Arxiu de la categoria 'Matemàtiques'

avatar

Irracionalitat imperfecta

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,14 de març , 2010 a les 20:16 i està classificat a Matemàtiques, Neures, xeix. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Si agafam el perímetre d’ una circumferència i el dividim pel seu diàmetre, el resultat, sigui quina sigui la circumferència, ens donarà el número  π.  Els primer registre del coneixement d’aquesta constant data del segle 26 a. C.  als dissenys de les piràmides de l’Antic Egipte (li donaven el valor 3,142857142857 ).  La notació amb la lletra grega π prové les paraules “περιφέρεια” (perifèria) i “περίμετρον” (perímetre) d’una circumferència i va ser utilitzada per primer cop per William Oughtred i popularitzada per Leonhard Euler. Arquimedes va ser el primer que és va esforçar en donar una aproximació precisa del valor d’aquest número i… començà la bogeria.(Eureka!)

π és un nombre irracional (” Ei π! anam a fer unes cerveses?” “No, que no m’agrada trepitjar caragols.” “…?”) això vol dir, entre altres coses, que després del 3’… hi ha infinits números i que no és repeteixen seguint cap període.  Mola, eh?  De tota manera no ens hem de preocupar, no cal memoritzar-los tots. Si tenguéssim una circumferència de la grandària de tot l’univers observable i  volguessin calcular el valor del seu perímetre amb una precisió de la grandària d’un protó, nomes ens calen 43 dígits exactes de π.

A Internet, emperò, hi podeu trobar webs amb aproximacions de π de billons de decimals, i per què?  Perquè desprès del 3’… hi ha Déu!

No, no m’estic tornant boig (ja no), al llibre Contact, de Carl Sagan  (spoiler!), quan la protagonista demana a l’extraterrestre si els seus tenen alguna religió, ell contesta que estan meravellats pels misteris que s’amaguen als decimals del nombre π.

Com a matemàtic, a mi π me mola que te cagues, mirau sinó la coca de moniato que varem fer el darrer cap d’any!

Però, també com a matemàtic, he après el perill de cercar respostes només als nombres i deixar de banda les altres maneres d’entendre el món.

Avui en dia, on la “ciència” econòmica es postula com a solució a la corrupció política, hem après a entendre el món a través de la macroeconomia,  l’euribor, la cotització euro-dòlar, el preu del barril de Brent i, en definitiva, de models econòmics.  Ens volen fer creure (ens han fet creure) que les ideologies són cosa del passat i que els governs, lluny de fer-se càrrec dels ciutadans, han de ser eficients econòmicament. No hi ha més objectiu que el creixement econòmic, encara que pel camí hi quedin els ciutadans i la democràcia.

El models econòmics imperants es basen en mons on l’egoisme és l’única variable del comportament humà a tenir en compte, però els models fallen, les crisis arriben sense remei i els capitalistes donen excuses. Les persones no som perfectes, les persones som uns egoistes imperfectes, ens conformam amb 43 decimals.

Feliç dia de π!!

9 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Manifestació a distància

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,17 de juny , 2009 a les 9:13 i està classificat a Matemàtiques, Neures, xeix. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ahir, a la nostra ciutat natal (Inca), hi va haver una manifestació en protesta per la gestió municipal. Ara fa una estona he llegit com va anar a diariodemallorca.es i a dbalears.cat.  Com ja és costum a les manifestacions, la policia local i l’organització no estan d’acord amb la xifra de participants (en aquest cas concret, ni tan sols els diaris es posen d’acord 😛 ). Segons l’organització varen ser unes 2000 persones i  segons la policia local unes 500.

Jo, seguint l’exemple de El Manifestómetro i com a expert matemàtic ;), intentaré deixar un poc clar l’assumpte.

Aquestes són fotografies de la concentració al final de la manifestació que he manllevat del facebook d’en Biel Frontera (gracies Biel! :)).

Manifestació a Inca 1 Manifestació a Inca 2

D’aquí podem deduir, usant el Google Planimeter, que l’àrea que ocupaven els participants en aquell moment era d’uns 674 m².

Càlcul de l'àrea de la manifestació.

El cálcul de densitats possibles seria el següent:

  • Per 1 persona per m²: 674 manifestants
  • Per 2 persones per m²: 1348 manifestants
  • Per 3 persones per m²: 2022 manifestants
  • Per 4 persones per m²: 2696 manifestants

De nou, segons les fotografies, en aquell moment hi podia haver entre 2’5 i 3 persones per m² (si algú te millor ull que jo qué me corregeixi 😉 ) . La xifra de manifestants està, per tant, entre els 1685 i 2022. Una xifra considerable si pensam que Inca te uns 28.000 habitants.

