Arxiu de la categoria 'Neures'

avatar

Problema de comunicació intercultural

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dilluns,13 de maig , 2013 a les 12:33 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Com cada diumenge al matí, n’Aina, en Jaume i jo anam a la piscina municipal de Florisdorf per a la classe de natació infantil.

En arribar a la recepció, n’Aina, asseguda al seu cotxet, decideix que cal anunciar al món el que acaba de fer, així que aixeca un dit, somriu d’orella a orella i diu en veu molt alta:

-Un pet!

Els dos recepcionistes la miren i, pobres austríacs ells, com que no dominen la LCPIB (llengua catalana pròpia de les Illes Balears), interpreten que en lloc de dir “Un pet” ha dit: “Grüss Gott!” (o sigui, “hola” en alemany d’Àustria). Somriuen i la feliciten efusivament per ser una nina tan educada.

Així, n’Aina ha confirmat la idea que cal compartir el que te passa pels budells. Als adults sembla que els agrada saber quan has fet un pet.

Els pares callen, somriuen discretament i avancen cap als vestuaris.

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Cas carreters

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dilluns,20 d'agost , 2012 a les 9:26 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Benvinguts a sa nostra casa nova! Fa poc més d’un any que ens varem mudar i encara tenim la sensació de novetat. Això de ser propietaris d’un immoble fa una mica de poreta. Vol dir que ja som adults!
Ens hem mudat bastant aprop d’on vivíem abans. Tan aprop, que el dia de la mudança vam llogar una furgoneta, vam fer-hi cinc o sis viatges, en tornar-la no vam omplir el dipòsit (peresa) i no ens van cobrar res per la benzina gastada.
La primera nit que vam passar a la casa nova havia capses per tot. Ni tan sols sabia on tenia el meu raspall de dents. Encara no em sentia a casa meva i me va entrar morrinya. En aquells moments van tocar l’àngelus les campanes de la mateixa’església que sentíem des del nostre pis d’abans, i aquell renou familiar me va fer sentir millor. (La resta del temps, me c#@ en aquestes campanes que toquen uns 10 minuts seguits cada diumenge al matí!)
La història és sempre molt present a Viena i, com veureu a continuació, a casa nostra també. El nostre carrer nou es diu Fuhrmannsgasse, que vol dir carrer dels carreters (de sobte m’he enrecordat del perro de San Roque que no tiene rabo). Precisament és el nostre edifici el que ha donat nom al carrer. Com diu en aquest mosaic del cantó del carrer, a Fuhrmannsgase hi havia l’alberg o fonda dels carreters.

Imagín que seria una espècie de casa del gremi on s’hi podien allotjar carreters vinguts de fora. Hi ha un edifici principal, un pati “trasero” i, al final d’aquest pati, un estable i una petita caseta, potser un garatge, del qual en son propietaris un parell de mallorquins actualment.
El carrer és bastant avorrit. Hi ha, sobretot, cases antigues com aquesta.

Aquesta porta és d’un garatge. Queda demostrat que a Viena tot és molt senyorial.

Tenim un restaurant austríac just devora que encara no hem provat.

Hi ha art urbà (com ha fet un pipí aquest moix?)

També hi ha la comissaria de policia. L’arquitecte d’aquest edifici va pensar que la seva obra no estava completa sense un parell de pals grocs penjat de la façana… eh… és art, no intenteu entendre-ho.

Si feim cas de la creença popular, aquest edifici nou envoltat d’edificis antics és el lloc on va caure una bomba durant la Segona Guerra Mundial.

Hi ha una antiga tenda de fusta, carbó i coc (en castellà, “coque”. Si has pensat inmediatament en Coque Malla, vol dir que tu i jo som de la mateixa generació!)

També tenim la tenda de roba i complements de na Suzi Wong, que opina que mesclar pompons amb” topos” és bona idea. Algú me pot dir com se diu “topo” o “lunar” en català?

I, finalment, amigues i amics, tenim l’associació vienesa d’esgrima, que fa una mica de grima per això: http://internacional.elpais.com/internacional/2012/01/28/actualidad/1327717458_815522.html

 

Fins aviat!

6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Juegos reunidos Aina

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,18 de març , 2012 a les 1:17 i està classificat a Aina, Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Bon dia… vespre?… nit? Seguiu aquí? Us hem perdut? Confiem que us tornem a trobar.

