Arxiu de la categoria 'vida i miracles'

avatar

El Complot

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte,23 de setembre , 2006 a les 12:35 i està classificat a Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Com alguns sabreu aquesta setmana he estat per Mallorca. Ahir vaig tornar cap a Viena, però no va ser gens fàcil. Això ho vaig escriure ahir dins l’avió:

Són les 14.40, el vol sortia a les 14.20, sense retard. Així i tot, només fa 5 minuts que soc dins l’avió, per sort puc dir que hi som. Ha anat de ben poc.

No, no he fet es pardal, aquesta vegada no. He partit a les 12 de ca nostra, amb temps a bastament per ser a l’aeroport abans de les 13.20. D’Inca a s’aeroport només s’hauria de trigar uns 30 minuts, encara que jo n’he trigat 50. Ha estat un complot. (more…)

Comentaris tancats a El Complot. Pots deixar Comentaris tancats a El Complot o trackback des del teu web.
avatar

Una setmana després…

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,6 de setembre , 2006 a les 13:55 i està classificat a Fotos, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Com ja vaig dir fa més d’una setmana, hem estat enfeinats. Dilluns, per fi, na Johanna i na Mili varen tornar ses dues cases on vivien abans. Així que s’ha acabat això de carregar mobles.

Si, ja se que no és excusa per no haver escrit, però heu d’entendre una cosa: soc mig vago. O, dit de manera optimista, soc mig feiner. I com que sa darrera setmana he carregat mobles (com a mínim) sa meitat del dia, sa resta del temps tocava ser vago. Lògic, no? (no, Jaume, no. Però no me mengis més sa bolla).

Us deix ses fotos de sa visita de na Marga i en Ricardo, que segur que sa família ja té ganes de veure-les. Cal explicar que a les fotos del tercer dia hi veureu una parella “desconeguda”. Són dos cubans que na Johanna i na Mili, amb jo de testimoni, ens varen trobar a un supermercat per casualitat. A hores d’ara ja deuen ser camí de Cuba. Un dia parlarem de lo “bona” que va ser la seva estada a Viena.

Gaudiu ses fotografies i.. els ànecs ;).

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

En resposta al cometari den Pepe.

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte,26 d'agost , 2006 a les 10:10 i està classificat a Fotos, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ei, Ei, que si, que som aquí!! Aquesta setmana ha estat de locos! Na Johanna i na Mili s’estan mudant de casa i he estant carregant mobles tota sa setmana. A més ahir varem arribar na Marga (sa germana “gran” den Biel) i en Ricardo per passar es cap de setmana amb nosaltres. Com vos podeu imaginar no hem tengut molt de temps per posar-nos a escriure.

Així i tot, Pepe, aquí van unos patos con palomas!

pitas, pitas

1 comentari. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Spa i es vi

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimecres,12 de juliol , 2006 a les 16:11 i està classificat a Fotos, Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Com ja va comentar na mercè i sa meva germana Xisca ens ha fet saber (dues vegades :)). Dissabte passat va fer un any que ens varem casar (na Mercè i jo, of course :P). Per celebrar-ho hem passat el cap de setmana a Langenlois, un poblet a una hora en tren de Viena. Langelois és un poble amb tradició vinícola, però no hi varem anar per això, o si. Langenlois

Na Mercè i jo no es volíem quedar a casa per el nostre primer aniversari. Varem pensar fer un viatge a qualque lloc, però estam en sa nostra fase vaguista i varem decidir anar a un spa, oseatelojuro. L’elegit va ser l’hotel Loisium, a Langenlois. Aquest hotel s’autodenomina “wine & spa resort” (lloc de vacances de vi i Spa) i , entre altres coses, tenen tractaments a base de vi i oli de rem. He penjat ses fotos que varem fer per si les voleu veure.

A jo no m’acaba d’agradar que me palpi gent que no conec, sobretot desprès que, al viatge de final de carrera a Istambul, al bany turc el massatgista me va oferir “extra services” si li pagava un poc més. Però bé, a na mercè li feia il·lusió, i no serè jo qui li llevi una il·lusió a sa meva estimada, no? A més, a l’hotel tenien piscina i enguany ja me feia ganes nedar una mica.