9 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

En Donald i les matemàtiques

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el divendres,13 de juny , 2008 a les 20:14 i està classificat a Matemàtiques. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Nota: Aquest apunt l’escric jo (i no en Jaume) perquè he trobat aquests vídeos a través d’un blog feminista al qual estic subscrita.

Nota 2: Quants de músics negres toquen jazz al primer vídeo?

Que passeu bon cap de setmana!

Comentaris tancats a En Donald i les matemàtiques. Pots deixar Comentaris tancats a En Donald i les matemàtiques o trackback des del teu web.
avatar

El que costa un cafè

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,29 de març , 2007 a les 18:34 i està classificat a Ètica, Matemàtiques, Neures, xeix. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

A hores d’ara tots els polítics espanyols saben el que costa un cafè. Tot és culpa d’un programa de televisió espanyola, “Tengo una pregunta para Usted” (més d’una n’hi faria jo…). De totes ses preguntes que li feren al president espanyol, sa més simple, “¿Cuánto vale un café?”, ha estat sa que més maldecaps li ha duit. 80 cèntims?… quan aprendrà sa gent (i els polítics) a no respondre preguntes retòriques?

Entre ahir i avui molts mitjans de comunicació s’han dedicat a molestar a bars i restaurants per fer estudis de caràcter científic contrastat sobre el preu d’un cafè. Així i tot, tots s’han equivocat, només volien saber quants de doblers en pagava sa gent.

El preu d’un producte com el cafè va molt més enllà dels doblers que pagam per ell. El cafè és un producte de consum massiu als països de Nord. Això fa que d’ell en depengui bona part de l’economia de molts països, generalment empobrits. I les coses de les quals es treuen molts de doblers, per regla, generen molts de problemes.

A sa botiga (Finestra al Sud) tenim un mètode molt bo per fer entendre què val un cafè. D’entrada, mostram on van normalment els doblers que pagam per un paquet de 250 grams (un paquet que no sigui de la xarxa de comerç just). Si, per exemple, el paquet costa 1,20 € a la botiga o supermercat,:

  • 9,6 cèntims són per a la botiga o el supermercat,
  • 8,4 cèntims són d’impostos,
  • 50,4 cèntims són per a les empreses que l’empaqueten i el distribueixen,
  • 12 cèntims són per als majoristes i exportadors,
  • 36 cèntims són per als que tracten el cafè (els que en treuen la closca, el torren, el molen…),
  • i només 3,6 cèntims (un 3%) són per al pagès.

Si a això hi afegim que el preu del cafè (preu fixat, curiosament, pels països consumidors) ha baixat un 70% des de 1997, podem començar a fer càlculs d’allò que ens costa un cafè.

Posem que d’un paquet de 250g en podem treure unes 25 tasses. Així, cada cafè costa 0,00144 € (o 0,01584 € si contam als que ho tracten) i un bon caramull de pobresa i remordiments.

En Zapatero i s’abuelo Patxi s’equivocaven.

Per més informació:

http://www.intermonoxfam.org/

http://www.buencafe.org/

http://www.maketradefair.com/es/index.php?file=19092002161152.htm&cat=3&subcat=5&select=1


Comentaris tancats a El que costa un cafè. Pots deixar Comentaris tancats a El que costa un cafè o trackback des del teu web.
avatar

El passeig d’Euler

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,9 de març , 2007 a les 12:17 i està classificat a bitena, feines, Fotos, Matemàtiques, xeix. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ja fa gairebé dues setmanes que vaig tornar de Mallorca. Sa meva fillola està cada dia més mona i amb més xerrera (al manco cada vegada controla millor el sons que li surten per la boca). Sa padrina no està tan bé, però ja voldrien molts estar com ella als 92 anys.

Jo pensava que anava a Mallorca de vacances, però en Dani va fer el possible per a que no m’avorrís ;). I no ho dic per la conferència a la que varem anar (i a la que dedicaré un post per lo interessant que va arribar a ser, sopar inclòs), si no perquè a la Societat Balear de Matemàtiques s’estava preparant per sa Fira de la ciència 2007.