A hores d’ara ja pensàveu que el blog estaria ple d’anècdotes i fotos supermones de n’Aina, veritat? Heu provat de escriure a l’ordinador amb una nina sobre la falda? La cosa va més o manco així :

lm,z8o kcl< .-̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣ẹa @ Q1K |@ .21

Que traduït vol dir, “Reclam aquest teclat en nom de na Mandarina Cantarina”.

Ah, i si pensau que no cal tenir un nen a sobre per estar a l’ordinador hauríeu de saber com diu n’Aina “Reclam aquest cable de teclat en nom de na Mandarina Cantarina”.

La veritat és que no ens avorrim gaire. Estam pensant seriosament en presentar n’Aina als Spiel des Jahres de l’any que ve. Encara no sabem quin nom posar-li al joc. Aquí teniu el possibles candidats:

- 1,2,3 calcetins fora.

- Els colons del sofà.

- Qui s’ha menjat el meu Spathiphyllum?

- CSI Viena: Que s’ha ficat sa nina a sa boca?

- La papilla aventurera: el que s’amaga davall baverall!

Com veis, són hores gairebé il·limitades de diversió per a tota la família. Ara us he de deixar, sembla que ja me toca tirar els daus. Iupi!!!

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Ja en van trenta-quatre

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el diumenge,26 de juny , 2011 a les 17:57 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Quina manera més bona de començar el dia del meu aniversari!

http://twitpic.com/5h40u7

Gràcies, Jaume

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

I amar prestar aen (El món ha canviat)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,19 de maig , 2011 a les 16:57 i està classificat a Ètica, Informació, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,



I amar prestar aen, han mathon ne nen, han mathon ne chae a han noston ned ‘wilith.

El món ha canviat, ho puc sentir a l’aigua, ho puc sentir a la terra, ho puc ensumar a l’aire.

Galadriel a El Senyor dels Anells,La Germandat de l’Anells

Sorpresa, aquesta és la paraula que circulava per boca dels periodistes i partits polítics el dia 16 de maig. Les manifestacions del 15 de maig, convocades per la plataforma DemocraciaRealYa, havien estat un èxit. Les portades de molts diaris estrangers ho deien, les dels Espanyols, ben poques.

Els més connectats us diran  que això va començar amb el moviment #NoLesVotes —moviment que demana que no es voti a PP, PSOE o CiU, no l’abstencionisme com diuen alguns “mitjans de comunicació”, que va néixer com a resposta a la llei Sinde— però s’equivoquen. NoLesVotes i DemocraciRealYa són símptomes d’una cosa que va començar ja fa temps.

El nostres dirigents varen malvendre l’estat i amb els pocs doblers que varen guanyar han estat enriquint a amics i familiars mentre l’economia “anava bé”.  Ara, quan la crisi “necessària” d’un sistema mal fet ens està colpejant, els nostres dirigents s’han llevat les mascares:  No són els nostres dirigents, són els servents de la banca i el capital.

Per salvar als seus amos ens han anat retallant, des del començament de la crisis, drets que pensaven intocables i ens hem emprenyat.  La llei Sinde per si sola no era un motiu per fer una revolució, però Internet era, per molts, el darrer lloc on poder ser lliures: Lliures d’informació filtrada pel poder, lliures per accedir a la cultura de preus abusius, lliures per poder expressar-se, … Ara, que ens volen llevar aquesta llibertat, hem sortit al carrer a cercar-la i, pel camí, ens han seguit tot de gent indignada que havia cregut als gran mitjans quan els deien que eren minoria.

Nosaltres a Viena també ens unirem a la vertadera festa de la democràcia. Dissabte hi ha convocada un concentració enfront de l’ambaixada Espanyola i diumenge una performance a la plaça de la Catedral. Personalment crec que aquest canvi serà més efectiu si aprofitam una de les poques eines que ens ha proporcionat el sistema per influir-hi: Anar a votar!

I recordau: No som tan sols ciutadans amb dret a vot, som ciutadans amb dret a democràcia!

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Here Comes a New Challenger: Aina Montserrat!

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte,9 d'abril , 2011 a les 13:48 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Aquesta entrada s’hauria d’haver escrit fa 38 dies. A casi ningú que llegeix aquest blog li sorprendrà per tant que ja siguem tres a casa :).

Els que me teniu al twitter i al facebook heu anat seguint les aventures de la nina amb horaris nocturns que lluita contra els criminals de Vienna City i el seu acompanyant: BatAina i BatPapa. Els que no, haureu de tenir paciència: si ja escrivíem poc sense una personeta que reclamàs a cada instant la nostra atenció, ja us podeu imaginar com aniran les coses a partir d’ara :). De tota manera, aquest blog va d’aventures i les aventures de BatAina no han fet més que començar!

fight!!