El que varem tenir va ser molt de temps per pensar. Jo ja tenc mig projecte d’un Spa com aquest a Binissalem: “Spa i es vi”, Pamboli, Wine & Spa resort. Amb tractaments a base de tomàtigues de ramallet, herbes dolces i cabell d’àngel. Ja puc veure a sa gent ajaguda a ses seves hamaques amb una llesca de pamboli a cada ull. Podrien triar sa versió de pamboli que volguessin , posant la sal, l’oli i les tomàtigues en l’ordre que s’estimasin més. I, per els més agosarats, hi hauria s’opció de fregar-li un all. Si, crec que he aprofitat molt aquest cap de setmana. Algun inversor que hi estigui interessat?

3 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Let’s try Japanese!

Aquesta entrada ha estat escrita by Mercè el dimecres,5 de juliol , 2006 a les 19:41 i està classificat a Frikades, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

“Per què??” És la pregunta que em fan quan dic que en Jaume i jo hem començat a estudiar japonès. Supòs que ens va cridar l’atenció que hi hagués un curs curtet a la ONU, i vam decidir provar, per curiositat. Per altra banda, qui no haCapells de Samurais pensat mai lo xulo que seria poder desxifrar els estranys símbols i dibuixets que veus als manuals d’instruccions o al final dels capítols de Heidi? (Només jo? Deu ser que això només els passa als traductors.)

A en Jaume li va engrescar sa idea i des de fa dos dies som companys de classe per primera vegada (el curset prematrimonial no compta, havia tongo des del principi perquè en Jaume tenia bo amb el capellà).

Si ens haguéssiu enregistrat amb una càmera de vídeo durant les dues classes que ja hem tengut, hauríeu vist en Jaume ben atent i divertit, com si li contassin un xiste boníssim durant una hora i quart, i a mi, amb la boca mig oberta, també durant tota la classe, perquè aquesta és la meva cara de prestar atenció i concentrar-me molt.

Hem escrit els nostres noms en caràcters japonesos i també els noms dels nostres cans. El meu nom sona com a “merutsedesu”, sempre posen “us” de relleno.

La seño acaba cada classe ensenyant-mos a fer una figureta d’origami (doblegar paper). De moment hem fet el capell d’un samurai (!) i un globus (!!). I mirau per on, dissabte farà un any que ens vàrem casar i farem les noces de paper.

2 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
avatar

Ich lerne Deutsch, o no.

Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dimarts,4 de juliol , 2006 a les 9:14 i està classificat a Fotos, Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

Ara farà dos mesos, pam envant pam enrere, vaig començar ses meves classes d’alemany. Buf, quins dos mesos!Material escolar

S’alemany no és una llengua que se deixi aprendre així com així. Ses seves màximes són:

  1. Per què posar una regla per una cosa quan en pots posar 10 al mateix temps?
  2. Per què tenir unes poques excepcions per cada regla si en pots tenir 1000?
  3. Fer paraules llarguíssimes ajuntant-ne d’altres, però xapar els verbs de tant en quant i posar-ne les parts a cada punta de sa frase

    Totes aquestes regles es poden resumir en una:
    Estimau-vos els uns als altr… Si volies aprendre un idioma no haver triat l’alemany. Així i tot m’ho he passat bé anant a classe i, a més, he conegut gent nova. (more…)

    Comentaris tancats a Ich lerne Deutsch, o no.. Pots deixar Comentaris tancats a Ich lerne Deutsch, o no. o trackback des del teu web.
    avatar

    S´aniversari de na Mercè

    Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dijous,29 de juny , 2006 a les 9:24 i està classificat a Fotos, Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

    Na Mercè es posa molt contenta quan arriba el seu aniversari. Supòs que la gent la trobi més jove del que realment és deu influir una mica en això. Ja veurem que passa si algun dia la gent no la troba tan jove ;).

    Coca de Patanaga, o no

    Aquesta vegada se va autofer (bonito palabro) una coca de pastanaga recoberta amb una capa de crema de vainilla. Bé, realment no era de pastanaga, pastanaga. Era una d’aquestes coques que nomes se li ha d’afegir aigua i llet i posar al forn, i a la capsa no deia que dugues pastanaga, sinó trossets de una cosa amb aroma de pastanaga, color de pastanaga i textura de pastanaga. Meravelles del progrés supòs :(.

