassa deliciosa i un crêpe encara millor, vaig veure els camps d’on venen les lletugues i les pastanagues que menjam a casa i vaig mesclar-me amb molts austríacs d’aquests mig “rojillos” i ecologistes, els seus nins i els seus cans. Esper que us agradin les fotos!

Per cert, a la pàgina web d’Adamah hi ha una galeria de fotos fetes per un mocoso de 12 anys moltíssim més guapes que les meves.

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.