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Determinisme: ¿Soy aburrida o divertida? Descubre cuál es tu personalidad

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,6 de febrer , 2011 a les 12:18 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

La conversa segueix sempre el mateix patró.

-Quin dia li toca néixer a l’Aina?
-Dia 22 de febrer.
-Ah! Mira què bé, serà peixos.

No falla, fins i tot gent d’allò més científica segueix el guió.

La primera resposta que em va passar pel cap va ser:

-No, no. No serà cap peix, serà humana! A més, no estàs concordant bé el nombre, “serà” és singular i “peixos” plural.

Desgraciadament, amb la ironia es corre el risc que t’interpretin seriosament (que li diguin al Vigalondo!) i et prenguin per inculte quan vols quedar simplement com un borde.

Tenc bons motius per ser borde.

Per començar, els horòscops són prejudicis en estat pur. Classifiquen les persones en 12 grups i els assignen una personalitat que les marcarà per la resta de la seva vida. Personalment, no veig gaire diferència entre això i dir que tots els jueus són avars o que tots el musulmans són terroristes.  No soc partidari dels estereotips perquè, entre altres coses, com a mestre de casa estic cansat de sentir que un home no podrà fer mai bé les feines de casa. Sabíeu que hi ha gent que contracta els treballadors segons el seu horòscop?

El que més me toca la moral és que aquesta classificació es fa de manera arbitrària, genèrica i sense cap base científica. Tan arbitrària, que si ens creguéssim tots els horòscops, la nostra filla podria tenir trastorns greus de personalitat. Així, segons alguns horòscops la nostra filla podria ser:

  • Emotiva, passiva,sensible, lleial, justa i somiadora (Peixos, Horòscop Babilònic)
  • Agosarada, orgullosa i intel·ligent (Àguila, Horòscop Asteca)
  • Romàntica, apassionada i organitzadora (Pi, Horòscop Cèltic)
  • Afectuosa i detallista (Coure, Horòscop Alquímic)
  • Emotiva i vulnerable (Destral, Horòscop Àrab)
  • Receptiva, emotiva, impressionable i molt curiosa (Freixe, Horòscop Druida)
  • Amb força de voluntat, pacient i intel·ligent (Annubis, Horòscop Egipci)
  • Prudent, reservada, hospitalària i atenta (Llebre, Horòscop Xinès)
  • Justa, lleial, intel·ligent i treballadora (Hufflepuff, Capell seleccionador de Hogwarts)
  • Forta, lluitadora i valenta (Tigre, Torrebruno)
  • Aventurera moderada (Segons: ¿Soy aburrida o divertida? Descubre cuál es tu personalidad)

Vist que pareix que hi ha horòscops per aturar un tren, hem decidit crear el nostre propi horòscop:  l’Horòscop de l’Ensaïmada.

Aquest horòscop nomes te el signe zodiacal de Koala. Els Koalas tenen la personalitat que els dona la gana, però passen gran part del seu temps lliure dormint o al sofà. Són l’equivalent als Couch Potatoes de l’Horòscop English Breakfast.

Així, ja des de fa temps, quan em diuen:

-Ah! Mira què bé, serà peixos.

No dubt en contestar:

-No, no. Serà koala, com el seu pare. (“Tema zanjat”)

P.S.:  Sé que tots els que heu tengut alguna vegada aquesta conversa amb mi no us mereixeu la meva borderia, perdó. Sé que la vostra intenció última és  imaginar una personalitat per la nostra filla per fer-la més persona i poder estimar-la encara més. Us ho agraïm, de veritat, però ens agradaria més que ens acompanyeu en aquesta nova aventura que ens tocara viure deixant que n’Aina sigui el que vulgui. Sense importar el dia que neixi o si li agrada o no El senyor dels anells (per favor que li agradi, per favor que li agradi, per favor, per favor…)

Actualització: Acab de llegir Una revisión crítica de la astrología i m’ha semblat apropiat afegir-ho a l’apunt.

10 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Schneekugel

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimecres,15 de desembre , 2010 a les 14:39 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Avui que estic fent feina des de casa, he aprofitat la pausa del dinar per donar “rienda suelta” a la meva creativitat artística:

7 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

A Mallorca hi falta gent

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,21 d'octubre , 2010 a les 13:34 i està classificat a Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Com cada any Finestra al Sud celebra el seu aniversari i com cada any toca anar-hi. Enguany es presenta un aniversari molt rocker i m’ha tocat fer un cartell adequat!