    Sa coca ens la varem menjar a mitges na Mercè i jo (no tota el mateix dia!!!). Si en volíeu haver vengut! Bé, realment a mitges, a mitges tampoc. Recordau el còmic ” Asterix i Cleopatra” quan n’Obelix fa parts d’una coca? Idò, en aquest cas, jo faria el paper d’Obelix. Que a na mercè desprès del tercer tros li vengueren els remordiments i a jo… els mordiments.

    5 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
    avatar

    Illamor

    Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el dissabte,6 de maig , 2006 a les 2:07 i està classificat a Neures, vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

    “Sempre que m’en vaig enfora
    i em demanen d’on soc
    dic d’on terra i cel se toquen
    soc d’Illamor”
    Fragment de la cançó Illamor, del disc Illamor (Blau/1985) de Tomeu Penya

    Illamor

    Tot aquest temps que he estat per Mallorca m’ha servit per retrobar-me amb molta gent i costums. Mentre recordava tot això m’ha vengut al cap una cançó den Tomeu Penya. Tenc les cançons den Tomeu Penya tan gravades a la ment com tots els ametllers, figueres, oliveres, alzines i parets de pedra seca que veia mentre escoltàvem alguna de les seves cintes gastades al cotxe de mon pare.

    Era un Tomeu Penya manco country i molt més pagès, que cantava sobre la gent i els costums mallorquins, amb un estil mes similar a les cançons de picar de Sant Antoni que una altra cosa. Potser per això tenc les seves cançons tan associades al meu record de Mallorca.

    (more…)

    6 comentaris. Pots deixar un comentari o trackback des del teu web.
    avatar

    Vacances

    Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el divendres,5 de maig , 2006 a les 12:29 i està classificat a vida i miracles. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

    25 dies sense escriure res! Uf, com es perden els bons costums. Bé, supòs que tot això mereix una explicació, o no ;). Ahir vaig arribar a Viena de nou.

    Na Mercè i jo varem venir a Mallorca per les vacances de pasqua. Na Mercè del 13 fins al 23 d’abril i jo del 13 d’abril fins ahir. No es pot dir ben bé q hagin estat unes vacances. Almanco no a partir de dia 23, el dia que na Mercè va tornar a Viena. No m’he avorrit gens. Entre altres coses he estat reconfigurant l’aula de d’ordinadors que vaig ajudar a muntar a Madre Alberta, presentant logotips (en ser segur ja vos ho mostraré), guardant exposicions, guardant botiges i muntant a mercats.

    Com veis, és difícil trobar temps per escriure quan s’està de vacances ;).

    Ah! Com m’he pogut oblidar! Fa gairebé un mes que es meu germà Tomeu ens va informar q na Mercè i jo tendríem un nebot o neboda. En arribar a Mallorca vaig saber que no era del tot veritat: Na mercè tendra un nebot o neboda i jo una fillola o fillol. Ueeeeeeeeeeeeeeeeeeee! Pobre criatura 😛

    Ja veurem si ens envien qualque ecografia i ens i la podem penjar per aquí.

    ENHORABONA Tomeu i Paquita!!

    Comentaris tancats a Vacances. Pots deixar Comentaris tancats a Vacances o trackback des del teu web.
    avatar

    La Primera Visita a Viena

    Aquesta entrada ha estat escrita by Jaume el diumenge,9 d'abril , 2006 a les 20:17 i està classificat a Fotos, vida i miracles, Visites. Pots seguir els comentaris a través del fil RSS 2.0,

    Un Austriac que passava per allà :)Acaba d’anar-se’n na Macu, sa nostra primera visita d’ençà que som aquí. Na Macu va aprofitar que havia de venir a una conferencia a Viena i ens va demanar si la podíem acollir a ca nostra. Na mercè i jo no estàvem molt convençuts, però com que ens va subornar prometre crespells, sobrassada, quelitas i formatge coinga no varem poder dir que no ;).

    Sa veritat és que ens ha anat molt bé que na Macu vengues (more…)

    Comentaris tancats a La Primera Visita a Viena. Pots deixar Comentaris tancats a La Primera Visita a Viena o trackback des del teu web.