Sa cosa hauria anat millor si a la impremta fossin més oberts ;). Jo ja havia acabat el cartell del fons d’estant que SBM-Xeix havia de posar a sa fira, un panell de 6×2.6 metres, però allà on ho havíem de imprimir el PS que tenia preparat no ho varen poder llegir bé; total, un parell (mallorquí) de megas de no res; i l’SVG simplement no sabien com llegir-ho :(. Així que tocava passar a PDF, cosa que a partir d’ara faré sempre, i, a més, fer-ho dividint la imatge en 6 panells (per poder posar-ho be a l’estant). Amb una imatge vectorial d’aquestes dimensions i complexitat, l’ordinador (el den Biel, encara que es casi com el meu) va passar molta pena.

Avui tot això ja ha passat. El panell que, te aquesta pinta, …

Panell Fira de la Ciencia 2007
… al final ha quedat així.
El panell real!
Veure aquesta foto a Xeix.org m’ha alegrat el matí. Dani, enviem sa foto amb la grandària original, per favor!!!!

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Per cert, Estam vius.

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,17 d'agost , 2006 a les 16:40 i està classificat a Fotos, Matemàtiques, Visites. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ara puc seure un moment i crec que convendria que fes un petit resum (o no tan petit) del que ha anant passant aquests dies setmanes.Cansadets!

A Mallorca en ho varem passar bé… bé, si no contam que el primer vespre me vaig anar a dormir a les 3 del matí fent dissabte. Són coses que passen, tornes a casa desprès de mesos i tot està ple de pols i amb olor a humitat . Així i tot no estar per Mallorca durant una temporada te ses seves coses bones. Entre s’amor familiar i els soparillos amb els amics no importa omplir gaire sa gelera. (more…)

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Codificant que és gerundi

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts,23 de maig , 2006 a les 1:55 i està classificat a Matemàtiques, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

“A veces leo betsellers, no me importa, pero lo del tipo que se escapa de la cárcel de Andorra gracias a un terremoto que la derriba y llega hasta Navarra…”
Pepe(hola Pepe!), a un sopar a Brooklyn(o sea).

Per aquí passa la linea de la rosaAvui na Mercè i jo hem anat a veure “El Codi Da Vinci”. La pel·licula, no el llibre, quina gràcia tendria anar a mirar un llibre? 😉 Reconeguem-ho, si el llibre no és molt bo, que podem esperar de la pel·licula? Al manco el llibre es feia llegir i t’ensenyava coses (si sabies distingir sa realitat de sa ficció). La pel·licula és quasi tota la ficció del llibre i poca cosa més. El llibre es banyava donant dades que a la pel·licula es donen com a teories i, per tant, no com a fets. El que vull dir, en resum, és que a la pel·licula li manca tot el que me va atreure del llibre: les dades.

Així i tot, si heu llegit el llibre i anau a veure-la, pot arribar a ser divertit. Podeu contar el nombre de “ui”‘s, “ois”‘s que sa gent que no ha llegit el llibre farà en els moments crucials de la pel·licula. El que és més difícil és comptar el nombre de “Ala!”‘s just al final de la pel·licula (quan es moren tots ;)). Ja ho deia algú (diga-li algú, diga-li anònim): “Leer es para la gente que no tienen dinero para ir al cine!”

4 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Guarreant Wifi III

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,2 d'abril , 2006 a les 20:23 i està classificat a Fotos, Frikades, Matemàtiques, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Tenim convidats a cases: Na Macu, una matemàtica que ha aprofitat una conferència per venir a veure’ns. Com tot ses coses que es fan en companyia es gaudeixen millor. Per mostra un botó una foto.

guarrenat wfi III
1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Quan els conills saben llegir les hores

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,22 de febrer , 2006 a les 15:46 i està classificat a Fotos, Matemàtiques, xeix. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ja vos havia parlat de de Xeix, la Societat Balear de Matemàtiques. La web de la associació te una secció que s’anomena “Cultivar la mirada matemàtica”. En aquesta secció, cit textualment,”Volem animar la gent a mirar la realitat amb unes ulleres matemàtiques”.

En Dani, webmestre del web de Xeix, després de veure unes de les fotos que vaig fer a Central Park (oseatelojuro) d’una escultura dedicada al llibre de Lewis Carrol “Alícia en terra de meravelles” , me va demanar que li enviàs a Xeix juntament amb un article. Avui ha sortit publicat.

Vos convit a que el llegiu. Ho podeu trobar a aquest vincle:
http://www.xeix.org/article.php3?id_article=110

Comentaris tancats a Quan els conills saben llegir les hores. Pots deixar Comentaris tancats a Quan els conills saben llegir les hores o trackback des del teu web.