Ens veim allà!

P.S.: D’acord, que la festa casi coincideixi amb l’aniversari de la meva fillola ens ha acabat de decidir a venir :).

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Adaptació (II)

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,29 de setembre , 2010 a les 14:25 i està classificat a ficció, Neures. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Previusli on Aventures a Viena: Adaptació (I)

Havia passat un mes de el que els mitjans de comunicació havien batejat com La Pluja. L’Expert en Economia, però, trobava que caos era un nom més adient per aquell fenomen.

La Pluja havia estat tan sols un miratge, tot d’una que els bitllets tocaren a terra, es desferen com a cendra. De tota manera, aquells doblers havien desaparegut de llocs ben reals. Així es va fer saber quan varen trobar buides arreu del món caixes fortes, carteres i, fins i tot, alguna caixa de Colacao. Per tot les gravacions mostraven el mateix: els doblers eren allà i un instant després desapareixien. Els Estats havien començat a imprimir bitllets nous de manera massiva, però quan varen voler repartir-los, es van adonar que també s’havia esborrat tot registre oficial -físic o electrònic-  de a qui pertanyien els doblers.  Sense contar que la producció diària de bitllets nous no podia reemplaçar de manera instantània tot el que s’havia perdut. L’Expert en Economia ho havia perdut gairebé tot.

Mentre savis de tot el món es reunien per decidir quina era la millor manera de repartir els doblers, l’Expert en Economia feia servir tots el seus contactes al govern per recuperar d’alguna manera part de les seves inversions. Però la situació era massa greu i els governants tenien poc temps per tornar favors. La població estava cada vegada més alterada, no deixaven de sortir nous profetes assegurant que el que havia passat  era obra de Déu, dels extraterrestres o d’un Monstre Volador d’Espagueti. Poca era la gent que seguia fent feina. Ara que l’Estat era l’únic amb doblers, només les forces de seguretat i els funcionaris seguien treballant.

Sense doblers, la majoria de ciutadans havien perdut l’accés a aliments i serveis bàsics. Les zones metropolitanes eren les més afectades. Els supermercats feia temps que havien estat saquejats i la violència al carrer cada vegada era més accentuada. L’única manera segura d’aconseguir aliments era fer llargues coes per rebre les racions bàsiques que repartia l’exèrcit. L’Expert en Economia havia pensat en anar a la casa que tenia al camp. A les petites zones rurals les coses eren diferents. Allà la gent es coneixia i era més fàcil aconseguir aliment. Però el seu lloc era a la capital, lluitant per a que els polítics recordassin tots els favors que li devien. Odiava fer cua cada dia per aconseguir menjar i aigua, però odiava encara més ser pobre.

L’Expert en Economia sabia que no era bo deixar passar tan de temps. La gent es començava a recuperar del xoc inicial i començava a organitzar-se. Encara no s’havia pogut explicar què havia causat La Pluja i la por de que, una vegada els doblers tornassin a circular, es repetís el fenomen, era evident. Era aquesta por la que havia aturat als governs a l’hora de tornar a repartir els doblers.  Es rebia cada vegada més pressió de la població per trobar un sistema a prova d’una nova Pluja. Alguns havien ocupat fàbriques i granges abandonades i feien economia d’intercanvi elemental.

Irònicament els països pobres eren els que havien patit manco el xoc, hi havia poca diferència entre tenir pocs doblers i no tenir-ne. Sense contar que molts consideraven condonat el seu deute extern, en desaparèixer gairebé tota prova escrita d’aquest. Enmig del desastre molta gent respirava esperança.

A l’Expert en Economia li quedava poca esperança. Feia dies que no dormia a casa, el seu apartament era massa lluny del palau presidencial i volia ser el primer en assabentar-se de qualsevol comunicat que es fes. Molta gent li havia oferit un lloc on estar a canvi de feina, però ell s’havia negat en redó.

“Soc fort! No depenc de ningú!” Repeteix cada nit mentre es dorm entre cartons i es tapa amb les pagines salmó d’un diari vell que va trobar a les escombraries. I ja entre somnis sent la veu de la seva secretaria que li diu: “Ho sento senyor, però aquí diu que sobreviuen els millor adaptats.”

7 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.